Poesia dibuixada

Dels darrers llibres que he llegit, n'hi ha un parell que són unes preciositats. Es tracta de De Natura Florum de Clarice Lispector i Herbario & Antología Botánica d'Emily Dickinson.

1. De Natura Florum (Nórdica Libros, 2020):

Aquest llibre es va publicar per primera vegada l'any 1971 al diari Jornal do Brasil de Rio de Janeiro i posteriorment, l'any 1984, es va afegir al volum A Descoberta do Mundo. Amb la celebració del centenari del naixement de l'escriptora, l'editorial Nórdica va decidir publicar-lo amb unes il·lustracions fabuloses d'Elena Odriozola (premi Nacional d'Il·lustració).

El llibre està format per 24 poemes que són cinc breus definicions botàniques, i dinou poemes descriptius de flors variades com ara el gessamí, la flor del cactus, el gira-sol, la rosa... Com si fos un herbari olorós i particular. 

Em va cridar moltíssim l'atenció que la Clarice Lispector escrivís un llibre com aquest, un volum delicat amb una poètica molt particular, com tota la seva literatura: "Tiene perfume de capilla./ Provoca un éxtasis místico./ Recuerda a la hostia./ Muchos desean comerla/ y colmarse la boca con su/ aroma intenso y sagrado". Una joia!

2. Herbario & Antología Botánica (Ed. Ya lo dijo Casimiro Parker, 2020):

Que l'Emily Dickinson va fer un herbari espaterrant per la passió i el compromís que tenia amb la natura, sobretot per l'interès en preservar les flors locals, ho sabem la majoria de lectors, que es publiqui per primera vegada acompanyat de poemes que tracten el tema dels arbres, les flors i les plantes en una edició bilingüe cast/ang, encara no.

L'edició és bellíssima i d'una gran qualitat, tant les cobertes dures com les imatges de les plantes que va recollir i classificar amb delicadesa (més de 400 espècies!).

El llibre ofereix un índex de les plantes que hi apareixen, a més, els poemes s'han numerat segons l'última edició de l'obra completa (R. W. Franklin, 1998, The Belkmap Press of Harvard University): "Aparentemente sin sorpresa/ para cualquier flor feliz/ la escarcha la decapita en su juego/ con accidental poder". Una altra joia!

*(L'antologia més completa de la poeta es va publicar en català sota el títol Aquesta és la meva carta al món, Ed. Proa, 2017).

*

Shusaku Takaoka

Avui una recomanació artística: les originalíssimes obres de Shusaku Takaoka.

Shusaku Takaoka és un dissenyador gràfic japonès molt original. El vaig descobrir a Instagram i em vaig fer un fart de riure amb algunes de les seves composicions.

La majoria d'obres, fusió de pintura i cine/fotografia, critiquen descaradament el consumisme generalizat de la societat actual, com ara aquestes:

Sens dubte, el resultat ens fa reflexionar.

D'altra banda en té algunes que són també una crítica d'altres temes vigents (l'amor romàntic, la hipocresia generaltzada, el món hiperconnectat, l'esclavisme del sistema virtual...) que són així de boges i genials:

El Shusaku combina imatges de diferents obres d'art clàssiques amb pel·lícules o amb marques internacionalment reconegudes per obtenir un producte divertit, genuí i eficaç:

Més collages al seu perfil d'Instagram.

*

10 coses (i més) que vaig aprendre amb l'Anne Shirley

La primera vegada que vaig veure l'Anne Shirley, l'Ana de las Tejas Verdes, va ser durant un mes de desembre, a finals dels '80. Després de dinar posaven la sèrie (de 1985) protagonitzada per Megan Follows. Em va enganxar més que Los ricos también lloran; era meravellosa!

Recordo que no volia que s'acabés, que vaig buscar les novel·les (de la canadenca Lucy Maud Montgomery) d'on havien adaptat la sèrie i de seguida es va convertir en la meva heroïna. Tothom necessita referents.

S'han fet moltes adaptacions, de tot tipus, però la meva preferida encara és la de Megan Follows.

I aquest any, per carnaval (que acaba avui), m'he disfressat d'ella i l'he reivindicada un cop més. Amunt l'Anne de Teules Verdes!

Aquí algunes coses que vaig aprendre amb ella:

1- Sempre pots comptar amb la teva amiga de l'ànima per compartir els millors moments de la vida.

2- L’amor és més important que qualsevol cosa que puguis comprar en una botiga.

