Bodas de sangre

 

Torno a llegir Bodas de sangre de Lorca amb els alumnes de 4º d'ESO. 

Llegim en veu alta, compartim la història i la comentem mentre m'imagino les adaptacions que els nois i noies d'aquest any en faran. Segur que em sorprendran, sempre ho fan. És la màgia de la lectura, de la bona literatura.

He revisat alguns treballs de l'any passat (i el muntatge que vaig fer amb els seus booktrailers) i torno a estar orgullosíssima d'ells.

Demà més Novia, més Novio i més Leonardo. Quan acabem, a més de fer els booktrailers, mirarem l'adaptació que en va fer la Paula Ortiz i compararem ambdues històries.

"La navaja, la navaja... Malditas sean todas y el bribón que las inventó".

*

Fan por

 

De petita m'encantaven les pel·lis de por. Recordo anar al videoclub algunes tardes en sortir del col·le encara amb l'uniforme i aturar-me sempre davant la prestatgeria on hi havia les de terror. La dona del videoclub, que es deia La llar del Súper8, sempre intentava redirigir-me cap on estaven les infantils o familiars. Però jo sempre acabava emportant-me alguna de Pesadilla en Elm Street o potser queia una d'aquelles dolentotes de sèrie B com ara Sábado 14 (sí, sí, recordo que posava Después del Viernes 13 llega Sábado 14, i apa, no me la podia perdre), La serpiente voladora, Playa sangrienta... També agafava la que m'havia recomanat la Toni, per no semblar desagraïda. La de la mochila azul, quin títol més avorrit, però me la vaig endur i no la vaig mirar. El que jo volia era fer-me gran per poder anar a les 48h de terror que feien al Cine Diana, a la Rambla. I escriure una història que no deixés dormir els lectors.

També em xiflaven els llibres de por, esclar: de fantasmes, esperits, vampirs, homes-llop, zombies..., i intercanviava novel·les de l'Stephen King amb amigues. M'encantava The Shining, m'encantaven les adaptacions cinematogràfiques de totes les seves obres. Però amb el llibre que més por vaig passar va ser amb El Perfum; quin patir! Ara que hi penso, els meus éssers sobrenaturals preferits eren els vampirs, però amb els anys han deixat de ser-ho: ara prefereixo els zombies.

No he deixat de veure i llegir terror (però no ho faig tant com abans): he anat a les maratons de terror del Festival de Cinema de Sitges (el cine Diana va desaparèixer i amb ell les 24 i 48 hores de crits), he vist tottes les pel·lis de por que he pogut, m'he espantat, m'he avorrit (quina estafa The Blair Witch Project), i fins i tot he plorat de riure perquè si se te'n va de la mà acaba sent còmic, el tema.

L'únic que em falta és escriure un llibre que faci por. No és gens fàcil, però hi ha escriptors que ens ensenyen les pautes, i els 3 nivells d'intensitat: por, terror i fàstic.

    1. Fer que el lector se senti insegur: mostra una amenaça on el personatge estigui còmode, on se suposi que no li pot passar res dolent.

    2. Primer t'has d'espantar tu, si no és impossible que s'espantin els altres. Portem la por a dins, per poder treure-la t'has de conèixer, què et fa més por; així podràs posar-te al cap dels teus personatges i espantar-los.

    3. Per espantar els lectors pots descobrir què els espanta de veritat i posar-ho a la història (els insectes, la mort, els traumes...). Funciona, però dura poc. La forma més duradora és decobrir les temors ocultes perquè es colen a dins i t'acompanyen fins i tot en acabar la lectura. 

    4. Intenta que la història es basi en un món tan real com sigui possible: els monstres que reconiexem són més horribles que els inventats.

    5. La sang no és la millor manera d'espantar, ni el fàstic, ni el gore. Un avançament, és a dir, pensar en quelcom que passarà acostuma a ser pitjor que la realitat (per exemple, pensar en un examen, una entrevista de treball, una primera cita...). Es tracta de treure la gent de la zona de comfort i posar-los en situacions que eviten o temen.

