La primavera és temps de premis i aquesta està resultant meravellosa.
Dissabte passat vaig rebre el premi Josep M. López-Picó (Vila de Vallirana) de poesia en la seva 43ª edició. El poemari es titula Vessar el càntir i és de temàtica eròtica. Està vertebrat en 2 parts (2 eixos): cara A i cara B. Per què? Perquè volia mostrar les dues cares de la moneda; la primera l'atracció, el desig, la passió desmesurada. En canvi, en la segona part aquesta passió intensíssima s'acaba i deixa pas al rebuig, fins i tot a la repulsió.
Un dels poemes que vaig llegir durant el lliurament de premis va ser aquest:
[ORGASME]
Tornar.
Dibuixar
el mateix moviment
dessota
els llençols,
apamar-te
la carn
i
fingir -de vegades-.
Després
del crit agònic
et
callaries. I tot ple,
tot
inundat
d’un
silenci tèrbol,
inacabable.
Un
silenci com d’arribar
tard
on ningú t’espera.
El llibre el publicarà Viena Edicions l'any vinent i de nou he demanat a la Ivet i la Rita que em facin la coberta; serà genial!
Vull agrair moltíssim a tots els qui van llegir els poemes i van decidir que n'era el guanyador perquè no és fàcil arriscar en poesia i triar-ne només un entre tots els altres de qualitat que s'hi van presentar.
A veure si acaba la ressaca literària que arrossego... ;)
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada