divendres, 7 de setembre de 2012

El silenci


Es van aturar davant d'un quadre de Rothko, aquell que els hi semblava un dibuix fidel i exacte del silenci.
- Mira, el silenci-va dir L una tarda de pluja quan les dues, avorrides, miraven llibres de pintures i velles pel·lícules súper 8 de quan eren petites.
I ara eren al museu davant el silenci, el seu silenci, encara que en realitat ambdues sabien que el quadre no es titulava així.
- Sembla diferent...-assenyala M-Crec que li falta algun detall ... En el nostre llibre de làmines tenia alguna cosa més, no te'n recordes?
L no recordava cap altre detall, però de sobte va recordar on havia anat a parar aquella pàgina del llibre.
- L, crec que el que trobes a faltar és el He-Man.
- El He-Man?
- Sí, sí, el silenci va acabar convertint-se en una bella capa de noces per al He-Man. El vam casar amb la Barbie Superstar.
- Oh, és possible, sí, sí. Jo de petita volia ser un màster de l'univers, ho vaig voler ser durant  bastants anys. Però a l'escola les monges sempre em castigaven quan deia això i m'enviaven a confessar; em sembla que era pecat mortal això, segons deien. Vaja, no recordava la capa que vam confeccionar.
L i M es van quedar de nou en silenci observant El Silenci i recordant el passat.
Uns minuts més tard M va dir "ja sé que li falta"; es va pintar bé els llavis de vermell intens, va avançar unes passes i va besar amb força el quadre.




*

1 comentari:

  1. Si de vegades es millor estar calladet i anar per feina jeeejee fins aviat!!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...