diumenge, 28 d’agost del 2011

El carrer estret

Fa molt de temps vaig escriure un poema titulat "El carrer estret" (La dona bilingüe). Parla d'uns records en un carrer estret, un carrer inventat. El poema ha estat musicat perfectament per les meves alumnes de 4t ( http://www.youtube.com/watch?v=VdeNW_XWqs8&feature=autoplay&list=ULcCTCbkabwcA&lf=mfu_in_order&playnext=1 ).

I ara he descobert que a Vielha hi ha un carrer que es diu Carrer Estret. Curiós. Serà estret també? Sens dubte és un carrer poètic. I segurament ningú no ho sap.


EL CARRER ESTRET

Estimava uns indrets, un balcó
en aquell carrer estret que sabem.
Estimava una dona, uns cos llarg
dintre l'aigua. I el sol. I els cabells
plens de sorra.
Estimava una gota de vi suspesa
al llavi fins que em vas demanar
un sonet.
Però tu no podies saber
que aquesta és la composició més difícil.
Estimàvem un carrer, un balcó. Tot això.





*Photo by Laerke Saura


3 comentaris:

  1. Jo em pensava que no existia el carrer de l'Àngel per massa poètic, i resulta que sí, és a Barcelona, al barri de Gràcia...

    ResponElimina
  2. Sempre hi ha sorpreses poètiques amagades ;)

    ResponElimina
  3. Estic aprenent molt raquel jo aquest poema l he entes tot perfectament...l art es lliure i l he interpretat al meu aire...

    ResponElimina