3- La gent et sorprendrà, si els ofereixes la possibilitat de fer-ho. 

4- Tot i que no ho sembli ara mateix, "sempre hi ha un altre revolt al camí". 

5- Una part de créixer consisteix a equivocar-se.

6- La teva imaginació és la possessió més valuosa.

7- Un esperit afí no és gaire difícil de trobar, si de veritat t'hi fixes.

8- No tinguis por de defensar-te.

9- Aprendre a estimar les coses que et fan únic no passa de la nit al dia.

10- Somiar desperta fa la vida molt més interessant.

Més:

11- La família es basa en l'amor, no en la sang.

12- Les coses bones poden sortir de circumstàncies que considerem injustes.

13- La millor història d'amor es pot trobar en l'amor constant d'una persona desinteressada.

14- De vegades hi ha gent que no reconeix el teu talent; és l'oportunitat de demostrar que estan equivocats o de millorar el teu ofici.

*

Walt Whitman a la Biblioteca Pública de Nova York

Aquest estiu vam estar de vacances a Nova York. Quan viatges amb nens no és fàcil trobar activitats literàries que agradin a tots, però n'hi ha. A part dels museus (el preferit del meu fill és el de Història natural per la quantitat de dinosaures que va poder veure), la Biblioteca Pública és una opció excel·lent per a tots els públics, és a dir, per a tota la família.

A més de ser un edifici preciós amb un munt de sales diferents plenes de llibres i d'art que es poden visitar, vam tenir la sort de trobar-nos amb una exposició temporal sobre l'obra (i la vida) de Walt Whitman, el poeta americà, quina sorpresa!

Així que el primer que vam fer va ser endinsar-nos a la sala dedicada al poeta i després xafardejar per tota la Biblioteca.

Em van agradar molt les diferents edicions de Fulles d'herba, algunes senzilles però també hi havia alguna joia, com la primera edició del poemari (1855):

Més Fulles d'herba:

També hi havia força objectes personals, com ara cartes i fotos, entre els que em va cridar l'atenció un floc dels seus cabells blancs:

Al final del recorregut hi havia un munt d'edicions de la seva obra traduïda a diferents llengües i també llibres que mostren la influència que va tenir en altres poetes com ara Allen Ginsberg, Woody Guthrie o David Hockney, com assenyala aquest article. 
Sens dubte, és una exposició molt interessant i completa; m'encanta haver ensopegat amb ella aquest estiu.

*

Distàncies

L'altre dia vaig llegir que la poeta Cristina Peri Rossi ha rebut el premi José Donoso 2019, un gran premi de poesia.

De seguida em va venir al cap un poema seu que m'encanta titulat 'Distancia justa' (Otra vez Eros. Lumen, 1994) i que sempre relaciono amb la cançó 'La distancia adecuada' (Tu labio superior, 2008) d'una altra Cristina, de la Christina Rosenvinge.

Em passa molt això de relacionar poemes o fragments de llibres amb cançons: m'agrada establir connexions, fils, lligams entre diferents textos; unions originals que segurament només tenen sentit per a mi. I de vegades també em passa amb fotografies o fragments de pel·lícules.

Aquí el poema i la cançó:

Distancia justa

En el amor, y en el boxeo
todo es cuestión de distancia
Si te acercas demasiado me excito
me asusto
me obnubilo digo tonterías
me echo a temblar
pero si estás lejos
sufro entristezco
me desvelo y escribo poemas.

*

Banda sonora de l'estiu

Cada estiu té la seva banda sonora personal. El meu sempre depèn dels concerts on he anat, les pelis que he vist i dels viatges que he fet, a més d'alguna dèria que es repeteix en qualsevol època de l'any. Aquest any, el meu estiu sona sobretot així:

1. D'yer Mak'er dels Led Zeppelin.

2. I follow rivers de Lykke Li.

3. This is love de PJ Harvey.

4. Certainty dels Temples.

5. Boys in the better land dels Fontaines.

6. Disfraz de tigre dels Hidrogenesse.

7. Lonely boy dels Black keys.

8.  Empire State of Mind d'Alicia Keys i Jay-Z.

9. New York de St. Vincent.

10. Touch me dels Doors.

*

Nasio és l'espart

Nasio Arnal Berga (Olocau, 1922-2018) era el nostre veí a Olocau i era amic i era l'espart.  Nasio i Úrsula (Ursuleta), sempre.