*Per acabar, algunes recomanacions de pel·lis que us deixaran mal cos i que no són clàssics reconeguts:

Babadook

Hereditary

The invitation

Midsommar

Déjame entrar

Cisne negro

28 días después

La piel que habito

Rec (vaig anar amb una amiga al festival de cine de Sitges, on l'estrenaven. En entrar ens va cridar l'atenció que hi havia càmeres enfocant el públic: ens van gravar les reaccions i van passar les imatges de com cridàvem i saltàvem als seients per a promocionar-la, haha! Jo vaig sortir amb el colze blau dels cops amb el braç de la butaca perquè amb els ensurts em llançava al seient de la meva amiga, i ella al meu; quins riures, per favor!).

Los sin nombre

La niebla

The ring (la japonesa de Hideo Nakata, 1998)

Funny Games (la del Haneke, 1997)

*

Booktrailers de 'Don Juan Tenorio'

Aquest trimestre amb els alumnes de 3r d'ESO hem llegit i treballat un clàssic, Don Juan Tenorio de José Zorrilla. Sempre és un repte fer que els joves connectin amb un clàssic, sobretot quan queda tan allunyat de la seva realitat. Però és un personatge tan passat de voltes que ens hem fet un fart de riure comentat algunes de les situacions i també hem après a valorar la importància i bellesa d'alguns dels seus versos més representatius.

I ho hem fet treballant amb booktrailers. Hem llegit l'obra entre tots a classe i un cop acabada, en grups cooperatius han escrit els guions, s'han gravat i han editat els seus vídeos. És una tasca totalment engrescadora i gratificant tant per a ells com per a mi.
Com sempre, el resultat m'ha sorprès i m'ha encantat, i com a regal els he fet jo també un booktrailer amb fragments dels seus treballs. Aquesta setmana ho hem mirat, han rigut, s'han emocionat, han aplaudit, han après, han gaudit i han fet seus els personatges.

Enhorabona una vegada més, petits. 
Orgull de profe.

El bloqueig de l'escriptor en imatges

I per acabar la setmana, una imatge divertida i encertada del gran Grant Snider sobre el bloqueig de l'escriptor. Es pot explicar millor?

*

Microcontes: alguns exemples i consells

Consells sobre com escriure n'hi de tot tipus, i de com escriure microcontes també. El microconte ha tingut molt d'èxit entre autors de totes les llengües. En català segurament els més coneguts són els de Pere Calders, per si no us sona de res, podeu llegir aquests 5:

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Història castrense
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

En castellà, estic segura que tothom ha llegit, escoltat, imitat, repetit, pensat, avorrit i criticat el d'Augusto Monterroso, sí, el del dinosaure. I què n'opinava dels microcontes l'escriptor considerat com a mestre d'aquesta modalitat narrativa? Això:

"Si a uno le gustan las novelas, escribe novelas; si le gustan los cuentos, uno escribe cuentos. Como a mí me ocurre lo último, escribo cuentos. Pero no tantos: seis en nueve años, ocho en doce. Y así. Los cuentos que uno escribe no pueden ser muchos. Existen tres, cuatro o cinco temas; algunos dicen que siete. Con ésos debe trabajarse. Las páginas también tienen que ser sólo unas cuantas, porque pocas cosas hay tan fáciles de echar a perder como un cuento. Diez líneas de exceso y el cuento se empobrece; tantas de menos y el cuento se vuelve una anécdota y nada más odioso que las anécdotas demasiado visibles, escritas o conversadas. La verdad es que nadie sabe cómo debe ser un cuento. El escritor que lo sabe es un mal cuentista, y al segundo cuento se le nota que sabe, y entonces todo suena falso y aburrido y fullero. Hay que ser muy sabio para no dejarse tentar por el saber y la seguridad".

