Book hangover

Hem tornat a la rutina, a la feina, a matinar; però què passa quan estem de vacances i tenim molt de temps per llegir? Que quan s'acaben aquests dies feliços i literaris ens agafa una book hangover com una casa, és a dir, una ressaca tremenda de llibres. Com pots saber si pateixes aquest tipus de ressaca? Aquests són els 7 símptomes que he descobert:

1. No pots deixar de pensar en el/la protagonista del darrer llibre llegit. I ho fas com si fos un amic de tota la vida o, fins i tot, sovint hi penses com en el teu amor.

2. Comences a veure coincidències i similituds entre els teus amics i alguns personatges del llibre. De vegades és només un gest, un pentinat o el nom, oi Tirantlu?

3. Sense adonar-te'n utilitzes frases fetes que abans no deies. I són frases literals que deia aquell o aquell altre personatge que t'ha posseït, ai do!

4. És l'aniversari d'algun amic i quan al grup de whats creat per l'ocasió demanen idees per al regal escrius veloç Un llibre! O dos, o tres, i penses que millor escriure una llista llarguíssima de títols.

5. Tens a la tauleta de nit el llibre acabat fa dos mesos. No el vols desar encara i de tant en tant l'obres i l'ensumes. Molt.

6. Passes per davant d'una llibreria i t'atures inevitablement. I plores una mica només, intentes reprimir l'impuls d'entrar-hi i comprar un altre llibre que agafarà pols, molta pols a la pila de llibres No llegits.

7. T'estresses pensant que falta massa per tenir de nou vacances i temps per llegir. Però t'equivoques! Aviat vindrà un pont o un festiu sorpresa de lliure disposició i agafaràs llibres nous que en acabar et tornaran a provocar una deliciosa ressaca.

*

Dia mundial de la Poesia: Anne Michaels

Avui és el dia mundial de la Poesia. 

De vegades em pregunto si queda algun dia lliure al calendari, un dia sense celebracions, un dia lliure. Un dia. Vull un dia.

Per a celebrar-ho, penjo un poema de l'Anne Michaels (Toronto, 1958), poeta enorme, poeta essencial que recomano molt i que tampoc no podem llegir en català, així que faig la meva versió d'un dels poemes que més m'agrada:

FLOWERS

There's another skin inside my skin
that gathers to your touch, a lake to the light;
that looses its memory, its lost language
into your tongue, 
erasing me into newness.

Just when the body thinks it knows
the ways of knowing itself, 
this second skin continues to answer.

In the street - café chairs abandoned
on terraces; market stalls emptied
of their solid light,
though pavement still breathes
summer grapes and peaches.
Like the light of anything that grows 
from this newly-turned earth, 
every tip of me gathers under your touch, 
wind wrapping my dress around our legs, 
your shirt twisting to flowers in my fists.

*

FLORS

Hi ha una altra pell dins la meua pell
que s'ajusta al teu tacte com un llac a la llum;
que llisca la seua memòria, el seu llenguatge perdut
dins la teua llengua,
esborrant-me per a fer-me de nou.

Just quan el cos creu saber
els camins per conèixer-se a si mateix,
aquesta segona pell segueix buscant les seues respostes.

Al carrer -les cadires dels cafès abandonades
a les terrasses, les parades dels mercat buides
de la seua llum viva,
encara que el paviment encara respire
raïm i bresquilles-
com la llum de tot el que creix
a la terra acabada de remoure,
cada partícula de mi s'ajusta al teu tacte,
el vent embolicant-nos les cames al meu vestit,
la teua camisa desfent-se en flors per les meues mans.

**

De The Weight of Oranges / Miner's Pond. McClelland & Stewart, 1997.
Versió en castellà El peso de las naranjas & Miner's Pond. Bartleby Editores, 2001.

