Encara no havia comentat per aquí el darrer premi que he guanyat el passat 2019: el Premi de Poesia il·lustrada que va convocar Gregal per l'obra Torcar la ferida.
El final d'any ha estat extremadament trist i difícil, i aquest reconeixement em va emocionar moltíssim.
Vaig estar preparant el poemari molt amorosament amb fotografies de la Ivet Moreno, la meva Ivet, una gran artista tot i que només té 17 anys. Em fa taaanta il·lusió publicar aquest llibre amb les seves fotos! No és la primera vegada que treballem juntes, també em va fer la coberta del darrer llibre que he publicat (Balcons que escupen mitges) i el booktrailer que l'acompanyava, juntament amb la Rita Davila, la meva Rita. Les admiro, les estimo, m'encanta com treballen i confio en elles.
El lliurament va ser emocionant i càlid, i al dinar de després vaig conèixer gent encantadora. Així que només puc agrair un cop més l'atenció rebuda per part de l'organització, jurats (pel comentari de l'obra) i amics.
Per acabar, us deixo un tastet de Torcar la ferida que es publicarà aviat. Gràcies!
De cop arribarà novembre
i un matí dens direm adéu
a la casa, al forn, a la plaça.
Els arbres valents s’inclinaran
murmurant al nostre pas
aquella cançó tants cops repetida.
I em quedaré absolutament vençuda,
palplantada sense flaquejar
fins que les llàgrimes i la sang
acaben de furgar tot el paisatge.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada