El silenci

Es van aturar davant d'un quadre de Rothko, aquell que els hi semblava un dibuix fidel i exacte del silenci.

- Mira, el silenci-va dir L una tarda de pluja quan les dues, avorrides, miraven llibres de pintures i velles pel·lícules súper 8 de quan eren petites.

I ara eren al museu davant el silenci, el seu silenci, encara que en realitat ambdues sabien que el quadre no es titulava així.

- Sembla diferent...-assenyala M-Crec que li falta algun detall ... En el nostre llibre de làmines tenia alguna cosa més, no te'n recordes?

L no recordava cap altre detall, però de sobte va recordar on havia anat a parar aquella pàgina del llibre.

- L, crec que el que trobes a faltar és el He-Man.

- El He-Man?

- Sí, sí, el silenci va acabar convertint-se en una bella capa de noces per al He-Man. El vam casar amb la Barbie Superstar.

- Oh, és possible, sí, sí. Jo de petita volia ser un màster de l'univers, ho vaig voler ser durant  bastants anys. Però a l'escola les monges sempre em castigaven quan deia això i m'enviaven a confessar; em sembla que era pecat mortal això, segons deien. Vaja, no recordava la capa que vam confeccionar.

L i M es van quedar de nou en silenci observant El Silenci i recordant el passat.

Uns minuts més tard M va dir "ja sé que li falta"; es va pintar bé els llavis de vermell intens, va avançar unes passes i va besar amb força el quadre.

*