Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència-ficció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ciència-ficció. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de juny del 2020

Halley 2042, the warmest color







L'Anna Carreras acaba de publicar una nova novel·la que es titula Halley 2042 i edita, com l'anterior L'ull de l'escarabat, Llibres del Delicte, editorial de literatura negra en català.

Amb els llibres de l'Anna sempre m'ho passo genial perquè em sorprenen, sempre sempre sempre, i m'enganxen de mala manera. No sé per què, no sé com s'ho fa però quan agafo una novel·la seva no puc parar de llegir i me l'acabo el mateix dia que la començo. És una mena d'addicció, crec.
Això em passa també amb les obres de l'Eva Baltasar i ambdues provoquen en les lectors o passió o rebuig, però mai indiferència.
Per tant, no puc fer altra cosa que tornar a recomanar-la. 

El primer que em va cridar l'atenció va ser el títol on hi vaig veure de seguida la referència a Love of Lesbian i el número, l'any, el vaig relacionar amb l'última versió de Blade Runner perquè és gairebé el mateix any (la pel·li porta el 2049).

Quina és la trama?
Dos germans que viuen junts escolten cada nit enrenou al pis del costat, com si algú estigués practicant sexe durant dues hores. Com la veïna, la Rosina, és una nonagenària, no entenen el xivarri. La protagonista acaba tan encuriosida que decideix descobrir què està passant costi el que costi. I li costarà.

Com són els personatges principals?
La protagonista es diu Laia i escriu contes perquè "Escriure em deixa mostrar-me tal com soc. La vida t'obliga a posar-te capes de filtres. I acabes per ser una altra persona". Aquestes capes la protegeixen, se les posa "perquè la realitat no em pugui destruir". A partir d'ella l'autora reivindica l'ofici d'escriure, la dificultat que suposa i el desprestigi que sol acompanyar-lo, com si no fos una feina de veritat.
La Laia viu amb el seu germà, una persona fosca totalment oposada a ella. Amb aquesta parella inicial, l'Anna comença el joc de les dualitats.
Com a tret comú podem dir que cap dels dos és gaire social: "Ni en Lluís ni jo tenim gaire vida social. Ell fa amistats a l'ordinador i jo em refugio en els llibres". Aquesta frase de l'inici els caracteritza perfectament amb poquíssimes paraules i és clau per a tot el que esdevindrà i per als temes principals que es desenvolupen: la incomunicació i la solitud.
A poc a poc els anirem descobrint i coneixent-los millor i segurament no ens agradarà el que hi descobrirem.
Els altres 2 personatges duals, els altres que s'oposen són l'Ovidi, un irresponsable, un ravero, un "adolescent etern" i el Louis Serveur, algú que segueix per les xarxes socials però que no es mostra amb el seu nom real, tot i que ella s'imagina qui pot ser i vol creure's les il·lusions.

La simbologia.
El color turquesa, color Halley, el color d'un quadre, dels ulls d'un replicant, d'un poble, d'una pedra: "Fa temps que al color turquesa li dic color Halley". 
A la història el blau es torna elèctric, com el desig, com el que escriu la Laia, "textos sobre el desig de desitjar". I com el títol d'aquella pel·li, afirmo que Blue is the warmest color.
Aquest color també podria ser símbol de l'amor, però la protagonista no ho veu clar això d'enamorar-se i afirma "Ara l'amor funciona per algoritmes" i "no som capaços d'estimar ningú més a part de nosaltres mateixos"; anem directes cap a la deshumanització?

A tots aquest elements cal afegir-hi el final, un final inesperat, sorprenent i brutal, en la línia dels finals als que ens té acostumats l'Anna, però amb un un punt més de mala llet. M'encanta!

I per acabar, una de les frases que serveix com a resum de l'obra seria: "En un món descomunal, som una suma de fragilitats".


*

dilluns, 27 d’abril del 2020

Recomanacions Sant Jordi 2020: contes de dones (3)





I ara que ha passat Sant Jordi i només en queda una ressaca petita, acabo amb la 3ª i última entrada de recomanacions.
Tanco la sèrie 'Darrers llibres de contes escrits per dones que he llegit'  amb Satèl·lits d'Elisenda Solsona (Ed. Males Herbes, 2019) i Ansia d'Ingeborg Bachman (Ed. Siruela, 2005).


