dimecres, 30 de març del 2016

Book hangover




Hem tornat a la rutina, a la feina, a matinar; però què passa quan estem de vacances i tenim molt de temps per llegir? Que quan s'acaben aquests dies feliços i literaris ens agafa una book hangover com una casa, és a dir, una ressaca tremenda de llibres. Com pots saber si pateixes aquest tipus de ressaca? Aquests són els 7 símptomes que he descobert:

1. No pots deixar de pensar en el/la protagonista del darrer llibre llegit. I ho fas com si fos un amic de tota la vida o, fins i tot, sovint hi penses com en el teu amor.



2. Comences a veure coincidències i similituds entre els teus amics i alguns personatges del llibre. De vegades és només un gest, un pentinat o el nom, oi Tirantlu?




3. Sense adonar-te'n utilitzes frases fetes que abans no deies. I són frases literals que deia aquell o aquell altre personatge que t'ha posseït, ai do!




4. És l'aniversari d'algun amic i quan al grup de whats creat per l'ocasió demanen idees per al regal escrius veloç Un llibre! O dos, o tres, i penses que millor escriure una llista llarguíssima de títols.



5. Tens a la tauleta de nit el llibre acabat fa dos mesos. No el vols desar encara i de tant en tant l'obres i l'ensumes. Molt.



6. Passes per davant d'una llibreria i t'atures inevitablement. I plores una mica només, intentes reprimir l'impuls d'entrar-hi i comprar un altre llibre que agafarà pols, molta pols a la pila de llibres No llegits.



7. T'estresses pensant que falta massa per tenir de nou vacances i temps per llegir. Però t'equivoques! Aviat vindrà un pont o un festiu sorpresa de lliure disposició i agafaràs llibres nous que en acabar et tornaran a provocar una deliciosa ressaca.




*

dilluns, 21 de març del 2016

Dia mundial de la Poesia: Anne Michaels





Avui és el dia mundial de la Poesia. 
De vegades em pregunto si queda algun dia lliure al calendari, un dia sense celebracions, un dia lliure. Un dia. Vull un dia.
Per a celebrar-ho, penjo un poema de l'Anne Michaels (Toronto, 1958), poeta enorme, poeta essencial que recomano molt i que tampoc no podem llegir en català, així que faig la meva versió d'un dels poemes que més m'agrada:


FLOWERS

There's another skin inside my skin
that gathers to your touch, a lake to the light;
that looses its memory, its lost language
into your tongue, 
erasing me into newness.

Just when the body thinks it knows
the ways of knowing itself, 
this second skin continues to answer.

In the street - café chairs abandoned
on terraces; market stalls emptied
of their solid light,
though pavement still breathes
summer grapes and peaches.
Like the light of anything that grows 
from this newly-turned earth, 
every tip of me gathers under your touch, 
wind wrapping my dress around our legs, 
your shirt twisting to flowers in my fists.

*

FLORS

Hi ha una altra pell dins la meua pell
que s'ajusta al teu tacte com un llac a la llum;
que llisca la seua memòria, el seu llenguatge perdut
dins la teua llengua,
esborrant-me per a fer-me de nou.

Just quan el cos creu saber
els camins per conèixer-se a si mateix,
aquesta segona pell segueix buscant les seues respostes.

Al carrer -les cadires dels cafès abandonades
a les terrasses, les parades dels mercat buides
de la seua llum viva,
encara que el paviment encara respire
raïm i bresquilles-
com la llum de tot el que creix
a la terra acabada de remoure,
cada partícula de mi s'ajusta al teu tacte,
el vent embolicant-nos les cames al meu vestit,
la teua camisa desfent-se en flors per les meues mans.

**

De The Weight of Oranges / Miner's Pond. McClelland & Stewart, 1997.
Versió en castellà El peso de las naranjas & Miner's Pond. Bartleby Editores, 2001.


diumenge, 13 de març del 2016

Els llibres catalans més traduïts




L'altre dia, pensant en llibres, llengua i traduccions em preguntava quins serien els llibres catalans més traduïts, quins els autors preferits per portar a d'altres llengües. Sabia quina era la novel·la més vegades traduïda perquè sovint se'n fan ressò els mitjans de comunicació, però la curiositat de quins serien els altres em va fer cercar-los. No són tots clàssics, encara que no se n'escapen, així que allà va la llisteta, aquests són els afortunats, els top five catalans:

1. La pell freda. Albert Sánchez Piñol: traduït a 37 llengües.
2. La plaça del diamant. Mercà Rodoreda: traduït a 34 llengües.
3. Pandora al congo. Albert Sánchez Piñol: traduït a 15 llengües.
4. Mirall trencat. Mercè Rodoreda: també a 15.
5. Camí de Sirga. Jesús Moncada: també a 15.
6. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell: empat a 15.

Evidentment, l'èxit del Sánchez Piñol és indiscutible; és un autor que triomfa a casa i a l'estranger, així que haurem de llegir-lo. De La pell freda s'ha fet fins i tot un còmic (imatge de dalt); quan falta per a la pel·li?
Que hi aparegui la Rodoreda no és res d'estrany, com podria no ser-hi (encara que penso que Mirall trencat és superior en qualitat a La plaça del diamant), només crida l'atenció potser el fet que sigui una dona qui estigui en segona posició i amb 2 obres. Si fos la namberuan de la llista ja seria tot un festival.

La llista continua amb un parell més. Què em sorprèn? Em sorprèn en positiu que hi hagi un poeta:

7. Salvador Espriu: com no especifiquen l'obra, imagino que hauran traduït alguna mena d'antologia poètica. Autor traduït a 24 llengües.
8. Jo confesso. Jaume Cabré: traduït a 23 llengües.

Segurament, amb el pas del temps el número de llengües a les que s'han traduït aquestes obres anirà en augment i fins i tot algun dia apareixerà algun poeta més, algun narrador breu, com ara Borges en castellà, o potser algun autor teatral. Però no, no ho crec, només cal mirar quants poemaris, relats o quant teatre es publica al cap de l'any. Així doncs, seguirem traduint i comprant novel·les.

*


diumenge, 6 de març del 2016

Alguns mètodes criminals per a escriptors moderns




Quan escrivim una novel·la de misteri, terror o qualsevol temàtica on aparegui un mort sempre ens preguntem com fer desaparèixer dignament el personatge. No pot ser de qualsevol manera, com per exemple ensopegar i obrir-se el cap, però tampoc no es pot repetir una i altra vegada el típic assassinat per enverinament a la sopa, ofegament a la banyera, atropellament, ganivetada per l'esquena, o mort natural per ictus, atac de cor, sobredosi al·lucinant o tuberculosi. Així que avui us ofereixo alguns mètodes originals  i il·lustrats per carregar-vos els vostres personatges:

1. Emmetzinat amb un pastisset artesà.
2. Atropellat per un cotxe d'auto-conducció.
3. Enverinat amb cianur orgànic d'origen local.
4. Per explosió de cigarret electrònic.
5. Escanyat amb el cable del carregador del mòbil.
6. Colpejat amb llenya sostenible.
7. Per la picada d'un escorpí amagat a les botes de pell de cabra (es pot substituir per qualsevol calçat de moda).
8. Empès penya-segat avall mentre instagrameja (una selfie).

Algun mètode més original?

*



dimarts, 1 de març del 2016