Marc Granell és un dels poetes més estimats, estudiats, celebrats i seguits de les lletres valencianes. A finals d'any es va publicar un recull de tota la seva poesia (1976-2016) en un volum editat per la Institució Alfons el Magnànim.
En llegir la notícia de la publicació de seguida vaig pensar en un dels meus poemes preferits, en un poema de Granell titulat "Simulacre". L'he rebuscat entre els llibres en desordre que pul·lulen per casa, l'he trobat, l'he tornat a llegir i he confirmat que no ha envellit i que em continua agradant tant com sempre.
En té moltísims de poemes bons, boníssims, però aquest és encara el que triaria si només en pogués dir un de l'autor. Gaudiu-lo:
SIMULACRE
Els dies són llargs i estrets
com corredors de menta
embafosos i pulcres fins al vòmit.
Sua la ciutat
una pura misèria resignada.
I sue amb ella i per ella i des d'ella.
Sue finestres i façanes envellides.
Sue el turment dels ossos quan pregunten.
Sue l'estrèpit dels cotxes que no cessen.
Sue el mutisme desl àngels al passeig.
Sue la grua immòbil que amenaça.
Sue infinites pupil·les desterrades.
Sue portals decrèpits del migdia.
Sue el desig penjat en els armaris.
Sue el conyac que beuen els qui obliden.
Sue la puta mentida sempre oberta.
Sue la moto inquieta entre corbates.
Sue esvorancs coberts de palla líquida.
Sue pitreres immenses com exèrcits.
Sue l'insult perennement inútil.
Després em dutxe i em maquille i em prepare
per seguir com sempre la funció i fer veure
que tot està bé com està i si remugue
de tant en tant és per fer-me la il·lusió
que a vegades no sóc del tot aqueixa vaca
eterna i dòcil que sabeu i contempleu
amb el cor alleugerit,
mastegat,
pelfa.
*De Fira desolada. (Columna, 1991)
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada