dijous, 12 de març de 2015

Una nova versió de Madame Bovary



Mia Wasikowska fent d'Emma Bovary



Ahir vaig llegir que han fet una nova versió cinematogràfica de Madame Bovary de Gustave Flaubert, una de les novel·les que més han influït en la literatura posterior. La protagonista és l'actriu australiana Mia Wasikowska (ha fet de Jane Eyre i d'Alícia al país de les meravelles, entre d'altres papers reeixits). Aquest és el tràiler:






Sembla que serà bastant fidel al llibre, ho haurem de comprovar. No és la primera vegada que s'adapta aquesta famosa novel·la al cinema, hi ha unes quantes versions anteriors: 


Sempre que fan una pel·lícula d'un llibre que m'agrada em pregunto si l'hauran destrossat gaire o si valdrà la pena la inversió de temps i diners. Realment hi ha poques adaptacions que igualin o fins i tot que superin la història escrita, però n'hi ha alguna. Aquestes són les meves versions preferides:

- Una habitació amb vistes d'E. M. Forster. En James Ivory van fer-ne una adaptació fidel l'any 1985 amb Helena Bonham Carter i Julian Sands. M'agrada més la pel·lícula, una de les meves preferides:





- Mort a Venècia de Thomas Mann. La versió de Luchino Visconti de l'any 1971 és fins i tot millor que la novel·la. Una joia visual protagonitzada per Dirk Bogarde:






- Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick. La va adaptar Ridley Scott com a Blade Runner l'any 1982. La pel·lícula no és del tot fidel a la novel·la, ni falta que li fa, ja que el punt de vista del director li va donar una nova dimensió i la va convertir en un clàssic imprescindible. En Rutger Hauer i el Harrison Ford destaquen com a protagonistes:






- La carretera de Cormac McCarthy. Intensa i dramàtica història que va dirigir John Hillcoat l'any 2009 i protagonitza de forma magistral en Viggo Mortensen. Genial la novel·la i la pel·lícula:






- Club de lluita de Chuck Palahniuk. La va portar al cinema David Fincher l'any 1999 amb Brad Pitt i Edward Norton com a protagonistes. Una mirada crítica (i violenta) cap a la societat actual:






- El tercer home de Graham Greene. Dirigida per Carol Reed al 1949 de forma fidel a la novel·la. La van protagonitzar Joseph Cotten i Orson Wells. Part del seu èxit es deu a la banda sonora d'Anton Karas i a l'esplèndida fotografia de Robert Krasker.






- L'edat de la innocència d'Edith Warton. La va adaptar Martin Scorsese l'any 1993 encara que l'autora la va escriure molt abans, el 1920. Una història d'hipocresies i d'amor impossible totalment fidel a la novel·la. La protagonitzen Daniel Day-Lewis, Michelle Pfeiffer i Winona Ryder:






Hi ha altres adaptacions que m'agraden molt, com ara Memòries d'Àfrica, El perfum, La taronja mecànica, Rebels, però segurament són tan conegudes que no cal recordar-les ni recomanar-les. El recurs d'adaptar novel·les (o relats) sempre ha donat molt de joc a l indústria del cinema, i també molts diners. Ara toca esperar la nova versió del Bovarisme.


*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...