8 de març amb Emily Dickinson by Paula Bonet

Per celebrar i reivindicar el dia, i la vaga feminista, res millor que una il·lustració de l'Emily Dickinson by Paula Bonet.

Com deia l'Emily en un dels versos que més m'agrada:

"No fou la meua culpa –si corrent aní tan lenta-".

*

Al salir de Barcelona

Al salir de Barcelona, volvió don Quijote a mirar el sitio donde había caído y dijo:

—¡Aquí fue Troya! ¡Aquí mi desdicha, y no mi cobardía, se llevó mis alcanzadas glorias, aquí usó la fortuna conmigo de sus vueltas y revueltas, aquí se escurecieron mis hazañas, aquí finalmente cayó mi ventura para jamás levantarse!

Oyendo lo cual Sancho, dijo:

—Tan de valientes corazones es, señor mío, tener sufrimiento en las desgracias como alegría en las prosperidades; y esto lo juzgo por mí mismo, que si cuando era gobernador estaba alegre, agora que soy escudero de a pie no estoy triste, porque he oído decir que esta que llaman por ahí Fortuna es una mujer borracha y antojadiza, y sobre todo ciega, y, así, no vee lo que hace, ni sabe a quién derriba ni a quién ensalza.

*

L'ESPLET: un dia intensament llibresc

Demà és un dia literari a casa meva, a casa nostra: El Cep i la Nansa ha preparat una trobada i xerrada amb més de 20 autors de la casa. 

Demà és un dia de Fira també, dissabte de la Fira de Novembre. No ens podem queixar a Vilanova, cada dia pot ser una festa.

He tingut la sort que el Quicu em convidés a participar-hi, així que si us ve de gust compartir una estona amb nosaltres, aquest és el programa:

"A ca nostra sempre hem intentat que els diversos agents de la creació literària s’hi busquen i s’hi troben. I a fe que ho hem aconseguit. En dóna testimoni l’Esplet, per exemple. L’Esplet són unes jornades de moviment i avivament, afluència i confluència. És, l’Esplet, una abundor, una continuïtat; ha de ser així per tal que el procés de sedimentació acumule les experiències i puga servir el solatge de base (de bassa, de baula) per a noves aportacions. El Cep i la Nansa som el que (en francès) és une maison d’édition. Som, efectivament, una casa editorial. Som, així, dues coses. Acollim i som acollits. Som una casa d’hostes. Aprenem cada dia a ser els amfitrions del proïsme i a oferir la llar a què convidem una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa oferir la llar que els nostres visiten una mica millor del que la vam trobar. Som, sí, una casa d’hostes. Aprenem cada dia a ser els convidats del proïsme i a deixar la llar a què ens conviden una mica més rica, més humana, més justa, més bella del que la vam trobar. Ser hostes significa deixar la llar que visitem una mica millor del que la vam trobar. Ser hostes és això: ser dipòsit, ser anella. "

*

Unes quantes coses boniques

"El que és important no són les coses en si mateixes, sinó l'aparença que deixen en el record, l'empremta, de fet, que en denuncia la recent desaparició. Vull dir el buit que deixen, la presència de l'absència".

Unes quantes coses boniques. Xuan Bello. Adesiara editorial, 2015

*

Cites: Sharon Olds

Avui començo una altra secció, una on escriuré alguna cita/ fragment de llibres que m'he llegit i que m'han fet aturar, rellegir, pensar i sobretot m'han inspirat.

Com no sabia amb quina començar, trio uns versos de la poeta nord-americana Sharon Olds que està aquest dies per Barcelona celebrant la setmana de la poesia; i jo aquí, tan lluny, no la podré escoltar.

Una autora que es podria haver traduït al català ja.

"Soy una estudiosa de la guerra,

de hornos de gas, de asfixia, de cuchillos,

de ahogamientos, quemaduras, de todas las formas

en las que sufrí su amor".

*De Los muertos y los vivos. Bartleby editores, 2006

*