1. SATÈL·LITS

Està format per 8 contes amb un fil conductor inquietant: la desaparició, de cop i volta, de la lluna.
Diferents personatges en diferents llocs i situacions es mouran (i reaccionaran) entre els flashbacks i el moment exacte del succés de la desaparició del satèl·lit.
El que més m'ha agradat, i el que m'ha cridat l'atenció de les històries que ens narra: les decripcions líriques ("El Pere arrossega per la sorra de la platja els peus descalços sota un sol fred de gener. Un sol de pedra. Els anys li pesen a l'esquena i fa temps que camina encorbat. L'oreig gelat li bufeteja les galtes brunes".), el joc de dualitats, els recargolaments i la varietat temàtica.
El conte que destacaria, el que més m'ha arribat, és 'Balls' per la originalitat i l'agror de la història que comença així: "El timbre és estrident i s'escola pel meu timpà fins a encongir l'estómac". Així ens quedarem en acabar aquest conte (i el llibre), amb l'estómac encongit i potser fins i tot haurem d'aturar un principi de vòmit a la gola.



2. ANSIA Y OTROS CUENTOS

Tot i que aquesta escriptora austríaca és més coneguda com a poeta, també va escriure contes i novel·les que no van ser tan ben rebudes per la crítica com les seves obres poètiques. L'Ingeborg afirmava "Solo existo cuando escribo". Una declaració d'intencions claríssima.
En aquest recull de 13 contes trobem alguns contes que són com laberints, contes com viatges circulars i contes que són jocs de miralls. L'estructura també és variada, n'hi ha de circulars, de lineals i altres amb salts temporals. Però tots tenen una càrrega simbòlica evident.
Un altre aspecte que m'agrada és la caracterització tan original que fa d'alguns personatges, per exemple: "Yo ahorraba porque tendía al ahorro; trabajaba porque tendía al trabajo; no me concedía ningún gusto porque tendía a no concederme gustos, y hacía planes porque me parecía bien tener planes". Un personatge singular, com la majoria dels qui apareixen.
No hi ha cap conte terrorífic, no són contes que turmenten, però sí n'hi ha d'angoixants, d'aquells que et fan reflexionar.
Els que més m'han agradat són 'Una tienda de sueños' y 'Vendrá la muerte'; un fragment d'aquest segon: "Es posible, sin duda, señalar los crímenes y defectos de las familias ajenas, pero nunca descubriré los abscesos purulentos de la propia". Fantàstica.


*

dilluns, 31 de desembre del 2018

Llista 2018





Avui acaba 2018 i, tot i que no acostumo a fer llistes al final de l'any, n'he feta una. 
He triat els llibres que més m'han agradat o sorprès dels que he comprat/llegit en paper aquest any i als qual no he dedicat una entrada en aquest blog. Són els 14 de la imatge. Un cop triats, què em crida l'atenció?

1. He llegit molts més llibres de poesia (8/14), la majoria són escrits per dones i de l'editorial La Bella Varsovia. Si n'hagués de triar només un per rellegir seria Cesto de trenzas de Natalia Litvinova.
Després, de relats (4/14), i només 2 novel·les. Què no me n'he comprat, de novel·les? Sí,  i tant, això vol dir que se m'han quedat a la pila dels pendents.

2. Dels 14 la majoria són llibres escrits per dones. M'agradaria que destaquessin també en narrativa, les escriptores, tant en breu com no. Em sembla que aquest àmbit el tenim pendent a l'hora de publicar. Si mirem el catàleg de qualsevol editorial, veurem que en aquest gènere les dones tenen una presència gairebé simbòlica.
Si n'hagués de destacar un només, triaria Frankenstein resuturado publicat per Editorial Alrevés; es tracta d'un volum de 21 relats, 21 il·lustracions i 2 propostes musicals que responen a la pregunta Què hauria passat si la criatura hagués nascut al 2018 i no al 1818? Una idea i unes històries molt originals.

Fins aquí la llista. Que el 2019 vingui carregat de narradores i lectures!!


*

divendres, 30 de novembre del 2018

II CatCon





El cap de setmana passat, 24 i 25 de novembre, es va celebrar la II CatCon a Vilanova i la Geltrú, de nou (en aquesta ocasió a l'Auditori Eduard Toldrà, un espai de luxe). Va ser un cap de setmana intens amb moltes xerrades, entrevistes i punts de vista molt interessants del gènere.
M'encanta que se celebri a Vilanova i, respecte a l'any passat, la primera convenció, he de destacar que hi va haver més assistència, es va notar des de primera hora. Un altre punt a destacar en aquesta convocatòria és l'augment de protagonisme de les autores; ja era hora.

Totes les xerrades a les que vaig poder anar em van encantar i si n'hagués de destacar només una seria la que ens va fer l'Oriol Serrano "Somien el xais amb música elèctrica" per la seva originalitat en l'anàlisi de les diferents maneres de tractar la música en les pel·líucles de ciència ficció; em va semblar molt original.