Si en voleu escriure algun, podeu seguir, a més, aquests consells, que també són breus:

*

Mark Twain: 7 consells

En Mark Twain també tenia consells per als qui escrivim, 7 consells molt útils que comparteixen altres autors (com el tema dels adverbis o deixar descansar els textos un temps). Són aquests:

1. Comença pels esdeveniments: Primer dona-li forma als fets, després podràs distorsionar-los tant com vulguis.

2. Escriu correctament: Utilitza una gramàtica correcta. Utilitza la paraula adequada, no la seva cosina segona. Pel que fa als adjectius, si en tens cap dubte, carrega-te'l. Déu només exhibeix els seus llamps i trons de tant en tant, per això ens criden l'atenció. Aquests són els adjectius de Déu. Si tu en mostres massa, de llamps i trons, el lector es cansa a poc a poc.

3. Sigues pacient i perseverant: No esperis tenir el llibre a la primera. Treballa, edita i reescriu.

4. Oblida't dels adverbis: Escriu la paraula "fotudament" cada vegada que vagis a escriure "molt". El teu editor ho esborrarà i el text serà com hauria de ser.

5. Posa-hi distància: Aixeca't de tant en tant per fer un tomb i deixar que els sentiments es dilueixin. Hi ha una sola cosa que no suporto i no suportaré: el fals sentimentalisme.

6. Sigues concís i directe: Empra un llenguatge simple i senzill; paraules curtes i frases breus. Aquesta és la forma d'escriure de l'època moderna i resulta la millor manera. Recorda: no deixis que flueixin els borrissols, les flors i la verborrea.

7. Comença quan creguis que has acabat: El temps per començar a escriure un article és quan creus que l'has acabat i n'estàs satisfet. En aquest moment comences a percebre amb claredat i lògica el que realment vols dir.

*

Bodas de sangre: 4 booktrailers i un booktuber

Aquest curs he tornat a demanar booktrailers com a treball de lectura als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Amb els de 4t vam llegir Bodas de sangre, de Lorca, obra molt relacionada amb el temari de Literatura i amb el projecte de Memòria històrica que realitzen aquest darrer trimestre.

Com a novetat els vaig deixar triar: o feien un booktrailer (com el curs passat perquè ho van gaudir moltíssim) o podien fer de booktubers, és a dir, explicar i recomanar el llibre davant la càmera. La majoria van triar fer de nou booktrailers i m'ho he passat tan bé mirant-los... Per això en deixo una petita mostra aquí, un reconeixement i felicitació a aquestes interpretacions personals i originals d'una gran obra clàssica:

*

Roba com un artista

Avui he acabat de llegir Roba como un artista d'Austin Kleon en la versió digital per a kindle per poc més d'un euro, de les ofertes flash que envien cada dia (també es pot aconseguir la versió en paper a l'editorial Aguilar). I ha resultat un llibre interessant amb un munt de consells per a creadors. 

Segurament està més enfocat als escriptors, perquè l'autor ho és, però el que explica es pot aplicar a totes les arts.

Després de llegir-lo, he recollit els 10 consells que em semblen més útils:

1. Austin Kleon parteix de la idea que tots els artistes roben, però que cal desxifrar el que cal robar, cal aprendre allò que val la pena. O sigui, res no és original: quan algú anomena alguna cosa com "original" en realitat és que no té ni idea de les referències que conté. Com digué en William Ralph Inge, "¿Qué es la originalidad? El plagio no detectado".

Per tant, la feina dels artistes és recollir bones idees i trobar els mestres.

2. Guarda totes aquelles bones idees que trobis arreu per utilitzar-les més tard, i fes-ne un arxiu. És una bona idea portar sempre a sobre una llibreta i un boli per apuntar-ho tot (o un dispositiu electrònic carregat).

3. Comença per copiar: primer has de saber a qui copiar i segon has de saber què copiar. Quan tinguis clar a qui, interioritza la seva forma de veure el món.