Els llibres catalans més traduïts

L'altre dia, pensant en llibres, llengua i traduccions em preguntava quins serien els llibres catalans més traduïts, quins els autors preferits per portar a d'altres llengües. Sabia quina era la novel·la més vegades traduïda perquè sovint se'n fan ressò els mitjans de comunicació, però la curiositat de quins serien els altres em va fer cercar-los. No són tots clàssics, encara que no se n'escapen, així que allà va la llisteta, aquests són els afortunats, els top five catalans:

1. La pell freda. Albert Sánchez Piñol: traduït a 37 llengües.

2. La plaça del diamant. Mercà Rodoreda: traduït a 34 llengües.

3. Pandora al congo. Albert Sánchez Piñol: traduït a 15 llengües.

4. Mirall trencat. Mercè Rodoreda: també a 15.

5. Camí de Sirga. Jesús Moncada: també a 15.

6. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell: empat a 15.

Evidentment, l'èxit del Sánchez Piñol és indiscutible; és un autor que triomfa a casa i a l'estranger, així que haurem de llegir-lo. De La pell freda s'ha fet fins i tot un còmic (imatge de dalt); quan falta per a la pel·li?
Que hi aparegui la Rodoreda no és res d'estrany, com podria no ser-hi (encara que penso que Mirall trencat és superior en qualitat a La plaça del diamant), només crida l'atenció potser el fet que sigui una dona qui estigui en segona posició i amb 2 obres. Si fos la namberuan de la llista ja seria tot un festival.

La llista continua amb un parell més. Què em sorprèn? Em sorprèn en positiu que hi hagi un poeta:

7. Salvador Espriu: com no especifiquen l'obra, imagino que hauran traduït alguna mena d'antologia poètica. Autor traduït a 24 llengües.

8. Jo confesso. Jaume Cabré: traduït a 23 llengües.

Segurament, amb el pas del temps el número de llengües a les que s'han traduït aquestes obres anirà en augment i fins i tot algun dia apareixerà algun poeta més, algun narrador breu, com ara Borges en castellà, o potser algun autor teatral. Però no, no ho crec, només cal mirar quants poemaris, relats o quant teatre es publica al cap de l'any. Així doncs, seguirem traduint i comprant novel·les.

*

Alguns mètodes criminals per a escriptors moderns

Quan escrivim una novel·la de misteri, terror o qualsevol temàtica on aparegui un mort sempre ens preguntem com fer desaparèixer dignament el personatge. No pot ser de qualsevol manera, com per exemple ensopegar i obrir-se el cap, però tampoc no es pot repetir una i altra vegada el típic assassinat per enverinament a la sopa, ofegament a la banyera, atropellament, ganivetada per l'esquena, o mort natural per ictus, atac de cor, sobredosi al·lucinant o tuberculosi. Així que avui us ofereixo alguns mètodes originals  i il·lustrats per carregar-vos els vostres personatges:

1. Emmetzinat amb un pastisset artesà.

2. Atropellat per un cotxe d'auto-conducció.

3. Enverinat amb cianur orgànic d'origen local.

4. Per explosió de cigarret electrònic.

5. Escanyat amb el cable del carregador del mòbil.

6. Colpejat amb llenya sostenible.

7. Per la picada d'un escorpí amagat a les botes de pell de cabra (es pot substituir per qualsevol calçat de moda).

8. Empès penya-segat avall mentre instagrameja (una selfie).

Algun mètode més original?

*

Ramones

*

Dilluns d'imatges literàries: els Ramones.

*

6 consells de John Steinbeck

John Steinbeck (Salina, California 1902- Nova York 1968) és considerat uns dels millors escriptors del segle XX sobretot per la novel·la Els ceps de la ira, una autèntica joia.

Igual que d'altres escriptors com Cortázar o Bolaño, Steinbeck també va aconsellar als escriptors/novel·listes, o futurs escriptors, amb 6 consells bàsics extrets d'una entrevista publicada per The Paris Review l'any 1975.

