Recomanacions Sant Jordi 2020: contes de dones (3)

I ara que ha passat Sant Jordi i només en queda una ressaca petita, acabo amb la 3ª i última entrada de recomanacions.

Tanco la sèrie 'Darrers llibres de contes escrits per dones que he llegit'  amb Satèl·lits d'Elisenda Solsona (Ed. Males Herbes, 2019) i Ansia d'Ingeborg Bachman (Ed. Siruela, 2005).


1. SATÈL·LITS

Està format per 8 contes amb un fil conductor inquietant: la desaparició, de cop i volta, de la lluna.
Diferents personatges en diferents llocs i situacions es mouran (i reaccionaran) entre els flashbacks i el moment exacte del succés de la desaparició del satèl·lit.
El que més m'ha agradat, i el que m'ha cridat l'atenció de les històries que ens narra: les decripcions líriques ("El Pere arrossega per la sorra de la platja els peus descalços sota un sol fred de gener. Un sol de pedra. Els anys li pesen a l'esquena i fa temps que camina encorbat. L'oreig gelat li bufeteja les galtes brunes".), el joc de dualitats, els recargolaments i la varietat temàtica.
El conte que destacaria, el que més m'ha arribat, és 'Balls' per la originalitat i l'agror de la història que comença així: "El timbre és estrident i s'escola pel meu timpà fins a encongir l'estómac". Així ens quedarem en acabar aquest conte (i el llibre), amb l'estómac encongit i potser fins i tot haurem d'aturar un principi de vòmit a la gola.



2. ANSIA Y OTROS CUENTOS

Tot i que aquesta escriptora austríaca és més coneguda com a poeta, també va escriure contes i novel·les que no van ser tan ben rebudes per la crítica com les seves obres poètiques. L'Ingeborg afirmava "Solo existo cuando escribo". Una declaració d'intencions claríssima.
En aquest recull de 13 contes trobem alguns contes que són com laberints, contes com viatges circulars i contes que són jocs de miralls. L'estructura també és variada, n'hi ha de circulars, de lineals i altres amb salts temporals. Però tots tenen una càrrega simbòlica evident.
Un altre aspecte que m'agrada és la caracterització tan original que fa d'alguns personatges, per exemple: "Yo ahorraba porque tendía al ahorro; trabajaba porque tendía al trabajo; no me concedía ningún gusto porque tendía a no concederme gustos, y hacía planes porque me parecía bien tener planes". Un personatge singular, com la majoria dels qui apareixen.
No hi ha cap conte terrorífic, no són contes que turmenten, però sí n'hi ha d'angoixants, d'aquells que et fan reflexionar.
Els que més m'han agradat són 'Una tienda de sueños' y 'Vendrá la muerte'; un fragment d'aquest segon: "Es posible, sin duda, señalar los crímenes y defectos de las familias ajenas, pero nunca descubriré los abscesos purulentos de la propia". Fantàstica.


*

Literatura carnavalera

Fa una setmana que es va acabar el Carnaval, i ara que ens hem recuperat de tanta celebració he rebuscat entre la literatura aquells llibres que estan ambientats en la festa carnavalera, amb més o menys presència, per si encara hi ha ganes de gresca. N'hi ha molts que tracten el tema al llarg de la història de la literatura, començant pel fragment de El Libro del Buen Amor de l'Arcipreste de Hita on s'enfronten Don Carnal i Doña Quaresma, i acabant pels llibres infantils que expliquen les diferents maneres de celebrar-lo.

Entre els llibres per a adults, m'agraden aquests:

1. Martes de Carnaval de Valle-Inclán: El títol recull 3 'esperpentos' (Las galas del difunto, Los cuernos de don Friolera i La hija del capitán) que donen una visió de mirall deformat de la vida espanyola.

2. Carnaval y otros cuentos d'Isak Dinesen: Conjunt d'onze relats que l'autora va escriure en diferents moments de la seva vida, entre els quals destaquen "Caballos fantasmas" o "El oso y el beso".