4. Escriu el llibre que vols llegir. Escriu el que t'agrada, no el que saps.

5. Es bo tenir diversos projectes alhora. Quan et cansis d'un, posa-hi atenció a l'altre. Practica la procanistació productiva.

6. Avorreix-te.

7. La música alimenta la teva feina.

8. El mal temps inspira millor art: com no vols sortir, et quedes a casa treballant.

9. Fes un calendari: t'ajudarà a planificar el treball, posar-te metes i mantenir-te pel bon camí.

10. Fes un bon treball i comparteix-lo. Actualment és molt fàcil fer-ho perquè tots tenim diverses xarxes socials on ensenyar la feina que fem.

*

Apps que t'ajuden a escriure

Si per fi han arribat les vacances i un dels propòsits que t'has fet és escriure més, escriure al blog, acabar aquell llibre que tens començat fa set anys o començar per fi una novel·la hi ha moltíssims recursos per a aconseguir-ho.

Com actualment és posible escriure un llibre amb tauleta o fins i tot amb el mòbil, ha augmentat la quantitat d'aplicacions que ens ajuden a millorar l'ortografia, a trobar sinònims més acurats, a crear personatges originals...

Però també hi ha algunes apps que ens motiven o ens obliguen a escriure. N'hi ha una que em fa molta gràcia per la recompensa, es diu Written? Kitten!: si et portes bé, o sigui, si escrius les paraules que t'havies proposat et premia amb la imatge d'un gatet preciós (apta només per als qui estan bojos pels gats).

Una altra app curiosa és OmmWriter: t'aconsegueix músiques relaxades perquè et concentris. Si, en canvi, t'aïlles millor amb el rebombori de la vida diària Coffitivity et posarà com a música de fons tots els sorolls que hi ha en una cafeteria plena de gent.

N'hi ha moltes més, només cal que xafardegeu una mica tot i que sens dubte, la més top de totes, la que no us podeu perdre si realment voleu escriure i no despistar-vos mirant les xarxes socials, és Write or Die.

Aquesta app té dues versions, gentle, és a dir, quan només t'avisa i et recorda que has d'escriure i la versió kamikaze: tries el temps, el número de paraules que vols escriure i quan nota que t'has aturat, et castiga. Com? Té diferents maneres de torturar-te: sons horribles, com xiulets o plors de nens, fotos d'insectes desagradables, pantalla totalment vermella o, el que fa més ràbia, es menja les últimes paraules que has escrit, sí, sí, les esborra! 

Quina és la gràcia, doncs? La gràcia és que t'obliga a escriure sense parar, per tant, és una aplicació efectiva.

*Utilitzeu algun mètode original i efectiu per a escriure sense distraccions?

*

Recursos literaris

Amb una mica d'inversió i ganes aviat tindrem disponibles tots aquests dispositius literaris.

*Demani'ls al seu taller literari més proper. Consulti els descomptes en temporada de rebaixes.

*

15 cançons inspiradores

Què ens inspira? Què ens inspira per crear, per escriure?

Hi ha moltes coses que funcionen per activar la inspiració i així escriure: paisatges, olors, records, poemes, viatges, pel·lícules, cançons...

A mi m'inspira molt la música, sobretot algunes cançons i avui he volgut recollir-ne 15 de les que més escolto a veure si també us inspiren tant; en podria posar mil, però no cal:

1. Hidrogenesse: Disfraz de tigre

2. Sidonie: Fascinado

3. Violent Femmes: Blister in the sun

4. Fine Young Cannibals: Good Thing

5. Duran Duran: Electric Barbarella

6. Najwajean: Dead for you

7. Tino Casal: Eloise

8. Franz Ferdinand: Take me out

9. The Doors: Love me two times

10. The Strokes: Last Night

11. The Kinks: You really got me

12. Headman: Moisture

13. The Sonics: Psycho

14. Suede: Animal Nitrate

15. Pixies: Here Comes Your Man

Què us inspira a vosaltres?


