dissabte, 27 d’agost del 2011

El perro verde

Ahir vaig sopar amb El perro verde. No és el primer cop. Potser va ser per influència del post d'ahir, de la cançó "El rayo verde". De nou em va fer somriure la seva etiqueta, la famosa etiqueta del gos perseguint un altre gos i enmig una papallona vermella. Em sembla una etiqueta molt divertida, sobretot per a un vi:



Hi ha una frase molt coneguda que diu "Eres más raro que un perro verde", però aquest vi no és rar, és diferent i a mi m'agrada. És un vi de Rueda molt gustós, no tan fi com un Penedès blanc.
El que no recordava era el tap: també verd, d'un verd intens, i amb el gosset. Un tap molt simpàtic (i ecològic), m'encanta:


He trobat una nota de cata d'aquest vi per internet que diu això:

VISUAL: Vino blanco de aspecto limpio y brillante, de color amarillo limón con reflejos verdosos.
OLFATIVA: Limpio en nariz, de intensidad media. Destaca una buena carga frutal, cítrico marcado, lichis, manzana, albaricoque e incluso algo de fruta tropical, piña. Recuerdos a sugus de piña.
GUSTATIVA: Ataque agradable, con elevada acidez, muy fresco, ligero y algo corto.

He somrigut pensant que fa molt de temps que no menjo sugus i que el meu preferit és el de pinya, potser per això m'agrada aquest vi. Però si ho penso al revés, em pregunto: si no t'agraden els sugus, si no suportes els sugus de pinya tampoc t'agradarà aquest vi?

De totes maneres, em quedo amb la idea EL PERRO VERDE = SUGUS DE PIÑA.

*

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada