dilluns, 2 de març de 2015

Males Herbes busca autores





L'editorial Males Herbes fa una crida per trobar autores del gènere fantàstic. I ho fa a través de l'entrevista a Núvol als seus editors Ramon Mas i Ricard Planas.
Expliquen que van crear primer la Revista i després l'editorial per fugir del realisme i costumisme imperant en la literatura catalana. Fins ara només han publicat llibres d'escriptors i diuen estar convençuts que també hi ha autores catalanes del gènere que valguin la pena. 
Estic d'acord amb aquesta visió general i tradicional de la narrativa catalana, amb ben poques excepcions; si n'he de destacar alguna, trio L'home manuscrit de Manuel Baxauli. 

Potser és aquest el tarannà dels autors catalans? És que no ens agrada arriscar, anar més enllà, provar d'altres gèneres o temàtiques i fer-ho amb èxit? I les autores catalanes, fan el mateix? Segurament, si ho comparem amb literatures d'altres països. 
Penso que nosaltres, les dones que escrivim en català, destaquem sobretot en poesia. Es tracta d'una poesia on predominen les emocions i els sentiments (que no sentimental), és cert; però és d'una qualitat superior a la que fan els autors masculins, i es veu tant si llegim autores joves com consagrades. Tanmateix, la varietat temàtica també és escassa. No he trobat veus com la de Jorie Graham, Anne Michaels (en llengua anglesa) o Isabel Bono (en llengua castellana), per posar dos exemples del que s'està fent en altres llengües.

Tornant a la temàtica fantàstica, un altre aspecte que cal definir és la línia de publicació de Males Herbes. Amb títols com Res no és real de David Gálvez, La visita d'Enric Virgili o La setena vida de Kaspar Schwarz de Carles Pradas queda clar que es tracta de gènere fantàstic, però no del tipus Tolkien i bèsties mitològiques, sinó del tipus d'històries que feien Huxley, Asimov, Phlip K. Dick o Bradbury; fins i tot potser de l'estil de Neil Gaiman, autor anglès contemporani i guanyador de tots els premis prestigiosos de literatura fantàstica que hi ha. 
Parlant avui virtualment amb ells m'he adonat que tenen molt clar què busquen, però em sembla que el lector de l'entrevista es fa una idea massa àmplia del que vol dir "fantàstic". S'haurà d'acotar el terme i posar exemples, si cal. 
En català el gènere ha estat i està conreat principalment i tradicional per homes (Perucho, Calders, Pedrolo...), encara que la Rodoreda també té una obra, La mort i la primavera, que es pot considerar de les més reeixides del fantàstic. Tanmateix estic segura que hi ha autores actuals de qualitat i que l'editorial sabrà trobar-les.

Així doncs, endavant, encara que tampoc es tracta de fer experiments sinó de mirar una mica més enllà. Vinga! Aparquem els cànons, la literatura rància i refregida, i atrevim-nos a trencar els límits del convencionalisme. Nosaltres també podem crear un monstre, com la Shelley.


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...