*

12 consells d'escriptura de García Márquez

*

Nous títols amb títols vells

L'altre dia van publicar a diversos mitjans les fotografies que d'un professor penjava a Instagram: feia poemes amb títols de llibres (un dels articles AQUÍ).

Em va semblar una iniciativa molt divertida, enginyosa i gens fàcil d'aconseguir; a més em va recordar una idea semblant que feia quan era estudiant: inventar nous títols de llibres a partir de llibres existents. També m'encantava canviar el nom dels autors, per exemple, Ibsen era en realitat Yves Saint Laurent). 

No n'havia fet fotos, però se'm va ocórrer remenar entre els meus llibres i utilitzar el mateix sistema i tornar a fer-ho. Aquest n'és el resultat:

*

10 consells per escriure de Virgínia Woolf

Avui que fa 76 anys de la mort d'una de les millors escriptores en llengua anglesa, la Virgínia Woolf, vull recordar el que recomanava per escriure:

1. Envolta't d'altres escriptors i artistes: Has de relacionar-te amb altres autors (ella ho feia) i recordar que no tot el que vals és el que escrius.

2. Escriu un diari:  Virgínia Woolf va escriure un diari de forma regular durant 26 anys. Escriure per a un mateix ajuda a crear-ne la pràctica. No és l'única persona que creu que escriure un diari és una activitat més que adequada per als autors.

3. Crea el teu propi camí: No t'ha d'importar el que estan fent els altres, has de fer el que vulguis, com vulguis i per dir el que vulguis. "Tot mètode és correcte, qualsevol mètode ho és, ja que expressa el que nosaltres, escriptors, volem expressar", deia.

4. Surt de casa: Un consell que sembla que es repeteix perquè són molts els escriptors que incloïen en les seves rutines diàries sortir a passejar. Woolf també era una fan de fer passejades.

5. Tingues un lloc i un moment per escriure: Què es pot esperar d'algú que va escriure Una habitació pròpia? Per poder escriure no només cal tenir un espai físic on fer-ho, també cal un moment de temps reservat per a això.

6- Atura't un moment, respira i pensa: No deixis que el dia a dia t'empenti contínuament. Ella creia que la veritat emergia del subconscient "en els teus somnis" i "en l'ociositat".

7- Lluita contra els teus dimonis amb la ploma: Deixa que la teva ment creï el que vol crear i no t'autocensuris. Al cap i a la fi, és més fàcil lluitar contra els fantasmes que contra la realitat, assenyalava.

8- Escriure és una habilitat per la qual mereixes ser pagat: Més enllà del fet que tots hem de menjar, tot treball mereix una compensació.

9- No et converteixis en una altra peça de detritus literari: Cal ser clar amb un mateix i sincer. En un dels seus textos lamenta la publicació de continguts abans que mereixessin sortir al món.

10- No pots negar el teu talent natural: Per molta teoria i per moltes lliçons, si es té talent cal deixar que de vegades s'imposi.

*

Formats

Falta un mes per Sant Jordi i es percep en l'ambient. Les editorials ens informen cada dia dels llibres que estan al forn i a punt per ser llançats, els/les autors/es frisen, i la gran majoria no s'adona de tot el moviment que hi ha pertot arreu des de febrer. 

Abans de començar seriosament amb les recomanacions literàries, vull fer un petit apunt divertit: el de la promoció dels llibres.

Ara, els llibres es poden comprar i consumir en diversos formats: en paper de tota la vida o en formats electrònics variats (e-book, tauleta, ordinador, mòbil...). Però qui sap en quins altres formats estaran disponibles en un futur no gaire llunyà? La vinyeta ens en mostra alguns. Són originals, estrambòtics i plens de bon humor, o no és la cosa més boja una novel·la en format gasós? Tot arribarà, doncs ja estan provant enviar missatges de text amb diferents olors.

Tanmateix, el meu format preferit és un llibre recitat per un pardal.

