El meu destí
és una senyora vella i grassa.
Jo volia que fos
com un cavallet de mar
o un pintallavis vermell de Bourjois.
Per això, ara que no tinc por,
enfilo a poc a poc i descalça
l’autopista de l’est.
No puc topar-me amb ella.
Encara no estic a punt.
Què bo no això dels ous? jajajaja!!!!!!
ResponEliminaAis els cavallets de mar!!!
http://www.youtube.com/watch?v=8zz-KYLSKeg
Ais, que no et fan gaire gràcia, sobretot un que vivia en una jaqueta... ;)
ResponEliminaPreciosa la imatge del cavallet de mar de paper...
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminajajajaj calla, calla, poc patètic que era allò...! Ja te'n passaré més que siguin millors!
ResponEliminaNo s hi m ho veig a venir el desti aquest q dius i per experiencia he vist cavallets de mar q ja porten molt ocea recorregut....es a dir q a partir d ara a les de 18 sin piedad...jeeejeee
ResponElimina