A més de les xerrades, es van fer presentacions de llibres, lectures, vermut i el lliurament dels Premis Ictineu, dissabte a la nit després d'un sopar obert al públic.
En resum, un altre èxit i una feina ben feta i ben organitzada que espero es continuï celebrant per molts anys més a la meva ciutat.


*

dilluns, 6 d’agost del 2018

Recomanacions estiu '18: El conte de la Serventa





Una de les recomanacions indiscutibles per aquest estiu és llegir El conte de la Serventa de la Margaret Atwood i mirar la sèrie que n'han fet, si més no, la primera temporada que és la que n'adapta el volum.
Aquests són alguns dels protagonistes:




Es tracta d'una distopia que podria arribar a ser tan real, tot i que es va escriure l'any 1984, que fa por.

També és indiscutible la influència que està tenint en la societat. Una prova la tenim a Argentina on algunes dones es van manifestar contra la penalització de l'avortament vestides com les serventes de la novel·la:




Per no donar més detalls, només una cita curiosa, una prohibició compartida per més autors de distopies: la lectura de llibres. 
La Margaret Atwood escriu, amb la veu de la protagonista, l'Offred:

"A tots els panys de paret, però, hi ha prestatgeries, i són plenes de llibres. Llibres, llibres i més llibres, tots a l'abast, sense portes ni panys. No m'estranya que no puguem entrar aquí. Això és un oasi de coses prohibides. Haig de fer un esforç per no fixar-hi la mirada".





*

dijous, 15 de març del 2018

10 curiositats sobre H. P. Lovecraft





H. P. Lovecraft (1890-1937) és un dels mestres del terror de la Literatura universal. Els seus relats han tingut moltíssima influència en tots els autors de ciència ficció i terror. Qui no ha sentit a parlar del Necronomicon o de La crida de Cthulhu?

Però potser no són tan conegudes aquestes curiositats que marcaren el seu caràcter i sobretot la manera com escrivia:

1. Els pares de Lovecraft van ser diagnosticats de psicosi i passaren la resta dels seus dies internats en una instituició per a malalts mentals (el Butler Hospital).

2. De petit desitjava ser astrònom, però mai no va poder acabar els estudis bàsics a causa del que ell anomanà "una crisi nerviosa". L'astronomia, la química i els contes gòtics d'Edgar Allan Poe omplien les seves hores com a autodidacte.



3. No acostumava a mostra-se en públic durant el dia. Des de petit la seva mare l'anomenava "grotesc" i va seguir el seu consell d'amagar-se per no provocar el ridícul.

4. Durant la seva activitat com a "negre", va fer-se amic de Harry Houdini. La publicació de Under the pyramides va agradar tant a Houdini que es va encarregar de trobar-li feines fins que va morir.

5. Va escriure gairebé 100.000 cartes durant la seva vida, una xifra només superada per Voltaire, en l'àmbit de la literatura.




6. Odiava el sexe. Sonia Greene, amb qui es casà i mantingué una relació breu i turbulenta,va explicar després de la seva mort que ell era verge quan es van casar l'any 1924 (tenia 34 anys). 

7. Patia terror nocturn. Es tracta d'una parasomnia que provoca que l'individu, en un estat de semo-consciència, actuï en el malson d'una manera més o menys violenta, per acabar després en una semi-amnèsia sobre el que ha passat.





8. Lovecraft i la seva obre han inspirat molts clàssics de la cultura popular, entre ells, Batman.




9. Les seves restes mortals no es troben sota la làpida que marca la seva tomba, sinó al panteó de la seva família materna al cementiri de Swan Point.

10. Va explicar en una carta com s'havia de pronunciar Cthulhu. Per a un catalanoparlant, les instruccions serien així: KTULÚ, amb accent a la darrera u.






*

diumenge, 3 de desembre del 2017

I Catcon


El cap de setmana passat es va celebrar a Vilanova la primera convenció de literatura de ciència ficció, fantasia i terror en català, la I Catcon.

Com van assenyalar en la presentació l'actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) Eloi Puig, i l'anterior, Antoni Munné-Jordà, existeixen diferents convencions de Ci-Fi arreu del món (com per exemple l'Eurocon) però encara no se n'havia fet cap en llengua catalana.

El programa es va dur a terme entre dissabte i diumenge amb xerrades tan interessants com els viatges en el temps o els 35 anys que han passat des que es va estrenar Blade runner.

També es van lliurar els premis Ictineu que premien la millor novel·la en i el millor conte  (de temàtica ci-fi) en català, entre d'altres categories.

Paral·lelament hi havia paradetes de llibres, presentació i signatura d'obres, lectures dramatitzades i un vermut literari final per tancar la trobada.

