The purge: la nit de les bèsties

Purgar:

1 1 v. tr. [LC] Llevar (d’una cosa) allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé.

A l'estiu hi ha moltes estrenes de cine, però la majoria són pel·lícules per a nens, pel·lícules d'acció o alguna de terror. És el temps perfecte per anar-hi encara que l'oferta no és temptadora, cal esperar fins a la tardor.

El cap de setmana passat vaig anar a veure The purge: la nit de les bèsties, ja que la idea que planteja l'argument és molt atractiva: durant 1 nit a l'any (12 hores exactament) a EE.UU està permès cometre qualsevol crim sense conseqüències; a això se li diu la purga. Però la idea promet més del que el director, James DeMonaco, ens ensenya.

Personalment crec que al film li falta un mínim de mitja hora per arrodonir-lo i treure-li tot el suc a aquest dilema ètic ja que si estigués permès matar algú només perquè així ens sentirem millor i la societat funcionarà molt bé la resta de l'any, què faríem, estaríem d'acord? Això és el que diu exactament: a l'any 2022 l'atur és d l'1% i la criminalitat ha baixat com mai abans gràcies a la purga anual que es va instaurar deu anys abans perquè el país era un caos. Durant aquestes 12 hores molta la gent es tanca a casa amb un bon sistema de seguretat i d'altres surten a purgar-se, o sigui, a cometre crims, per exemple, a matar el seu cap perquè s'ho ha buscat, com explica algú en un programa de ràdio. En aquest espai de temps no funcionen ni les urgències, ni bombers ni policia. Tot està permès. Però, i la gent que no pot pagar-se un potent sistema de seguretat? Què passarà amb ells?

Dels personatges cal destacar l'actuació de Rhys Wakefield, l'actor secundari que fa de dolent i se'ns planta a la pantalla amb un somriure sinistre. La resta de personatges principals són arquetips amb un comportament molt previsible: el pare protector de la família, la mare emocional, la filla adolescent insuportable i el fill petit sensible.

Quan vaig veure el tràiler vaig pensar de seguida en Funny Games i en La naranja mecànica; error, potser sí que té algun element que me les va recordar, com les robes blanques dels assetjadors i la violència gratuïta, però res més.

Malgrat tot la recomano encara que només sigui perquè ens fa pensar en aquesta idea terrible de la purga i per les converses posteriors que genera. Tanmateix, no s'ha d'anar amb una idea massa exigent de la pel·lícula, al cap i a la fi és una pel·lícula que s'estrena a l'estiu.

*

Sola a casa

Se sentia gairebé perfecta, però no trobava el seu lloc a la casa.

Era massa gran per a ella i ara li semblava que era molt lluny de la ciutat. No sabia quant trigaria a acostumar-se a la nova situació, als nous espais. A més, les primeres nits havia tingut molts malsons, va somiar cada dia amb la seva àvia, per què la visitava ara en somnis? Ja no recordava els anys que feia que havia mort. I li repetia una i altra vegada "menys és més, menys és més", donava mitja volta i desapareixia caminant lentament. No sabia com interpretar-ho, com un avís?, com un presagi?

Totes les nits es despertava, comprovava que el seu marit dormia com un tronc i intentava agafar el son de nou, però li era del tot impossible, la imatge i les paraules de la seva àvia es gravaven al seu cap i la colpejaven del parietal al occipital, " més, més, més, més ... ". Llavors s'aixecava i deambulava per l'enorme casa, encara mig buida, per familiaritzar-se amb tots els racons fins que sentia algun soroll estrany i tornava corrent a la seva habitació per refugiar-se sota els llençols.

Avui no passarà, es deia, avui dormiré d'una tirada, i va mirar de reüll el pot dels somnífers.

En realitat li encantava la casa, viure al camp, i odiava les ciutats nervioses; la va triar ella després de visitar-ne més d'una vintena, i se sentia feliç allà, tot i no trobar el seu lloc encara. Avui no tindria malsons, es repetia. Havien sopat aviat i ell acabava d'anar-se'n al llit, demà havien de matinar tots dos, però ella li havia dit que encara no tenia son, que era aviat i que es quedava a llegir una estona al sofà. Menys és més, va tornar a recordar i se li va posar la pell de gallina.

Es va acomodar al sofà i va començar a llegir. Després de quinze minuts es va desconcentrar, va tancar el llibre i va mirar al seu voltant. M'agrada la casa, es va dir, m'agraden els mobles, no em sento sola i sóc gairebé perfecta. Però va intuir els malsons com un vent gelat i es va preguntar què faria la Katherine Mansfield al seu lloc. Però en lloc d'esbrinar-ho en el llibre, va preferir obrir el flascó.

*

II Premi "Bloguillibres" de relats online

Els amics de Bloguillibres han convocat la segona edició del concurs de relats online en català. L'any passat ja faig destacar la primera convocatòria perquè em semblava un premi molt original i ara ho han tornat a fer: convoquen de nou un original concurs.

