dimarts, 27 de març del 2018

Recomanacions primavera '18





Estem acabant el mes de març i això vol dir que les llibreries ja estan plenes de novetats per a Sant Jordi.
Aquest any, en lloc de fer diferents entrades amb les recomanacions, he decicit posar-les totes juntes en un vídeo.

De tots els llibres que he comprat i llegit en els darrers mesos (a més dels que he anat comentant aquí) aquests són els que recomano:







*

dimarts, 20 de març del 2018

El lloc on escrivim




Escriure és una feina i per això és imprescindible un bon lloc on realitzar-la. 
Encara hi ha qui té la idea romàntica de l'escriptor atravessat per la inspiració enmig de qualsevol activitat diària, però la veritat és que la inspiració (les idees brillants) no ens visita, sinó que l'hem de buscar amb insistència.
Hi ha qui la busca davant el mar, a la muntanya, en un museu, fent una becaina..., tot i que la immensa majoria la treballen davant una taula (d'Ikea) i un ordinador(o qualsevol estri més o menys tecnològic).

Quan aquest estiu vaig visitar la casa de Saramago i vaig veure el lloc on escrivia, primer em vaig sentir una mica incòmoda passejant per aquella habitació tan íntima, i alhora afortunada per ser-hi. Després em preguntar com serien els estudis d'altres autors/es, i si algú seria tan amable d'endreçar el meu escriptori caòtic per fer-li una foto cuqui.

He buscat aquests llocs on s'han dedicat a treballar, és a dir, els escriptoris dels escriptors:


Escriptori d'Ángeles Mora

Escriptori de Virginia Woolf

Escriptori d'Amalia Bautista

Escriptori d'Emila Pardo Bazán

Escriptori de Raymond Carver

Escriptori de Marguerite Duras

Escriptori de Leon Tolstoy

Escriptori de Mark Twain

Escriptori d'Stephen King

Escriptori d'Agatha Christie

Escriptori d'Arthur Conan Doyle

Escriptori d'Arthur Miller

Escriptori d'Edith Wharton

Escriptori d'Ernest Hemingway

Escriptori de George Orwell

Escriptori de Gertrude Stein

Escriptori d'Ian Fleming

Escriptori de Ray Bradbury

Escriptori de Roald Dahl

Escriptori d'Scott Fitzgerald

Escriptori de Federico García Lorca

Escriptori de Flannery O'Connor


Obrir a la curiositat del públic aquests espais tan personals és una gran mostra de generositat.



*

dijous, 15 de març del 2018

10 curiositats sobre H. P. Lovecraft





H. P. Lovecraft (1890-1937) és un dels mestres del terror de la Literatura universal. Els seus relats han tingut moltíssima influència en tots els autors de ciència ficció i terror. Qui no ha sentit a parlar del Necronomicon o de La crida de Cthulhu?

Però potser no són tan conegudes aquestes curiositats que marcaren el seu caràcter i sobretot la manera com escrivia:

1. Els pares de Lovecraft van ser diagnosticats de psicosi i passaren la resta dels seus dies internats en una instituició per a malalts mentals (el Butler Hospital).

2. De petit desitjava ser astrònom, però mai no va poder acabar els estudis bàsics a causa del que ell anomanà "una crisi nerviosa". L'astronomia, la química i els contes gòtics d'Edgar Allan Poe omplien les seves hores com a autodidacte.



3. No acostumava a mostra-se en públic durant el dia. Des de petit la seva mare l'anomenava "grotesc" i va seguir el seu consell d'amagar-se per no provocar el ridícul.

4. Durant la seva activitat com a "negre", va fer-se amic de Harry Houdini. La publicació de Under the pyramides va agradar tant a Houdini que es va encarregar de trobar-li feines fins que va morir.

5. Va escriure gairebé 100.000 cartes durant la seva vida, una xifra només superada per Voltaire, en l'àmbit de la literatura.




6. Odiava el sexe. Sonia Greene, amb qui es casà i mantingué una relació breu i turbulenta,va explicar després de la seva mort que ell era verge quan es van casar l'any 1924 (tenia 34 anys). 

7. Patia terror nocturn. Es tracta d'una parasomnia que provoca que l'individu, en un estat de semo-consciència, actuï en el malson d'una manera més o menys violenta, per acabar després en una semi-amnèsia sobre el que ha passat.