3. El carnaval i les seves figures de Teresa Costa-Gramunt i Adelaida Murillo: Volum format per diversos textos inspirats en el Carnaval de diferents contrades i cultures. El de Vilanova i la Geltrú per descomptat. Tampoc no hi manca en aquest recull el relat de Carnavals llunyans quant a espai geogràfic, cultural, i fins i tot exòtic. 

4. Fiesta al noroeste d'Ana María Matute: És la nit de Carnaval i plou a la profunda vall de les persones que no coneixen cap altra festa que la del Noroeste. La mort d'un nen als afores d'un poble serveix de punt de partida per a la recreació de la vida d'uns camperols sotmesos als poderosos.

5. El carnaval de Roma de Goethe: Tot i que les festes no són el tema principal de l'autor, hi va haver de participar en diferents celebracions; en aquest llibre explica les seves impressions. A més, el llibre va acompanyat de 20 il·lustracions.

6. L'iceberg de la punta d'Òscar Mercadé: Aquesta novel·la és un exemple de sàtira i heroi menipeus, ambientada al Carnaval, que ataca actituds mentals en lloc d’individus específics: la història d’una culpa i de l’absurd de la justícia.

7. Carne de carnaval de David Montiel: El protagonista de la història rep un encàrrec  per al proper carnaval que el traurà de la situació difícil per la que passa.

*

Microcontes: alguns exemples i consells

Consells sobre com escriure n'hi de tot tipus, i de com escriure microcontes també. El microconte ha tingut molt d'èxit entre autors de totes les llengües. En català segurament els més coneguts són els de Pere Calders, per si no us sona de res, podeu llegir aquests 5:

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Història castrense
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

En castellà, estic segura que tothom ha llegit, escoltat, imitat, repetit, pensat, avorrit i criticat el d'Augusto Monterroso, sí, el del dinosaure. I què n'opinava dels microcontes l'escriptor considerat com a mestre d'aquesta modalitat narrativa? Això:

"Si a uno le gustan las novelas, escribe novelas; si le gustan los cuentos, uno escribe cuentos. Como a mí me ocurre lo último, escribo cuentos. Pero no tantos: seis en nueve años, ocho en doce. Y así. Los cuentos que uno escribe no pueden ser muchos. Existen tres, cuatro o cinco temas; algunos dicen que siete. Con ésos debe trabajarse. Las páginas también tienen que ser sólo unas cuantas, porque pocas cosas hay tan fáciles de echar a perder como un cuento. Diez líneas de exceso y el cuento se empobrece; tantas de menos y el cuento se vuelve una anécdota y nada más odioso que las anécdotas demasiado visibles, escritas o conversadas. La verdad es que nadie sabe cómo debe ser un cuento. El escritor que lo sabe es un mal cuentista, y al segundo cuento se le nota que sabe, y entonces todo suena falso y aburrido y fullero. Hay que ser muy sabio para no dejarse tentar por el saber y la seguridad".

Si en voleu escriure algun, podeu seguir, a més, aquests consells, que també són breus:

*

Regal de Reis

Nou any, dia de Reis. Per celebrar aquest dia, us deixo un dels contes del meu darrer llibre Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa Edicions) que es titula precisament 'Regal de Reis'. Espero que us hagin portat regals més típics:

Quan el pare es va aixecar, el va trobar enmig del menjador. Va pensar que era el regal de Reis més inesperat de la història. Havia sortit de la caixa i estava mossegant el paper que embolicava els altres regals. Amb el soroll es van despertar la dona i els fills: “Què és això, papa?”  Als nens els va encantar l'animaló, ni es van mirar els altres paquets; la dona va fer cara de sorpresa infinita... Qui l'havia comprat, doncs?

Ja no era un cadell, tenia una mida considerable, el pèl llarg, de color crema. De seguida li van donar una mica de menjar i aigua. S'ho va cruspir tot ràpidament i es va quedar adormit davant del sofà. Els nens el van estar acaronant una estona mentre la dona i ell esbrinaven d'on venia.