Crec que són unes idees importants que hauríem de tenir presents; us recomano molt els punts 1 i 4. Us deixo l'original i la meva traducció al català:

1. Abandona la idea que algun dia acabaràs. Oblida't de les 400 pàgines que formaran la teva novel·la i concentra't en escriure només una pàgina cada dia. Això ajuda. A més t'emportaràs una grata sorpresa quan hagis acabat tota la feina.

2. Escriu amb total llibertat, tan de pressa com et sigui possible i concentrant-te només en abocar-ho tot damunt el paper. Mai no corregeixis ni reescriguis fins que no estigui acabat el primer esborrany. Reescriure abans d'això acostuma a ser una excusa per no continuar escrivint. També interfereix en el ritme i el flux d'escriptura, que només es pot conservar mantenint una relació inconscient amb el material que estem escrivint.

3. Oblida't del públic en general. Per començar, aquest públic sense nom ni rostre t'omplirà de pors. I, per seguir, igual que succeeix amb el teatre, és un públic que no existeix. En escriure, el teu públic es veurà reduït a un sol lector. De vegades ajuda triar una persona (potser algú real que coneguis o algú nascut de la teva imaginació) com a lector ideal i escriure pensant en ell.

4. Si no et veus capaç d'escriure un passatge o una escena, i tot i així la vols a la teva novel·la, salta-la i continua escrivint. Quan hagis acabat la resta del manuscrit podràs tornar-hi. Segurament t'adonaràs que no la vas poder escriure perquè no pertanyia  a aquell lloc de la novel·la. 

5. No agafis massa afecte a cap de les escenes de la teva novel·la. És possible que te n'hagis de desfer un cop acabat aquest primer esborrany.

6. Si estàs escrivint un diàleg, llegeix-lo en veu alta. Només així podràs comprovar si allò que has escrit sona com un diàleg real o no.

*

Comprensió lectora

Fallem en comprensió lectora, i molt. Ho diuen els resultats de totes les proves diagnòstiques, tant les de primària com les d'ESO. No en sabem més, què hi farem. I a sobre tenim la pell molt fina i a la mínima insultem. 

Aquesta setmana li ha tocat rebre a la Dolors Miquel per atrevir-se a llegir un poema publicat a Missa pagesa (llibre premiat amb el 'Gabriel Ferrater') fa 10 anys. Com si no l'haguessin llegit mai, com si no l'haguessin sentit recitar mai. Però potser és que ara toca escandalitzar-se, culpar els polítics de torn i insultar l'autora, la dona sobretot, per haver escrit i dit cony o vagina en un poema. Què s'haurà cregut ella, que té dret a expressar-se lliurement? Jo he escrit pit i cul en més d'un poema; quin atreviment també.

És que a sobre ho ha fet en forma de pregària, d'oració catòlica i, com molts sabem, això és pecat mortal. Al segle XXI la religió no es toca, encara que el poema no parli ni de déus ni de religions: és que fallem en comprensió lectora. A tot hora. Des de primària.

Tampoc no és la primera, ni l'última, que ha utilitzat la forma, l'estructura d'una oració per a crear una nova composició: 

- Més poemes: 

PADRE NUESTRO

Padre nuestro que estás en el cielo  Lleno de toda clase de problemas  Con el ceño fruncido Como si fueras un hombre vulgar y corriente  No pienses más en nosotros. Comprendemos que sufres Porque no puedes arreglar las cosas. Sabemos que el Demonio no te deja tranquilo  Desconstruyendo lo que tú construyes. El se ríe de ti Pero nosotros lloramos contigo:  No te preocupes de sus risas diabólicas. Padre nuestro que estás donde estás Rodeado de ángeles desleales Sinceramente: no sufras más por nosotros Tienes que darte cuenta De que los dioses no son infalibles Y que nosotros perdonamos todo. (Nicanor Parra)

                         

- En publicitat alcohòlica:

- Sobre xarxes socials:

 - I no oblidem les versions musicals de grups punk, rock, hip-hop o rap:

Hi ha moltíssimes paròdies més a la xarxa, en podeu buscar d'altres si en teniu ganes. N'hi ha de bones, fins i tot, i també versions d'altres pregàries i d'altres religions, esclar. Em pregunto, doncs, així en veu alta: és que ningú no recorda ja el famós "Ave María, cuááááándo serás mía...". Molts diners va guanyar el Bisbal amb la cançoneta, molts, i no recordo cap membre del PP marxant de cap concert ni cap denúncia. Llavors per què hi ha ara tot aquest escàndol? Per què els insults...? On és la llibertat creadora? Tot això no em sembla més que censura.