*

Breus notes sobre literatura-Bloom

Gonçalo M. Tavares en sap molt de literatura, de la bona. I en sap escriure i ho demostra en un llibre que és un joia i un manifest sobre com fer literatura, sobre què és literatura i què no ho és. El llibre l'ha titulat Breus notes sobre literatura-Bloom, publicat per Edicions del Periscopi i traduït per Pere Comellas.

A la portada hi diu que és "Una de les moltes maneres (definitives) de fer literatura" i després de llegir-lo em declaro tavarista per sempre perquè tot el que ha escrit, en forma de diccionari, no és una de les moltes maneres de fer literatura sinó que és LA manera de fer-la. I què vol dir Bloom, a més d'un cognom? Ell mateix ens ho defineix: "Nom universal aplicable a qualsevol cosa o esdeveniment. Cadira-Bloom, llibre-Bloom, mort-Bloom, festeig-Bloom". L'autor ha estat generosíssim escrivint el volum i ha deixat un munt de recursos perquè puguem aprendre o millorar l'escriptura.

Al pròleg, escrit per Borja Bagunyà, se'ns expliquen alguns dels objectius de l'obra, com ara que la literatura-Bloom no és un gènere, sinó més aviat una ètica i que tot pot ser d'una altra manera. Evidentment, cadascú pot escriure allò que vulgui i com vulgui però mai no tindrà tanta perplexitat ni qualitat com aquells que segueixin la manera de fer que ens proposa Tavares.

Com a resum del llibre, he fet un decàleg; he seleccionat alguns consells i afirmacions que em semblen imprescindibles:

1. La literatura no és una còpia dels objectes del món (...) La literatura té objectes propis.

2. Les frases paternalistes cal deixar-les per als pares i eliminar-les de la literatura.

3. Una frase piadosa té menys literatura que una frase cruel.

4. L'escriptor no ha de dubtar, però les seves frases sí. I el lector també.

5. Cada frase és l'oportunitat per iniciar un món.

6. L'única geografia de la literatura és la frase, la paraula.

7. Tota frase que en necessita d'altres per ser potent s'ha d'eliminar.

8. L'escriptor-Bloom escriu cada frase com si fos l'última que el lector llegeix.

9. Els personatges són secundaris i les frases són primer.

10. Un text literari previsible no és un text literari. És una guia turística.

Es pot dir millor?

*

Consells per ser més creatiu

Comença 2017 i tots anem bojos  amb els nous i bons propòsits, bé, nous no gaire perquè ens plantegem els mateixos cada gener, any rere any: menjar millor, anar al gimnàs, llegir més, viatjar, aprendre anglès, estalviar, dormir molt, etc. 

Els que escrivim voldríem fer-ho més i millor, i per aconseguir-ho tenim un munt de cursos, recursos i aplicacions que ens ajuden a millorar la concentració, a gestionar el temps, a motivar-nos, a polir els textos, i a ser més creatius. Aquí em vull aturar: ser més creatius, augmentar la creativitat; és possible?

Hi ha llistes (tips) amb consells boníssims per aconseguir-ho, i de totes les que he trobat, la de dalt és la que més m'ha convençut, tot i que li manquen alguns consells bàsics, segons el meu parer, si realment voleu ser més creatius. Són els que jo practico abans de posar-me a escriure:

1. Escriu un poema dadaista. Els dadaistes eren els paios més creatius del món i van inventar moltes tècniques per a millorar l'escriptura. La meva preferida és la de triar un article del diari, retallar-ne les paraules, posar-les en una bossa de plàstic, remenar i tot seguit anar traient-ne fins a tenir el poema. Aquesta tècnica et donarà una nova perspectiva de poesia i de vida.

2. Escolta en bucle la teva cançó preferida. No l'escoltis amb els auriculars, cal que la música envaeixi tots els racons de casa. No et tallis si hi ha més gent en aquell moment. L'estat d'eufòria que et produirà escoltar-la sense pausa 8356227 vegades és l'ideal per a crear.