—Potser és dels Reis, no pot ser de ningú més.

—Però els Reis no exist...

—Sssstttt!!!,—va interrompre’l la dona—que et sentiran, home!

Els nens van preguntar si se’l quedaven per sempre, i encara que seria bastant incòmode compartir el pis amb el bitxo, van respondre que sí, que s’estaria a la terrassa fins que li trobessin un espai més confortable i definitiu. Una estona més tard el petit va preguntar si quan es despertés podria pujar-hi al damunt. Com que el pare no ho tenia clar, es va apropar, li va mirar les dents, li va palpar bé les gepes i li va respondre que de moment el camell havia de descansar un dies.

*

Llista 2018

Avui acaba 2018 i, tot i que no acostumo a fer llistes al final de l'any, n'he feta una. 
He triat els llibres que més m'han agradat o sorprès dels que he comprat/llegit en paper aquest any i als qual no he dedicat una entrada en aquest blog. Són els 14 de la imatge. Un cop triats, què em crida l'atenció?

1. He llegit molts més llibres de poesia (8/14), la majoria són escrits per dones i de l'editorial La Bella Varsovia. Si n'hagués de triar només un per rellegir seria Cesto de trenzas de Natalia Litvinova.

Després, de relats (4/14), i només 2 novel·les. Què no me n'he comprat, de novel·les? Sí,  i tant, això vol dir que se m'han quedat a la pila dels pendents.

2. Dels 14 la majoria són llibres escrits per dones. M'agradaria que destaquessin també en narrativa, les escriptores, tant en breu com no. Em sembla que aquest àmbit el tenim pendent a l'hora de publicar. Si mirem el catàleg de qualsevol editorial, veurem que en aquest gènere les dones tenen una presència gairebé simbòlica.

Si n'hagués de destacar un només, triaria Frankenstein resuturado publicat per Editorial Alrevés; es tracta d'un volum de 21 relats, 21 il·lustracions i 2 propostes musicals que responen a la pregunta Què hauria passat si la criatura hagués nascut al 2018 i no al 1818? Una idea i unes històries molt originals.

Fins aquí la llista. Que el 2019 vingui carregat de narradores i lectures!!

*

Balcons que escupen mitges

Diumenge passat vaig presentar al Lotus Balcons que escupen mitges, el darrer llibre que he escrit, un volum de relats que m'ha publicat El Cep i la Nansa.

Vaig tenir la sort que l'Antoni Munné-Jordà m'escrivís un text magnífic per a presentar-lo que ens va obrir la gana a tots, i que molts amics i amigues poguessin acompanyar-me; gràcies de nou!

A més, el llibre compta amb un pròleg fantàstic escrit per en Jordi Masó, un pròleg que explica molt bé el que hi trobareu en llegir-lo: "Concreció estilística, ambients llòbrecs, arguments pertorbadors, pinzellades perverses, humor negre: aquests són els elements que hauré de tenir en compte si algun dia em decideixo a escriure un conte a la manera de la Raquel Casas Agustí". 
També té unes il·lustracions genials de la Raquel Boucher, un luxe tot plegat!

I per últim, vull agrair la feina de la Ivet Moreno i la Rita Davila: m'han fet unes fotos meravelloses per a la coberta i un potent booktrailer. Tenen un talent increïble i no puc estar més orgullosa de la seva feina i d'haver-les tingut d'alumnes. 

*La propera presentació del llibre serà a Ribes, a la Biblioteca Manuel de Pedrolo el dissabte 10 de novembre a les 12h.

Dinosaures

A casa ens agraden els dinosaures (bé, sobretot li agraden al meu fill), i els llibres de dinosaures també, per això en tenim uns quants.

El meu fill és un apassionat d'aquestes bèsties des de ben petit, des dels 3 anys, així que hem anat recopilant tota mena d'històries relacionadess amb aquests amics (joguines, legos, cromos, dibuixos, pòsters...).

