diumenge, 19 de gener del 2020

Walt Whitman a la Biblioteca Pública de Nova York




Aquest estiu vam estar de vacances a Nova York. Quan viatges amb nens no és fàcil trobar activitats literàries que agradin a tots, però n'hi ha. A part dels museus (el preferit del meu fill és el de Història natural per la quantitat de dinosaures que va poder veure), la Biblioteca Pública és una opció excel·lent per a tots els públics, és a dir, per a tota la família.
A més de ser un edifici preciós amb un munt de sales diferents plenes de llibres i d'art que es poden visitar, vam tenir la sort de trobar-nos amb una exposició temporal sobre l'obra (i la vida) de Walt Whitman, el poeta americà, quina sorpresa!
Així que el primer que vam fer va ser endinsar-nos a la sala dedicada al poeta i després xafardejar per tota la Biblioteca.
Em van agradar molt les diferents edicions de Fulles d'herba, algunes senzilles però també hi havia alguna joia, com la primera edició del poemari (1855):



Més Fulles d'herba:




També hi havia força objectes personals, com ara cartes i fotos, entre els que em va cridar l'atenció un floc dels seus cabells blancs:





Al final del recorregut hi havia un munt d'edicions de la seva obra traduïda a diferents llengües i també llibres que mostren la influència que va tenir en altres poetes com ara Allen Ginsberg, Woody Guthrie o David Hockney, com assenyala aquest article
Sens dubte, és una exposició molt interessant i completa; m'encanta haver ensopegat amb ella aquest estiu.







*

diumenge, 12 de gener del 2020

Premi Gregal de Poesia il·lustrada





Encara no havia comentat per aquí el darrer premi que he guanyat el passat 2019: el Premi de Poesia il·lustrada que va convocar Gregal per l'obra Torcar la ferida.
El final d'any ha estat extremadament trist i difícil, i aquest reconeixement em va emocionar moltíssim. 

Vaig estar preparant el poemari molt amorosament amb fotografies de la Ivet Moreno, la meva Ivet, una gran artista tot i que només té 17 anys. Em fa taaanta il·lusió publicar aquest llibre amb les seves fotos! No és la primera vegada que treballem juntes, també em va fer la coberta del darrer llibre que he publicat (Balcons que escupen mitges) i el booktrailer que l'acompanyava, juntament amb la Rita Davila, la meva Rita. Les admiro, les estimo, m'encanta com treballen i confio en elles.

El lliurament va ser emocionant i càlid, i al dinar de després vaig conèixer gent encantadora. Així que només puc agrair un cop més l'atenció rebuda per part de l'organització, jurats (pel comentari de l'obra) i amics.

Per acabar, us deixo un tastet de Torcar la ferida que es publicarà aviat. Gràcies!


De cop arribarà novembre 
i un matí dens direm adéu 
a la casa, al forn, a la plaça. 
Els arbres valents s’inclinaran 
murmurant al nostre pas 
aquella cançó tants cops repetida. 
I em quedaré absolutament vençuda, 
palplantada sense flaquejar 
fins que les llàgrimes i la sang 
acaben de furgar tot el paisatge.


*