dissabte, 11 de maig del 2019

Vessar el càntir





La primavera és temps de premis i aquesta està resultant meravellosa.

Dissabte passat vaig rebre el premi Josep M. López-Picó (Vila de Vallirana) de poesia en la seva 43ª edició. El poemari es titula Vessar el càntir i és de temàtica eròtica. Està vertebrat en 2 parts (2 eixos): cara A i cara B. Per què? Perquè volia mostrar les dues cares de la moneda; la primera l'atracció, el desig, la passió desmesurada. En canvi, en la segona part aquesta passió intensíssima s'acaba i deixa pas al rebuig, fins i tot a la repulsió. 

Un dels poemes que vaig llegir durant el lliurament de premis va ser aquest: 

                                      [ORGASME]

                                   Tornar.
                                   Dibuixar el mateix moviment
                                   dessota els llençols,
                                   apamar-te la carn               
                                   i fingir -de vegades-.
                                   Després del crit agònic
                                   et callaries. I tot ple,
                                   tot inundat
                                   d’un silenci tèrbol,
                                   inacabable.
                                   Un silenci com d’arribar
                                   tard on ningú t’espera.


El llibre el publicarà Viena Edicions l'any vinent i de nou he demanat a la Ivet i la Rita que em facin la coberta; serà genial!

Vull agrair moltíssim a tots els qui van llegir els poemes i van decidir que n'era el guanyador perquè no és fàcil arriscar en poesia i triar-ne només un entre tots els altres de qualitat que s'hi van presentar.


AQUÍ un resumet en vídeo de l'acte de lliurament, i AQUÍ en imatges.


A veure si acaba la ressaca literària que arrossego... ;)

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada