Avui el blog fa set anys i...

Que avui el blog fa 7 anys! Un número preciós i a més no m'he oblidat que avui era avui :)

Són 7 anys on ha passat de tot; perquè són anys de comentaris, lectures, opinions, poesia, contes, premis, recomanacions, humor, celebracions, curiositats...

I per celebrar-ho res millor que una boníssima notícia: aquesta tardor estarà carregada de novetats literàries en català i una d'elles serà meva, seeeeeh!!

La foto, de la Ivet Moreno, n'és una pista. Aviat, més.

Gràcies per llegir-me i un brindis a la vostra salut ;)

*

82 anys sense Lorca

El 18 d'agost de 1936 van matar a Lorca. Tenia 38 anys i avui en fa 82 d'aquell dia. Les seves restes encara no s'han trobat. Diu Ian Gibson (especialista en l'obra i la vida del poeta) en una entrevista de fa un parell de dies que Lorca és el desaparegut més plorat del món i assenyala on podrien trobar-se els seus ossos: 

Entrevista Ian Gibson

Molt s'ha escrit avui a les xarxes i a la premsa sobre la seva mort. Només un record avui, aquí en forma de poema.
L'any 1929 viatjà a Nova York amb una beca i escrigué aquest poema que sona com una premonició, com si conegués el seu destí. Gaudiu-lo:

Cuando se hundieron las formas puras
bajo el cri cri de las margaritas,
comprendí que me habían asesinado.
Recorrieron los cafés y los cementerios y las iglesias,
abrieron los toneles y los armarios,
destrozaron tres esqueletos para arrancar sus dientes de oro.
Ya no me encontraron.
¿No me encontraron?
No. No me encontraron.
Pero se supo que la sexta luna huyó torrente arriba,
y que el mar recordó ¡de pronto!
los nombres de todos sus ahogados.


_{Fragment de la "Fábula y rueda de tres amigos", de Poeta en Nueva York.}

_*

Recomanacions estiu '18: El conte de la Serventa

Una de les recomanacions indiscutibles per aquest estiu és llegir El conte de la Serventa de la Margaret Atwood i mirar la sèrie que n'han fet, si més no, la primera temporada que és la que n'adapta el volum.

Aquests són alguns dels protagonistes:

Es tracta d'una distopia que podria arribar a ser tan real, tot i que es va escriure l'any 1984, que fa por.

També és indiscutible la influència que està tenint en la societat. Una prova la tenim a Argentina on algunes dones es van manifestar contra la penalització de l'avortament vestides com les serventes de la novel·la:

Per no donar més detalls, només una cita curiosa, una prohibició compartida per més autors de distopies: la lectura de llibres. 

La Margaret Atwood escriu, amb la veu de la protagonista, l'Offred:

"A tots els panys de paret, però, hi ha prestatgeries, i són plenes de llibres. Llibres, llibres i més llibres, tots a l'abast, sense portes ni panys. No m'estranya que no puguem entrar aquí. Això és un oasi de coses prohibides. Haig de fer un esforç per no fixar-hi la mirada".

*

Manuscrits

Quina lletra devia tenir el meu/a escriptor/a preferit/a?

Actualment la majoria utilitzen els ordinadors per a les seves creacions però abans, quan només hi havia màquines d'escriure i plomes precioses, gairebé tots ho feien a mà, amb tintes impossibles avui dia.

Aquesta curiositat m'ha portat a mirar les cal·ligrafies d'alguns manuscrits. Tenien lletra bonica? Lletra de metge? Feien moltes correccions? Escrivien a raig? Cal ser criptògraf per entendre'n res? Es conserva prou bé el paper?

Unes mostres diverses:

Manuscrit de Frankenstein de Mary Shelley

Manuscrit de Virginia Woolf

Manuscrit d'Alícia al país de les meravelles de Lewis Carrol

Manuscrit de Pessoa

Manuscrit d'un cal·ligrama d'Apollinaire

Manuscrit original de La dama boba de Lope de Vega

Manuscrit de Charles Baudelaire

Manuscrit d'Emily Dickinson

Manuscrit de Don Quijote de la Mancha de Cervantes

Manuscrit del diari personal de Charlotte Brontë

                       

Manuscrit de La casa de Bernarda Alba de Lorca

*

Stefanie Schneider és l'estiu

Quan arriba l'estiu, la xafogor, les vacances, la platja i tota la llum que encega tot el dia, immediatament penso en les fantàstiques fotografies de la Stefanie Schneider (1968) perquè ella és la llum: és la fotògrafa de l'estiu.

l'Stefanie té un estil que es reconeix de seguida: colors desgastats com de fotos antigues i una sobreexposició a la llum que dona a les polaroids aquell efecte de fotografia cremada tan propi, efecte que aconsegueix utilitzant polaroids caducades.

Té un estil inquietant, una estètica que és una barreja ben equilibrada entre bellesa i elements inquietants i misteriosos:

Si voleu veure'n més, podeu visitar-la AQUÍ i també a Instagram.

*

Emily Dickinson, la col·leccionista de flors

Fa uns mesos Proa va publicar una àmplia selecció dels gairebé 1800 poemes que l'Emily Dickinson (1830-1886) va escriure sense intenció de publicar (a excepció de 3 o 4); una edició dels poemes en català a cura de Marcel Riera que du el títol Aquesta és la meva carta al món. 

La coberta té una il·lustració de flors i estic segura que és a propòsit: l'Emily va fer un preciós herbari durant molt anys.

Hi ha un quadre de quan era petita on apareix amb els seus germans, Austin i Lavinia, amb un llibre de botànica (segurament) a les mans i una flor premsada, molt significatiu:

L'Emily es va interessar per la botànica des de petita i en va estudiar d'adolescent. Com no li agradava gaire sortir de casa (i passà els darrers anys de la seva vida gairebé sense sortir de la seva habitació), ajudava la seva mare al jardí i es dedicà a recollir flors: per al seu herbari en va agafar 424 de la regió d'Amherst, Massachusetts, on vivia.

L'herbari és una preciosa composició de 86 pàgines, està folrat amb pell i es pot consultar gràcies a la digital·lització que en va fer la Universitat de Harvard: HERBARI.

Una curiositat destacable seria una pàgina on apareixen vuit tipus diferents de violetes, flor que apareix sovint en els seus poemes, potser era la seva flor preferida?

L'àlbum original es troba a la Harvard Houghton Rare Book Library, però actualment no pot ser consultat, ni tan sols pels experts, degut a la seva fragilitat.

   

*

Llibres de 360º

A en Yosuke Oono (dissenyador, arquitecte i enginyer) un dia se li va acudir dissenyar un parell de llibres sense text que expliquessin una història en 360º. I per poder obtenir-la hauràs d'obrir el llibre completament, fins que les cobertes es toquin.

I com s'aconsegueix un llibre com aquests? Primer s'imprimeix, com qualsevol altre llibre, i després es fan milers de talls a cada pàgina, a mà:

Varen tenir tant d'èxit que ha continuat fent aquestes preciositats.

Sens dubte, un regal meravellós per als amants del llibres.


(Aquests llibres es poden comprar per uns 28$)


*

Escriure un bon llibre en poc temps

De vegades, en llegir un bon llibre, ens preguntem quant de temps devia estar l'autor/a per escriure'l. De fet és una pregunta que ens fan sovint als qui escrivim quan presentem un llibre. Un parell d'anys, dic jo, i és llavors quan recordo que Antoine de Saint-Exupéry va escriure El Petit Príncep en 6 mesos mes o Anthony Burgess La taronja mecànica en 3 setmanes. Com és possible? Es pot crear una obra de qualitat en molt poc temps? 

Suposo que primer van pensar la història, els personatges i la trama durant molt de temps i quan ho tenien tot lligat es van posar a escriure-ho tot, sense pausa, sense distraccions.

A l'altre extrem trobem la Margaret Michell, per exemple, que trigà 10 anys per acabar Allò que el vent s'endugué. Segur que, mentre escrivia els capítols, es va dedicar a viure intesament. I no va perdre la inspiració ni l'interès ni el fil.

Quant de temps varen trigar per escriure altres novel·les reconegudes, ho deixo aquí. Tot un repte escriure L'estrany cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde en 6 dies o El noi del pijama de ratlles en 2 dies i mig!!

*

La poètica d'Alidé Sans

Un dia, per casualitat, vaig ensopegar amb una cançó en que parlava de poesia, però no entenia bé què més deia. Això és occità!, vaig exclamar, i de seguida li vaig demanar a Siri qui ella aquella dona que cantava una cançó tan fantàstica. Es deia 'Vèspe d'òli d'oliva' d'una tal Alidé Sans, em respongué, cantant aranesa que acabava de treure un treball. I era la cançó més preciosa que escoltava en molt de temps.

Les casualitats no apareixen d'una en una i uns dies més tard vaig veure que venia a Vilanova a tocar, a presentar les cançons noves de l'album Henerècla, perfecte! 
Em va encantar escoltar-la en directe (a ella i al guitarrista Paulin Courtial), conèixer més temes i parlar-hi. 

És admirable que un algú tan jove triï aquesta llengua, que deuen parlar potser deu mil persones, per a expressar-se musicalment.
Estic segura que un talent tan gran com el que té ell no assarà desapercebut i la podrem gaudir molt, moltíssim.

Gràcies per la paciència amb les fotos ;)

La lletra de la cançó que em va captivar és per a llegir-la (i escoltar-la) una i altra vegada. Inspiradora:


VÈSPE D’ÒLI D’OLIVA Vèspe d’òli d’oliva, canèla, cacau... demore encara haraga, solei e vapor. Se mos connècte era existéncia, subrevolam eth pas deth temps e tornam a encarnar era nòsta istòria. Ère captiua en d’autes vides, d’autes vides que viuérem. Captiua enes d’autes vides, vides que viuérem e compartirem. Recorrem enes nòsti còssi passat, present e futur. Damb era magia deth moment, auem era magia deth moment. Sentes coma ven, coma va, coma rage, coma transpire quan cor er òli, er òli ena pèth? Guarda coma què, com escriu, coma esguitle, coma revele mistèris er òli, er òli ena pèth? Era poesia ei hèta vida, era poesia ei viua en tu, era poesia ei hèta vida, poesia viu en jo. Èm poesia. E atau s’escriuen es milhors òbres literàries, son sense dobte es milhors, legendes, faules, mites... es qu’an dus nòms: eth tòn e eth mèn. Sentes coma ven, coma va, coma rage, coma transpire quan cor, er òli, er òli ena pèth? Guarda coma què, com escriu, coma esguitle, coma revele mistèris, er òli, er òli ena pèth?

Es pot escoltar aquí, al seu web i al CD amb totes les altres perles:

*

Les tragedies de Shakespeare: spoiler

Avui, faig spoiler amb les tragedies de Shakespeare:

*