A partir d'aquest teaser s'ha de crear un relat de fins a 1000 paraules:

El termini per a presentar-se és el 31/12/13. El premi per al text guanyador és ni més ni menys que una tablet.

Per conèixer els detalls complets de les bases, mireu AQUÍ.

M'encanta que hi hagi concursos com aquest. Si puc, tornaré a participar.

Sort!

*

Infinit

Avui, ara és l'aniversari del petit Sander, el primer de tots.
I per això li he escrit un poema d'amor infinit.
Moltes felicitats petit lekker ding, ja tens 1 anyet!!

INFINIT

Endins d'endins de la pell

creix, s'escampa i bull

un batec infinit.

Amor sense fi

i un tacte sedós.

Amb l'instint del dit

et ressegueixo nu: perfil,

mugrons transparents,

melic, nas, panxell.

Laberint exquisit i perfecció.

Et menjo amb els ulls

si t'arriba la meva veu.

*

Voreres infinites

No hi ha res més llarg ni més gris que les voreres.

T'encantava caminar, saltar i cridar per totes voreres de la ciutat, sempre junts, sempre per les voreres. - On quedem? - A les 7 a la rajola esquerdada de la vorera de davant de casa.

Però van passant els anys i hem deixat de jugar a no trepitjar les línies de les voreres.

Ara tu, amunt i avall per la teva vorera infinita i jo, paral·lelament buscant-te per l'altra.

*

Missatges d'amistat

Cada dia passo per molts carrers abans d'arribar a la feina, cada dia em trobo missatges a les parets, de vegades originals, de vegades típics; n'hi ha 2 en particular que em criden l'atenció cada matí i que no puc deixar de llegir, un darrere de l'altre, perquè es troben en una cantonada un i a la cantonada següent, molt a prop, l'altre.

El primer que veig, pujant pel carrer de l'Aigua, és aquest, un missatge de bon rotllo, fins i tot hippiós, malgrat l'A d'anarquia:

Es veu que aquest bon rotllo de pau i d'exaltació de l'amistat no va durar gaire ja que uns pocs metres més enllà, a la següent cantonada hi ha un altre missatge ben diferent:

L'amistat dels graffiteros és efímera i qui sap per què després de ser tots amics es van jurar revenja... També pot ser que la frase faci referència al còmic o a la pel·lícula i que no només estigui enfadat amb un amic, l'escriptor, sinó amb tota la societat actual; no ho podem saber, no coneixem l'autor/a/s.

Tanmateix, cada matí llegeixo les frases, somric, m'acompanyen en el trajecte i em quedo pensant una estona en elles.

*

Traduccions

Quan deixem d'utilitzar els diccionaris i anem a un traductor qualsevol de la xarxa pot passar això:

És un error greu, i no em refereixo a l'accent de la paraula dies; tothom sap que afanyar-se (verb reflexiu) vol dir fer alguna cosa de pressa per acabar ràpidament, però potser a partir d'ara, en llegir aquest cartell d'un carrer molt cèntric de Vilanova, ens afanyarem un anell o una cadeneta d'or.

En el mateix carrer, una mica més amunt hi ha una botiga de golosines, i més amunt encara fa poc que venien pa engonals, entre d'altres varietats, també del mateix traductor que en escriure pan inglés (sense accent) va donar correctament com a resposta aquesta part del cos. Afortunadament van canviar el cartell, segurament farts que preguntessin què coi era aquest pa tan original, que potser es feia amb les engonals?

De moment, a la botiga d'empenyorament no s'han adonat, després de gairebé un any, de l'error. O potser sí i estan buscant un bon traductor a qui pagaran amb or. Tant se val; llegint cada dia cartells com aquests només em ve al cap aquella frase de Traduttore, traditore.

*

La lògica dels amants

LA LÒGICA DELS AMANTS

Seguint la lògica no t’he dit 
que des d’aquell dia 
només sóc una ombra
que et busca 
en tots els fils.

*

Ulleres del futur

Google ha creat unes ulleres de realitat augmentada, ulleres que es connecten a internet, ulleres del futur amb les que es podrà consultar el temps, gravar vídeos, fer fotos, buscar rutes o enviar tuits.

I com funcionen? Gràcies a un sistema de projecció amb una lent incorporada que envia la imatge directament a la retina. Fantàstic.

A més, Samsung traurà una tablet flexible, i Apple està treballant en un rellotge intel·ligent, un rellotge que serà telèfon i ordinador alhora (es fa realitat allò de El Cotxe Fantàstic: Kit, et necessito!), i també està fabricant un iphone transparent.
M'encanta que arribi el futur.

Blade Runner, Matrix, Terminator, Minority Report, Solaris... El futur no era l'any 2000 com ens pensàvem, el futur comença amb unes ulleres avui.

*

Torna Sant Jordi

Torna Sant Jordi a la ciutat. Un altre any han posat els poemes per decorar la Rambla. Aquest cop estan tots arrugats, però es llegeixen. També he vist que un l'han retallat i l'han enganxat en un estand.

Torna Sant Jordi un altre any. I els ocells continuen volant.

*