3. Pica tots els timbres d'un edifici qualsevol de la teva ciutat i surt corrents. Aquest gest tan senzill i típic de la infantesa farà que l'adrenalina comenci a córrer a raig abans que les teves cames. Recorda que l'adrenalina és bàsica per encarar amb èxit una obra.

4. Imita els clàssics. I si és algun autor/a que no t'agrada, encara millor. La imitació ens desvetlla els secrets de la composició perquè els puguem aplicar a les nostres obres. No hi ha plaer més gran que llegir, analitzar, descobrir i copiar les tècniques i trucs emprades per aquell/a paio/a tan plasta. La imitació ens duu al perfeccionament.

5. Entra a un bar i digues ben fort "Aquesta ronda la pago jo". Tot seguit sentiràs crits d'alegria, felicitacions i abraçades; es crearà un ambient i un estat d'ànim tan ideals que et preguntaràs per què no ho havies fet mai abans. Aquesta festa al teu voltant no la trobaràs ni en el millor lliurament de premis. La generositat del gest es multiplicarà en la teva creació.

6. Agafa un taxi i digues "Segueixi aquell taxi, de pressa!". Gaudiràs d'un viatge tan espectacular i emocionant que la propera vegada t'adormiràs al Dragon Khan. No és cap secret que els taxistes es fan taxistes perquè algun dia algú els digui La Frase, fer una carrera extraordinàriament veloç i així poder jubilar-se. Recorda que la creativitat es nodreix de les emocions fortes.

7. Empurpurina't de cap a peus. Segur que t'has adonat que de vegades tot el que t'envolta, tot el que mires és opac. Això és perjudicial per a la creativitat, per tant, omple't de purpurina i brilla, i després llança purpurina pertot arreu, fes brillar tot allò mat. La gent t'ho agrairà i la teva obra serà brillant.

*

NaNoWriMo

- Què és això del NaNoWriMo?

Exactament és el Mes Nacional de l'Escriptura de Novel·la (‘National Novel Writing Month’).

- I què? De què va?

Doncs va d'escriure 50.000 paraules en un mes, és a dir, una novel·la -breu-; aquest és l'objectiu.

- Asdfghjkl!!

Sí, exacte, es tracta d'escriure cada dia a un ritme frenètic sense preocupar-se per la qualitat ni per la forma d'allò que s'està escrivint. Durant 1 mes (novembre) l'única preocupació dels participants serà escriure, escriure, escriure, escriure i escriure i escriure. La revisió ja la faràs en qualsevol dels altres 11 mesos.

És una manera d'obligar-te a escriure. Que escrius porqueria? No passa res, serà la teva porqueria i podràs amagar-la i no treure-la mai més del forat o cremar-la, si vols. Però segur que haver aconseguit el repte et farà sentir com una reina! A més et donaran un diploma i una insígnia.

- Però la qualitat pot ser nefasta...

Sí, segurament. No passa res, la idea és aconseguir escriure una novel·la, de cap manera es pot escriure una bona novel·la o fer literatura. I no és gens fàcil tampoc: el temps és molt ajustat i has d'escriure cada dia o tindràs una acumulació tan gran de feina que no podràs finalitzar el repte.

La broma va començar l'any 1999 quan uns amics, 21 en la primera convocatòria, van tenir la brillant i etílica idea de fer aquesta marató d'escriptura. Inexplicablement 17 anys després ha aconseguit una participació de més de 200.000 persones de tot el món. Al cap i a la fi em sembla una idea divertida i estressant alhora.

*Com ho veieu? Algú s'anima a participar en aquesta cursa boja d'escriptura?

RECOMANACIONS:

At NaNoWriMo, we provide the support, encouragement, and good old-fashioned kick in the pants you need to write the rough draft of your novel in November.

When you create an account, you’ll be able to:

•  Plan your novel.
•  Join a local group of writers and attend in person writing events.
•  Receive online encouragement from staff and published authors.
•  Access a worldwide community of writers in our online forums.

*