Com va ser un èxit de públic i participació, l'any vinent tenim assegurada la segona edició. Tant de bo la tornin a celebrar aquí.


*Resum de la Catcon (i d'alguns llibres que em vaig comprar) en imatges:





*


dijous, 21 d’abril del 2016

Recomanacions per a st. Jordi 2: Coraline




Compte enrere per Sant Jordi, o sigui, se m'acumula la feina i les recomanacions ;)

Avui vull presentar-vos Coraline de Neil Gaiman, autor molt conegut i fins i tot idolatrat pels amants de la literatura fantàstica. El Neil és considerat el creador del còmic modern, segurament per Sandman (1991) que va ser el primer còmic en rebre un premi literari, el Premi Mundial de Fantasia a la millor història curta.
Coraline és una història de terror per a nens. Terror i nens no sembla una combinació gaire encertada i és que això que el Neil ens narra és apte per a tots els públics. Per tant, és més difícil i arriscada la seva proposta; és gairebé impossible complaure i entusiasmar grans i petits. Però ell ho aconsegueix.




- Quin és l'argument
Només explico l'inici: Una noia anomenada Coraline (que no Caroline) passa els darrers dies de vacances d'estiu en una nova casa, a Anglaterra. S'avorreix molt perquè els seus pares tenen feina i no estan per ella. La noia es dedica a passejar pels voltants de la gran casa i visitar els veïns quan fa mal temps i no pot sortir. Un dia descobreix una porta que no du enlloc... Fi de l'spoiler. 
Jo he triat la versió de la novel·la gràfica i m'ha agradat molt: el llenguatge és clar, les il·lustracions són suggerents i em sembla una manera diferent i més visual d'apropar-se al món d'en Gaiman. Per tot això es tracta d'una bona opció per regalar doncs tota la família podrà gaudir del llibre. A més, si us agrada, podeu veure també la pel·lícula que en varen fer.

Aquí un parell de moments del llibre:





*



dimecres, 29 d’abril del 2015

F451





Una de les lectures que més m'agrada treballar amb els meus alumnes és la novel·la gràfica de Fahrenheit 451. És una manera genial d'apropar un clàssic als adolescents.
En general trio la lectura per a 4t d'ESO i quan els dic que és un còmic somriuen i pensen que tinc molt bon gust; quan els dic que és una adaptació d'una novel·la futurista de 1953 em miren amb aquesta cara:




No n'hi ha per tant, i se n'adonen de seguida, en fullejar el llibre. Sobretot en veure que hi ha poca lletra. Però els he de recordar que en ser una novel·la gràfica ens hem d'aturar a observar bé les imatges ja que part de la història està en elles. La majoria ja ho saben perquè els encanta llegir còmics, però sempre els ho recordo.

Abans de començar amb la lectura els explico una mica l'argument, què és una distopia, qui era Ray Bradbury, qui és l'il·lustrador Tim Hamilton i després els faig aquesta pregunta: Per què en un futur els governs prohibirien els llibres? Quan fan l'examen de lectura, després d'haver-lo llegit, els la torno a fer.

El llibre té aquest aspecte:







Algunes de les il·lustracions:









És una adaptació fidel feta pel mateix Bradbury (Tim Hamilton en la part gràfica). A més té una interessant introducció feta també per l'autor.
La va publicar l'editorial 451 Editores per primera vegada en castellà l'any 2010.

També es pot llegir en bona qualitat i diversos enllaços pdf,  AQUÍ.

Sens dubte és una obra de referència que té fins i tot una adaptació al cinema feta per Trauffaut al 1966 que malgrat el pas del temps i les interpretacions es nega a envellir.


*

dimecres, 4 de març del 2015

Cronoviatge: Concurs de microrrelats




Avui escric sobre un nou premi original: Fantàstik, web dedicada a la literatura fantàstica, organitza un concurs de microrrelats sobre els viatges en el temps. Se'ls va acudir que podrien organitzar aquest concurs arrel de la propera publicació de Punts de fuga (Ed. Males Herbes), una antologia de 26 relats sobre viatges en el temps de diferents autors catalans com ara Antoni Munné-Jordà, Yannick Garcia, Max Besora, Jordi Nopca, Carla Benet o Sebastià Benassar, entre d'altres.


Resum de les bases:

- El tema ha de ser els viatges en el temps (cronoviatge).
- Extensió: de 20 a 100 paraules.
- Es pot participar fins al proper dia 13 de març.
- Premi: un exemplar de Punts de fuga.
- Resolució: 16 de març, dia de publicació del llibre.


Una iniciativa, si més no, original. Vinga, us animeu a participar? 

Les bases completes es poden consultar AQUÍ.


*