dimecres, 1 de febrer del 2012

Converses d'autobús (2)

La pluja inspira els viatgers del bus. O el fred que fa avui. A les 9 del matí han pujat dues dones que parlaven molt animades i no es queixaven gens del fred. Anaven comentant què farien després, s'han intercanviat els números de mòbil, han continuat fent alguns cometaris fins que una d'elles ha decidit fer una gràcia i ha deixat anar: "- Oye, el whatsup es una guasa, ¡jajajaaaa!" L'altra li ha rigut l'acudit i han continuat comentant l'aplicació. Jo m'he posat a pensar que aquella dona era una desconeguda poeta d'autobús i que en realitat volia fer un vers, un petit poema d'art menor i rima abba...
He tornat a escoltar-les perquè ja m'avorrien les meves reflexions.
En aquell moment l'amiga de la poeta ha dit una gran frase que m'ha portat a diverses conclusions: "- Mi marido no es mi mundo".
He tornat a les meves cabòries donant-li tombs al que ha dit i he trobat que:
1. Els marits no són d'aquest món.
2. Al món hi ha més d'un marit.
3. Hi ha dones amb marits d'altres móns.
4. És complicat el món dels marits.
5. El món no està fet bàsicament de marits.
6. Les dones casades tenen els marits fora del seu món.
7. No és compatible un món propi i un marit.
8. Per què els marits tenen un altre món?
9. És compatible un marit i un sol món?
10. No busqueu marit en el vostre món interior.
...

M'he aturat perquè el bus ha arribat a la meva parada. Per fi.

*

3 comentaris:

  1. Q booooo vas a treballar amb autobus a vilanova?? Es q sembla tant real ...si es ficcio deu ni do quina imaginacio tu...

    ResponElimina
  2. sera capaç de rentar els plats un marit q no es de mi mundo???jeejee

    ResponElimina