divendres, 1 de febrer de 2013

Platja de Latakia

Si algú t'arrossega pels canells fins a la platja, plena de pedres, deixa't guiar i no diguis que no creus en déu ni en mites. 
A Latakia les dones es banyen vestides. Potser algú les podria confondre amb borratxes que han acabat allà la festa perquè riuen com boges quan les onades les arrosseguen. A la vora de l'aigua hi ha una dona vestida de negre, molt tapada per protegir-se del sol. Ha vingut a tocar-me els cabells, a regalar-me un collaret de perles i em repeteix que no, no pot anar a la festa, tant se val si m'agraden els antiherois i la copla. 
Una nit em vaig treure les calces per fotografiar-les i les vaig penjar a la paret de l'habitació de Latakia com un quadre famós. Només polaroids, sense flash. Sense fotografies no hi ha records. 
La dona de negre té marques als braços, un tatuatge a l'engonal i la mirada deserta. Abans d'aixecar-me per anar de nou a banyar-me li pregunto per què vesteix de negre a l'estiu i em respon que el blanc l'enlluerna. Quan poso un peu al mar, algú em prem el canell.





*

1 comentari:

  1. Jejeje on vas sense calçes rak .... jejeje si com el dia q se li va acudir a la vero de bañar-nos en pilotes a la platja, del rollo no?? jeeejee vinga una abraçada!!! muaaakkk!!! me visteis el pistachin ehhhh jeejeeejeeejeee quin riure ....

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...