Cafè amb llet

Vam anar a prendre alguna cosa després de dinar al bar de sempre. La nova de l'oficina es va apuntar. El vell cambrer es va apropar arrossegant els peus, com sempre també. Demanem cafès sols, tallats, cigalons de conyac, de bayleys, d'anís..., alguna infusió i uns xupitos d'herbes per a la digestió. La nova va demanar l'última. El cambrer li va preguntar què volia amb un escuradents entre les dents. I ella va dir Vull un cafè amb llet curt de cafè, i que sigui descafeïnat de màquina, teniu llet de soja?, Ah no, doncs amb llet desnatada sisplau, i que no estigui calenta sinó tèbia; teniu mel?, Ah no, i sucre negre?, ah tampoc, doncs sacarina però granulada, no d'aquella en pastilles, i desitjaria que m'ho portessin en un got llarg en lloc d'en tassa, gràcies. El cambrer la va mirar de dalt a baix i li va preguntar Alguna cosa més princesa? I ella va afegir Doncs desitjaria una mica de espumeta de llet per sobre, que no sigui nata que engreixa, i si no és molta molèstia  una espurna de cacau en pols pel damunt. Tots havíem deixat de parlar i miràvem a la nova i al cambrer, gairebé sense respirar, esperant una mala resposta per part d'ell. Però no va ser així, es va dirigir cap a la barra amb la comanda. Em vaig aixecar al servei i quan vaig passar per davant del cambrer vaig sentir el final de la comanda: ... un de sol, dos orujos d'herbes i un cafè amb llet curt ...%? ... #! ...! ... * ... @:! ....... i un cafè amb llet COLLONS. Vaig somriure.

*

Els desconeguts

ELS DESCONEGUTS

Si no recordes la música,

si no recordes el color dels gats

que et parlen,

si no recordes els contorns

d’aquella illa, de la ciutat blanca,

si els ulls se t’han tornat descreguts

i vius uns segons abans que la resta,

recorda que no hi haurà derrota

mentre el món romangui aturat

en el llapis de la teva mà.

*

L'editorial DVD tanca

Trista notícia: després de més de 200 títols, DVD tanca.

DVD ha treballat profundament en el descobriment, difusió i consolidació de la nova poesia espanyola (també d'algunes narratives) des dels anys '90 fins a l'actualitat. Era l'Editorial, la pionera de les editorials indies, per això ara tinc aquesta sensació d'haver-nos quedat orfes.

Moltes gràcies al seu editor Sergio Gaspar i a tots els qui hi han treballat per fer-la tan gran.

Aquestes paraules de Sergio defineixen la filosofia de l'editorial: 

"La clave no era ganar dinero, sino no perderlo y contribuir a este objetivo que, sinceramente, no es posible sin mí. Venderla sería traicionar su historia".

Podeu llegir els detalls la notícia AQUÍ

*

Les aules que vénen

Això és el que ens espera el curs vinent, entre d'altres retallades; una vergonya.


*

Converses de tren

Al tren, dues dones van parlant dels seus assumptes. Una nena avorrida del viatge les acompanya i comença a queixar-se.

Nena: Pfffff... Sempre parleu de pel·lícules...

Mare: No és veritat, nena, també parlem d'animals.

Nena: ...

Tieta (la segona dona, ja que la Nena l'anomena "tia"): Riu.

Nena: Mama, el viatge de tornada és més llarg que el d'anada (ho diu amb tal contundència que em fa interessar-me en la conversa).

Mare: No filla, el viatge és igual de llarg, però t'ho sembla perquè tens ganes d'arribar a casa (resposta intel·ligent i típica de mare).

Nena: Que no mama, no és per això; el viatge és més llarg, de veritat.

Llavors deixo d'escoltar-les perquè sé que la mare no té ganes d'explicacions filosòfiques sobre l'espai/temps i canviarà de tema. Jo, en canvi, em poso a pensar en si les vies de tren s'arronsen i s'allarguen, i decideixo que no, que és la percepció que tenim del temps, diferent en cada moment, diferent per a cada persona, la que va canviant, encara que la nena cregui tot el contrari, per això mira per la finestra, més avorrida i cansada que fa uns minuts, convençuda que les vies són més llargues quan tornes cap a casa.

Hi torno a pensar i ja no estic tan segura..., potser ella té raó i les vies canvien de forma, poden estirar-se com un xiclet, com les línies de les mans.

I sempre ho farien quan tornem, cansats, a casa.

*

Todas las campanas

La Merche está convencida de que todas las campanas están en su contra. Ellas lo saben y por eso a su paso tocan, siempre tocan. Todas: las campanas de las iglesias, las campanas de los relojes, las campanillas, y no importa la exactitud de la hora, cuando la Merche se acerca ellas rápidamente suenan.

Las campanas están en mi contra, repite, pero yo creo que la Merche lleva un imán en la peineta. O algo así.

*

Línies

Quan li va donar la mà va notar perfectament i suau com la línia de la vida se li encongia. Ella va deixar-la anar i va confessar-li que en realitat li agradaria que se li allargués com un cable elèctric (o telefònic) infinit.

*

Poses

Estàs fart/a de sortir sempre igual a totes les fotografies? La fotogènia fuig corrents quan et veu? No saps quina cara posar quan t'enfoca un flash i acabes fent aquell somriure tan fals que t'horroritza? Sembles un/a panoli a les fotos i mai no t'agrades? Doncs aquí us deixo unes quantes idees agafades directament de les millors models i fotògrafs perquè cadascuna de les vostres fotografies sigui única, preciosa i plena d'art i originalitat. Ja no et farà vergonya ensenyar les teves fotos als amics, ni les esborraràs mai, ara les penjaràs a totes les xarxes socials! Només una coseta, compte on us les fan perquè algú podria pensar que us ha donat un aire...

*

Pamela Courson

Aviat es va quedar adormida
la meitat perversa de la meva ànima.

La princesa

Era l'aniversari de la seva filla i no sabia com dir-li que no tindria el regal que li havia demanat, no sabia com explicar-li que la Blancaneus tenia una vida estressant i buida, que el príncep ràpidament va deixar de ser un príncep blau i es va convertir en un marit avorrit, cansat i apàtic que la va carregar de fills; no sabia com fer-li entendre que la princesa bevia, bevia molt per fugir de la realitat, per intentar entendre què havia passat, quan la seva vida s'havia transformat en una rutina gris, i que feia un moment havia parlat amb ella pel watsap i que estava tan borratxa que no aniria a la festa. Primer li va dir que potser la Blancaneus arribaria tard i continuava esperant-la amb la corona posada. Encara no havia tastat res, ni un refresc, ni un tros de pastís, però els convidats no paraven de menjar, riure, saltar, cridar, no els importava massa la no arribada de la princesa. Li va prometre que la portaria, era la seva princesa favorita. Però estava borratxa, molt, estirada al terra de casa seva després d'haver vomitat diverses vegades, li havia dit. El príncep l'havia deixat a casa sola amb els nens, el gos, la roba bruta, la cuina buida, amb tot el caos una altra vegada i havia anat al bar amb els altres amics prínceps a veure el fútbol, es veu que feien un partit important. Quin desastre. Així que va pensar en una excusa millor per a la nena, alguna cosa que pogués entendre. Amor meu, ho sento però la Blancaneus no vindrà avui, la pobra s'ha mort.

*