diumenge, 17 de febrer de 2013

Exili


Jo també he volgut
marxar molt lluny tantes vegades.

Per això
no vull trobar-te mai.
Només sense tenir-te sé exactament
on tu ets:
sota l’asfalt i el sol de setembre
passejant amb la diadema absurda
dels diumenges per les escletxes
dels carrers, de les places on cap al tard
un bes invisible et pessiga les genives.

Perquè necessites creure 
en aquell noi antic,
en els dies, en les nits,
en un altre final possible.

Totes les pors desapareixeran
com un badall en una boca estranya.
I jo encara et desitjaré més,
en la distància, igual que es desitja
una llarga carta escrita des de l’exili.






*

3 comentaris:

  1. Té descobert gràcies a Tèrbol Atzur, i ara et segueixo i, me'n al.legro!
    gràcies per la teva poesia

    ResponElimina
  2. Gràcies pel teu comentari i per llegir-me :)

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...