Nasio em parlava de l'espart amb el mateix amor que el meu avi em parlava de la palma. El seu taller-museu és una obra d'art magnífica; en una de les visites a les que em va convidar em regalà unes espardenyes petites, precioses, que tinc penjades al millor racó de la casa, amb els millors moments/records:

Nasio és també l'estiu, les vacances, els amics, la família, les festes, les tradicions. El poble.

El plàstic va acabar en l'espart, em deia. L'espart, la seua passió: «Quan estic amb l’espart no pense en res. M’havia de cridar la meua dona perquè no pensava ni a menjar, passava hores i hores».

Amb l'espart era capaç de crear qualsevol cosa: barrets, espardenyes, cabassos..., o qualsevol objecte com ara una casa, un molí, un ninot, directament, sense esbossos.

Poc abans de morir, a finals de l'any passat, va ser protagonista d'aquest vídeo que recull  el seu treball, el seu art i tota la seua essència:

Nasio no se n'ha anat, Nasio és etern, com l'espart (si no es banya, dura tota la vida, repetia). I aixina el recordaré sempre:

*

Tornen alguns títols mítics dels '80

Fa uns dies comentàvem amb una amiga, també profe, possibles títols atractius per posar com a lectura el curs vinent i recordàvem, amb riures i nostàlgia, aquelles lectures d'adolescència de finals dels '80 que ens encantaven: Quan un toca el dos d'Anna-Greta Winberg, Quin dia tan bèstia, La tele boja..., de la Mary Rodgers. Ai, els vuitanta! Ai, que tornen! Perquè poc després vaig veure que han recuperat alguns d'aquests llibres!! Quina casualitat i quina bona notícia! 

L'Altra Editorial obre aquesta col·lecció juvenil (de 12 a 16 anys) per celebrar el 5è aniversari.

Així que ara que s'apropa Sant Jordi la meva primera recomanació d'aquest any és comprar i/o regalar algun d'aquests títols fantàstics que acaba de reeditar L'Altra Editorial.

Què els semblaran aquestes històries als adolescents d'avui dia?

*A La Magrana també podeu trobar alguns d'aquests títols, com ara La tele boja o Quin din dia tan bèstia.

Literatura carnavalera

Fa una setmana que es va acabar el Carnaval, i ara que ens hem recuperat de tanta celebració he rebuscat entre la literatura aquells llibres que estan ambientats en la festa carnavalera, amb més o menys presència, per si encara hi ha ganes de gresca. N'hi ha molts que tracten el tema al llarg de la història de la literatura, començant pel fragment de El Libro del Buen Amor de l'Arcipreste de Hita on s'enfronten Don Carnal i Doña Quaresma, i acabant pels llibres infantils que expliquen les diferents maneres de celebrar-lo.

Entre els llibres per a adults, m'agraden aquests:

1. Martes de Carnaval de Valle-Inclán: El títol recull 3 'esperpentos' (Las galas del difunto, Los cuernos de don Friolera i La hija del capitán) que donen una visió de mirall deformat de la vida espanyola.

2. Carnaval y otros cuentos d'Isak Dinesen: Conjunt d'onze relats que l'autora va escriure en diferents moments de la seva vida, entre els quals destaquen "Caballos fantasmas" o "El oso y el beso".

3. El carnaval i les seves figures de Teresa Costa-Gramunt i Adelaida Murillo: Volum format per diversos textos inspirats en el Carnaval de diferents contrades i cultures. El de Vilanova i la Geltrú per descomptat. Tampoc no hi manca en aquest recull el relat de Carnavals llunyans quant a espai geogràfic, cultural, i fins i tot exòtic. 

4. Fiesta al noroeste d'Ana María Matute: És la nit de Carnaval i plou a la profunda vall de les persones que no coneixen cap altra festa que la del Noroeste. La mort d'un nen als afores d'un poble serveix de punt de partida per a la recreació de la vida d'uns camperols sotmesos als poderosos.

5. El carnaval de Roma de Goethe: Tot i que les festes no són el tema principal de l'autor, hi va haver de participar en diferents celebracions; en aquest llibre explica les seves impressions. A més, el llibre va acompanyat de 20 il·lustracions.

6. L'iceberg de la punta d'Òscar Mercadé: Aquesta novel·la és un exemple de sàtira i heroi menipeus, ambientada al Carnaval, que ataca actituds mentals en lloc d’individus específics: la història d’una culpa i de l’absurd de la justícia.

7. Carne de carnaval de David Montiel: El protagonista de la història rep un encàrrec  per al proper carnaval que el traurà de la situació difícil per la que passa.

*