dimarts, 24 de gener del 2012

Pensar

A ella no li agradava pensar, i sempre ho anava repetint "no m'agrada pensar, no m'agrada pensar...". I va trobar a ell, a qui tampoc li feia gràcia aquest fet. Tots dos bevien cóctels sense pensar i sense pensar-s'ho massa anaven a banyar-se a la platja. Un dia va dir ella sense pensar "Odio pensar" i ell va repondre sense aturar-se gaire en el significat de la frase "Jo també". Eren feliços.
Una nit, en un concert, una cançó li va suggerir a ella alguna cosa; es va callar de cop intentant recordar i ell, veient-la submergida en els seus pensaments, li dir "estàs pensat, què penses?". Com no s'ho pensava que li faria aquesta pregunta, ella es va enfadar i van tenir la primera baralla. La gent pensava que en feien un gra massa. Van tornar a casa, van oblidar de seguida per què discutien ja que no tenien ganes de pensar com havia començat la discussió i van prendre un cóctel boníssim; l'endemà anaren a la platja. I això va ser tot.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada