dijous, 14 de febrer de 2013

Country girl

M ja no llegeix novel·les d'amor perquè li provoquen somnis enormes i profunds com mars. Ara s'asseu davant la posta de sol, que la petrifica, i beu còctels sense remei. Ja no hi ha festa als seus ulls. Beu cada tarda i brinda sola amb una copa a cada mà. Brinda pels cossos que cauen de pressa, per les teranyines als cabells, pels llibres tancats per sempre, per les ciutats fosques i pels ulls que miren cap a dins. Després de vegades escup, s'eixuga la boca i treu el pintallavis vermell per arreglar-se. Es pinta com una professional i pensa que les putes, com les germanes, s'assemblen totes una mica; les putes, cada dia més soles, més velles, més grosses. Després pensa que si avui fos el seu aniversari bufaria les espelmes sense companyia, sense força, sense somriures, i beuria en un got de paper foradat. Avui, abans que es faci fosc del tot, M cantarà com Ofèlia, amb nostàlgia, amb la mirada fascinada, i quan es dirigeixi cap a casa, trista i vençuda com un llarg poema, descobrirà que el seu pit té la mida exacta d'aquella mà.




*

2 comentaris:

  1. estas toaloka rak jeeee no q va no conec a ningu mes cuerdu nena ...hostia no se ha estat fascinant el relat ...molt maku les teranyines als cabells son la calva q vaig pillar fa un temps jeeee:)

    records a la familia y a la colla vilanovina!!!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...