dilluns, 8 d’octubre del 2012

La mare


LA MARE

Cansada de rebre tantes besades,
la mare es neteja les galtes
amb el puny menut esquitxat de perles.
La multitud li espia els ulls, el cabell,
el penjoll daurat, les fotografies.
Com un animal empresonat i ferit,
contempla per darrera vegada
els dos peuets inflats al fons del taüt.





*De Les randes del paradís.

9 comentaris:

  1. Si aixo u vaig veure a un capitol de sexo en nueva york jejeje...dew rak!!

    ResponElimina
  2. ho he dit per tocarte la pera nenaaa...jeejee

    ResponElimina
  3. per aquest poema a veure...art lliure....jo l'he entes molt bee..cadascu al seu llibre albedrio tuuu....

    ResponElimina
  4. Mira raky t'explicare q es el q vaig veure a sex and the city, crec q ho deia la noia aquella q feia d'advocada ,com es deia , ara no em ve el nom, la miranda q veia un nen molt mimat , y se li acudia dir: -aquest noi sera un infeliç tota la vida. Y aquest poema m'ha fet pensar en el seu comentari.Crec q la situació del poema q descrius es aquesta. que vagi bé Raquel.

    ResponElimina
  5. Tenia aquest poema escrit en un fitxer de Word i l'he trobat ara mateix. No recordava l'autora, però sí que l'havia sentit en un concurs de la Universitat Politècnica de Catalunya. Em va encantar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies pel comentari!! No l'havia vist fins ara!! Amb aquest poema vaig guanyar el premi de l'UPC i està al segon llibre que vaig escriure, Les randes

      Elimina
    2. No vaig poder anar al lliurament del premi pq estava malalta, si no recordo malament...
      Que bé que el recordis i l'hagis guardat!!

      Elimina