8. Lovecraft i la seva obre han inspirat molts clàssics de la cultura popular, entre ells, Batman.




9. Les seves restes mortals no es troben sota la làpida que marca la seva tomba, sinó al panteó de la seva família materna al cementiri de Swan Point.

10. Va explicar en una carta com s'havia de pronunciar Cthulhu. Per a un catalanoparlant, les instruccions serien així: KTULÚ, amb accent a la darrera u.






*

dijous, 8 de març del 2018

8 de març amb Emily Dickinson by Paula Bonet



Per celebrar i reivindicar el dia, i la vaga feminista, res millor que una il·lustració de l'Emily Dickinson by Paula Bonet.


Com deia l'Emily en un dels versos que més m'agrada:

"No fou la meua culpa –si corrent aní tan lenta-".




*

dimecres, 28 de febrer del 2018

A la cuina amb 'A la cuina amb Kafka'





Ja és a les llibreries Baking with Kafka, traduït al castellà per Carlos Mayor Ortega i editat per Salamandra Graphic. Té un total de 160 pàgines plenes d'humor fi a un preu de 18 euros.
Fa gairebé un any en Tom Gauld ens anunciava la preparació d'aquest volum i la propera aparició (a la tardor passada), en anglès. Quan em vaig assabentar li vaig dedicar una entrada perquè és un autor que m'agrada i segueixo; de fet sovint utilitzo alguns dels seus dibuixos a les xarxes i també per aquí.
Així que de seguida me'l vaig comprar, me'l vaig llegir i vaig anar a la cuina a fer-me una foto amb Kafka a la cuina. Després he rellegit algunes de les pàgines, he tornat a riure i el recomano molt perquè no és fàcil fer humor sobre en món de la Literatura i menys encara fer-ho tan bé. De tant en tant cal treure-li solemnitat a tot allò que envolta el fet d'esciure, els escriptors i els llibres i fer-ne paròdia.

Què hi trobem, al llibre?

1. Vinyetes de crítica social o política:

 





2. Crítica purament literària. 
     a) A la lectura:



      b) A l'escriptura:



      c) A la literatura en general:



3. Sobre la vida diària dels lectors:



4. Crítica novel·lística:



5. Consells útils:




6. Noves tecnologies literàries:



L'humor d'en Tom Gauld és agut, es reconeix en qualsevol il·lustració i a més té un punt de crítica i d'incomoditat que el fan únic.


*

dimarts, 20 de febrer del 2018

Marc Granell i el simulacre





Marc Granell és un dels poetes més estimats, estudiats, celebrats i seguits de les lletres valencianes. A finals d'any es va publicar un recull de tota la seva poesia (1976-2016) en un volum editat per la Institució Alfons el Magnànim. 

En llegir la notícia de la publicació de seguida vaig pensar en un dels meus poemes preferits, en un poema de Granell titulat "Simulacre". L'he rebuscat entre els llibres en desordre que pul·lulen per casa, l'he trobat, l'he tornat a llegir i he confirmat que no ha envellit i que em continua agradant tant com sempre.
En té moltísims de poemes bons, boníssims, però aquest és encara el que triaria si només en pogués dir un de l'autor. Gaudiu-lo:


            SIMULACRE

               Els dies són llargs i estrets
               com corredors de menta
               embafosos i pulcres fins al vòmit.

               Sua la ciutat
               una pura misèria resignada.

               I sue amb ella i per ella i des d'ella.

               Sue finestres i façanes envellides.
               Sue el turment dels ossos quan pregunten.
               Sue l'estrèpit dels cotxes que no cessen.
               Sue el mutisme desl àngels al passeig.
               Sue la grua immòbil que amenaça.
               Sue infinites pupil·les desterrades.
               Sue portals decrèpits del migdia.
               Sue el desig penjat en els armaris.
               Sue el conyac que beuen els qui obliden.
               Sue la puta mentida sempre oberta.
               Sue la moto inquieta entre corbates.
               Sue esvorancs coberts de palla líquida.
               Sue pitreres immenses com exèrcits.
               Sue l'insult perennement inútil.

               Després em dutxe i em maquille i em prepare
               per seguir com sempre la funció i fer veure
               que tot està bé com està i si remugue
               de tant en tant és per fer-me la il·lusió
               que a vegades no sóc del tot aqueixa vaca
               eterna i dòcil que sabeu i contempleu
               amb el cor alleugerit,
               mastegat,
               pelfa.



*De Fira desolada. (Columna, 1991)



*