Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris humor. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de maig del 2020

Shusaku Takaoka





Avui una recomanació artística: les originalíssimes obres de Shusaku Takaoka.
Shusaku Takaoka és un dissenyador gràfic japonès molt original. El vaig descobrir a Instagram i em vaig fer un fart de riure amb algunes de les seves composicions.
La majoria d'obres, fusió de pintura i cine/fotografia, critiquen descaradament el consumisme generalizat de la societat actual, com ara aquestes:







Sens dubte, el resultat ens fa reflexionar.
D'altra banda en té algunes que són també una crítica d'altres temes vigents (l'amor romàntic, la hipocresia generaltzada, el món hiperconnectat, l'esclavisme del sistema virtual...) que són així de boges i genials:







El Shusaku combina imatges de diferents obres d'art clàssiques amb pel·lícules o amb marques internacionalment reconegudes per obtenir un producte divertit, genuí i eficaç:







Més collages al seu perfil d'Instagram.


*

dijous, 16 de maig del 2019

L'ull de l'escarabat i la noia d'Alburquerque





L'Anna Carreras ho ha tornat a fer, ha tornat a escriure una novel·la sorprenent que enganxa fort. Es tracta d'una novel·la negra (en el sentit més ampli) titulada L'ull de l'escarabat (Llibres del Delicte Ed.).
El primer que em va cridar l'atenció és això que fa tan bé l'Anna: com integra tots els sentits en les descripcions ja des del començament de la història: "Ara tampoc no vol sentir les converses sense criteri que perboquen els deconeguts, ni la ferum d'humitat que desprèn la roba de segons qui, ni la música que li arriba a través dels auriculars dels joves evadits (...)". "Sent olor d'espècies. Li fa l'efecte que mai no ha sentit l'olor d'un poble i es pregunta si tots els pobles fan una olor pròpia".

Un altre punt fort és el sentit de l'humor, la ironia fina, els jocs de paraules (com el capítol un juga amb els significats de girar/tombar) i alguna picada d'ullet als lectors que la seguim: "Si vols encén el llum". Tot això ens porta de la mà cap a la destrucció personal de la protagonista i a un final totalment inesperat.

L'argument
La Maria, una "bleda assolellada", una noia d'Alburquerque a la catalana, una experta en art, està coladíssima pel Salva, un amfibi, com ell s'autoanomena. En Salva juga a seduir-la, tot i que està casat amb un home, perquè vol que la Maria l'ajudi a acabar i col·locar un quadre que està pintant en alguna galeria d'art. Un matí qualsevol, la Maria decideix que ja n'hi ha prou de jocs infantils i decideix anar a veure el Salva al centre cultural on treballa per dir-li quatre coses. A partir d'aquí tot es descontrola i acompanyem la protagonista en un viatge desafortunat qua acabarà aquell mateix dia amb un final espaterrant on descobrirem, a més, el significat del títol.

Qui són els protagonistes?

La Maria. "Ella té por de sí mateixa, de les seves emocions, de la seva manca de punteria a l'hora d'enamorar-se i del somriure inenarrable d'en Salva". "La Maria fa temps que, més que viure, es gronxa". "De senyora i de bleda, se n'ha de venir de mena". "La Maria sempre ha menjat més amb els ulls que amb la boca". "Ella no és la noia d'Alburquerque". Tot i que, a mida que avança la novel·la, sí que es va assemblant més i més a la noia d'aquesta anècdota obsessiva que trobareu ben explicada al llibre.

El Salva. Aquest personatge es pot definir de cop amb una frase que li escau perfectament, unes paraules clau que ell mateix li diu a la Maria: "Tot és art, i l'art és falsificació". 

A més, també trobarem crítiques a diferents aspectes de la societat actual (l'ambigüitat amfibia, la voracitat de la tecnologia...) en una història que es llegeix sense pausa per la gran curiositat que genera l'aventura/desventura que viu la protagonista. Llegiu-la!


*

diumenge, 10 de febrer del 2019

El bloqueig de l'escriptor en imatges


I per acabar la setmana, una imatge divertida i encertada del gran Grant Snider sobre el bloqueig de l'escriptor. Es pot explicar millor?