Va, Gina, anem.

*

Llibres d'adults per pintar

L'altre dia, xafardejant novetats en una llibreria, em va cridar l'atenció un llibre diferent de zombis, una mena de manual per a adults però que s'havia de pintar i també fer unes activitats. Una cosa així com un quadern d'estiu-zombi per a adults. El vaig fullejar perquè em va fer molta gràcia i després vaig buscar més sobre el tema. He descobert que hi ha una moda molt fantàstica que tracta exactament d'això: llibres per pintar per a adults.

Hi ha fins i tot un corrent, la colorteràpia, per aconseguir serenitat, inspiració o simplement per desestressar-se:

El que em va captivar és un gènere atractivíssim: llibres per a adults per pintar literaris:

I un subgènere al·lucinant: hi ha un llibre per a adults per pintar amb il·lustracions de llibres medievals. La Bodleian Library, la Biblioteca de la Universitat d'Oxford ha estat l'encarregada de crear aquesta iniciativa, aquest llibre que es pot descarregar de franc. Ho ha compartit per les xarxes socials i, esclar, s'ha convertit en viral. Per què? Potser perquè, com podeu veure, està farcit d'il·lustracions medievals tretes de llibres originals. El llibre està disponible des de la setmana passada i el podeu descarregar aquí. A més podeu pintar-lo molt cuqui i pujar els resultats a les xarxes socials, genial, oi?

Si us interessa el tema, us deixo més llibres per pintar gratis en aquest enllaç.

*

Traduir, trair?

En buscar per la xarxa poemes de Ronsard al català per al meus alumnes de Literatura Universal, m'he adonat de la manca de material. L'únic que apareix una i altra vegada és aquell que comença "Quan siguis molt velleta...", de Sonets per a Helena; en canvi n'he trobat bastants en castellà. Hi ha alguna antologia breu també, sí, però res que es pugui consultar a la xarxa. Primer m'he enfadat per la manca de material en la nostra llengua; després he decidit posar la versió en castellà del Madrigal ("Que es trenqui el mirall en què es mira...") perquè de seguida m'he adonat d'aquell tòpic del traductor, traïdor (Traduttore, traditore) i no he gosat a fer-ne una adaptació del castellà al català, doncs no en sé, de francès. M'ha semblat massa distorsionador. Finalment he recordat també que hi ha qui creu que la poesia, i tot l'art, és impossible de traduir. Però, què faríem sense les traduccions?

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma,
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.

I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.

Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.

Versió catalana de Pere Rovira del sonet número XXIV de “Sonnets pour Hélène” (1578), de Pierre de Ronsard (1524-1585).

Adéu, Bowie

Després dels virus, les vacances, el nou any i les mancances..., tornem-hi!
Una de les mancances més recents i que a sobre enceta l'any és la del David Bowie. Se n'ha anat sense fer soroll, sense avisar i fent de la seva mort una nova obra d'art.
Els homenatges han estat, i encara són, molt nombrosos: fotos, vídeos, reportatges, cançons i pel·lícules inunden les xarxes.
El Bowie per a mi és tornar a ser una nena, tornar als vuitanta, tornar a intrigar-me amb uns ulls de diferent color, tornar a les seves pelis, sí, més que a les cançons tan conegudes. Bowie és sobretot Bon Nadal Mr. Lawrence -1983- i L'ànsia (The hunger) -1982-. Fins i tot li vaig escriure un poema a una de les escenes més impactants de Bon Nadal... El deixo per a un altre dia.








Ens hem quedat sense màgia.

*