L'altre dia vaig veure un llibre preciós que encara no tenim i vaig pensar que serà el llibre que li regalaré per Sant Jordi. Es diu Dinosaurium:

Editorial Impedimenta

Impressionant!

N'hi ha per triar i remenar sobre el tema, tant per a nens com per a joves o adults.

Els que tenim nosaltres ara són aquests:

1. El llibre boig dels dinosaures de Sara Ball (Ed. Cruïlla): apareixen els dinosaures en 3 parts que pots combinar al teu gust i d'aquesta manera inventar-ne de nous, de forma i també de nom. Molt divertit per aprendre el nom dels dinosaures principals i per jugar.

2. Dino Bloc de Christopher Franceschelli (Ed. Vox): és molt gruixut, es pot desplegar i té uns rodolins en forma d'esdevinalles que donen pistes sobre quin és el nom del dinosaure que apareix en tombar la pàgina. A més, escriu com s'ha de pronunciar cada nom (alguns són llargs i complicats; li agraeixo molt l'ajuda).

 

3. El rei dels dinosaures de Susie Brooks (ED. Cruïlla): aquest volum té el llibre i un dinosaure de cartró per muntar, un T-REX, el preferit de molta canalla. Doble entreteniment!

 4. El bosc dels dinosaures. AA.VV (Ed. LANTAARN): Es tracta d'un conte on també s'han de buscar imatges amb una cartolina que fa de llanterna en passar-la sota els fulls negres. Original i divertit.

Tots aquests llibres tenen en comú que serveixen tant per aprendre sobre el tema, com per llegir com un conte i jugar en família.

*

10 curiositats sobre H. P. Lovecraft

H. P. Lovecraft (1890-1937) és un dels mestres del terror de la Literatura universal. Els seus relats han tingut moltíssima influència en tots els autors de ciència ficció i terror. Qui no ha sentit a parlar del Necronomicon o de La crida de Cthulhu?

Però potser no són tan conegudes aquestes curiositats que marcaren el seu caràcter i sobretot la manera com escrivia:

1. Els pares de Lovecraft van ser diagnosticats de psicosi i passaren la resta dels seus dies internats en una instituició per a malalts mentals (el Butler Hospital).

2. De petit desitjava ser astrònom, però mai no va poder acabar els estudis bàsics a causa del que ell anomanà "una crisi nerviosa". L'astronomia, la química i els contes gòtics d'Edgar Allan Poe omplien les seves hores com a autodidacte.

3. No acostumava a mostra-se en públic durant el dia. Des de petit la seva mare l'anomenava "grotesc" i va seguir el seu consell d'amagar-se per no provocar el ridícul.

4. Durant la seva activitat com a "negre", va fer-se amic de Harry Houdini. La publicació de Under the pyramides va agradar tant a Houdini que es va encarregar de trobar-li feines fins que va morir.

5. Va escriure gairebé 100.000 cartes durant la seva vida, una xifra només superada per Voltaire, en l'àmbit de la literatura.

6. Odiava el sexe. Sonia Greene, amb qui es casà i mantingué una relació breu i turbulenta,va explicar després de la seva mort que ell era verge quan es van casar l'any 1924 (tenia 34 anys). 

7. Patia terror nocturn. Es tracta d'una parasomnia que provoca que l'individu, en un estat de semo-consciència, actuï en el malson d'una manera més o menys violenta, per acabar després en una semi-amnèsia sobre el que ha passat.

8. Lovecraft i la seva obre han inspirat molts clàssics de la cultura popular, entre ells, Batman.

9. Les seves restes mortals no es troben sota la làpida que marca la seva tomba, sinó al panteó de la seva família materna al cementiri de Swan Point.

10. Va explicar en una carta com s'havia de pronunciar Cthulhu. Per a un catalanoparlant, les instruccions serien així: KTULÚ, amb accent a la darrera u.

*