*

diumenge, 6 de gener del 2019

Regal de Reis






Nou any, dia de Reis. Per celebrar aquest dia, us deixo un dels contes del meu darrer llibre Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa Edicions) que es titula precisament 'Regal de Reis'. Espero que us hagin portat regals més típics:


Quan el pare es va aixecar, el va trobar enmig del menjador. Va pensar que era el regal de Reis més inesperat de la història. Havia sortit de la caixa i estava mossegant el paper que embolicava els altres regals. Amb el soroll es van despertar la dona i els fills: “Què és això, papa?”  Als nens els va encantar l'animaló, ni es van mirar els altres paquets; la dona va fer cara de sorpresa infinita... Qui l'havia comprat, doncs?
Ja no era un cadell, tenia una mida considerable, el pèl llarg, de color crema. De seguida li van donar una mica de menjar i aigua. S'ho va cruspir tot ràpidament i es va quedar adormit davant del sofà. Els nens el van estar acaronant una estona mentre la dona i ell esbrinaven d'on venia.
—Potser és dels Reis, no pot ser de ningú més.
—Però els Reis no exist...
—Sssstttt!!!,—va interrompre’l la dona—que et sentiran, home!
Els nens van preguntar si se’l quedaven per sempre, i encara que seria bastant incòmode compartir el pis amb el bitxo, van respondre que sí, que s’estaria a la terrassa fins que li trobessin un espai més confortable i definitiu. Una estona més tard el petit va preguntar si quan es despertés podria pujar-hi al damunt. Com que el pare no ho tenia clar, es va apropar, li va mirar les dents, li va palpar bé les gepes i li va respondre que de moment el camell havia de descansar un dies.

*

diumenge, 14 d’octubre del 2018

Lady Stuff, dones sense filtres





Avui, una mica de color per distreure'ns de la pluja. I res millor que el darrer llibre de la Loryn Brantz, una il·lustradora de Nova York, reconeguda amb diversos premis, que ens mostra amb molt d'humor el dia a dia de qualsovol dona.

El llibre té diferents apartats i aquestes són algunes de les vinyetes que més m'han agradat:

Manteniment personal:







Ambicions a la vida:







Auto-cura:










Conducta social:






Segur que ens reconeixem en més d'una, de dues i de tres de les situacions que ens dibuixa, situacions diàries plenes d'humor. Humor sempre, malgrat la pluja i el final de tres dies de festa fantàstics.



*Es pot llegir en català, castellà i anglès (les versions traduïdes, Casa Catedral -Enciclopèdia Catalana-).


*

dijous, 6 de setembre del 2018

Punts de llibre diferents





Els lectors necessitem punts de llibre. I n'hi ha molts, moltíssims. N'hi ha per a tots els gustos, de totes les formes i materials. N'hi ha de bonics, de pràctics, de senzills i d'elaborats. N'hi ha que són molt originals i creatius, com aquests:



















Però no volia parlar d'aquests, sinó d'aquells que utilitzem quan anem amb pressa o no tenim a mà un punt de llibre qualsevol. I són aquests:




El meu preferit és la cua de gat, però no el podré provar com a punt de llibre perquè no tinc gat.


*

dimecres, 28 de febrer del 2018

A la cuina amb 'A la cuina amb Kafka'





Ja és a les llibreries Baking with Kafka, traduït al castellà per Carlos Mayor Ortega i editat per Salamandra Graphic. Té un total de 160 pàgines plenes d'humor fi a un preu de 18 euros.
Fa gairebé un any en Tom Gauld ens anunciava la preparació d'aquest volum i la propera aparició (a la tardor passada), en anglès. Quan em vaig assabentar li vaig dedicar una entrada perquè és un autor que m'agrada i segueixo; de fet sovint utilitzo alguns dels seus dibuixos a les xarxes i també per aquí.
Així que de seguida me'l vaig comprar, me'l vaig llegir i vaig anar a la cuina a fer-me una foto amb Kafka a la cuina. Després he rellegit algunes de les pàgines, he tornat a riure i el recomano molt perquè no és fàcil fer humor sobre en món de la Literatura i menys encara fer-ho tan bé. De tant en tant cal treure-li solemnitat a tot allò que envolta el fet d'esciure, els escriptors i els llibres i fer-ne paròdia.

Què hi trobem, al llibre?

1. Vinyetes de crítica social o política:

 





2. Crítica purament literària
     a) A la lectura:



      b) A l'escriptura:



      c) A la literatura en general:



3. Sobre la vida diària dels lectors:



4. Crítica novel·lística:



5. Consells útils:




6. Noves tecnologies literàries:



L'humor d'en Tom Gauld és agut, es reconeix en qualsevol il·lustració i a més té un punt de crítica i d'incomoditat que el fan únic.


*