diumenge, 4 d’agost de 2019

Nasio és l'espart





Nasio Arnal Berga (Olocau, 1922-2018) era el nostre veí a Olocau i era amic i era l'espart.  Nasio i Úrsula (Ursuleta), sempre.
Nasio em parlava de l'espart amb el mateix amor que el meu avi em parlava de la palma. El seu taller-museu és una obra d'art magnífica; en una de les visites a les que em va convidar em regalà unes espardenyes petites, precioses, que tinc penjades al millor racó de la casa, amb els millors moments/records:





Nasio és també l'estiu, les vacances, els amics, la família, les festes, les tradicions. El poble.
El plàstic va acabar en l'espart, em deia. L'espart, la seua passió: «Quan estic amb l’espart no pense en res. M’havia de cridar la meua dona perquè no pensava ni a menjar, passava hores i hores».

Amb l'espart era capaç de crear qualsevol cosa: barrets, espardenyes, cabassos..., o qualsevol objecte com ara una casa, un molí, un ninot, directament, sense esbossos.

Poc abans de morir, a finals de l'any passat, va ser protagonista d'aquest vídeo que recull  el seu treball, el seu art i tota la seua essència:




Nasio no se n'ha anat, Nasio és etern, com l'espart (si no es banya, dura tota la vida, repetia). I aixina el recordaré sempre:




*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...