Llista 2018

Avui acaba 2018 i, tot i que no acostumo a fer llistes al final de l'any, n'he feta una. 
He triat els llibres que més m'han agradat o sorprès dels que he comprat/llegit en paper aquest any i als qual no he dedicat una entrada en aquest blog. Són els 14 de la imatge. Un cop triats, què em crida l'atenció?

1. He llegit molts més llibres de poesia (8/14), la majoria són escrits per dones i de l'editorial La Bella Varsovia. Si n'hagués de triar només un per rellegir seria Cesto de trenzas de Natalia Litvinova.

Després, de relats (4/14), i només 2 novel·les. Què no me n'he comprat, de novel·les? Sí,  i tant, això vol dir que se m'han quedat a la pila dels pendents.

2. Dels 14 la majoria són llibres escrits per dones. M'agradaria que destaquessin també en narrativa, les escriptores, tant en breu com no. Em sembla que aquest àmbit el tenim pendent a l'hora de publicar. Si mirem el catàleg de qualsevol editorial, veurem que en aquest gènere les dones tenen una presència gairebé simbòlica.

Si n'hagués de destacar un només, triaria Frankenstein resuturado publicat per Editorial Alrevés; es tracta d'un volum de 21 relats, 21 il·lustracions i 2 propostes musicals que responen a la pregunta Què hauria passat si la criatura hagués nascut al 2018 i no al 1818? Una idea i unes històries molt originals.

Fins aquí la llista. Que el 2019 vingui carregat de narradores i lectures!!

*

María Bastarós, Amigas I

Desembre, vacances, Nadal i una recomanació: llegiu la María Bastarós (Saragossa, 1987) historiadora de l'Art, gestora cultural, fanzinera i creadora de la plataforma cultural feminista QuiénCoñoEs. 

Per desitjar-vos bones festes he triat un poema feminista de la María, un poema que he repetit molts cops per divertit i sincer.

A més de poemes, si us ve de gust, podeu llegir la seva prosa potent a Historia de España contada a las niñas que ha guanyat el premi Puchi Award. En aquesta ENTREVISTA, en parla en detall sobre el llibre i el feminisme, un regal perfecte per aquestes dates.

Aquí el poema, 'Amigas I', per fer-vos pensar i somriure:

AMIGAS I 

A veces sueño 
con la amiga feminista definitiva
La conoceré en una rave 
se me acercará 
sigilosa 
con oscilantes pasos de Doctor Martens 
y un trozo de pastilla en la mano 
y me dirá: 
Toma tía 
un cuartito pa ti sola 
como la Virginia Woolf


*

Emilia Pardo Bazán, precursora

Avui em ve de gust recordar una curiositat relacionada amb la gran Emilia Pardo Bazán. Segurament serà recordada sempre per Los pazos de Ulloa (1886), una gran novel·la naturalista, però crec que la seva millor obra és La Cuestión palpitante (1883), un assaig sobre el Naturalisme on demostra tota la seva genialitat i també l'admiració per Émile Zola.

Doncs bé, què li va passar a la bona de doña Emilia? Fem una mica d'storytelling.

Emilia vivia en una època on era extraordinari que un home respectés les idees d'una dona i el pare de la jove escriptora ho feia, fet que va marcar la seva vida. 

Es va fer escriptora i en un viatge a Anglaterra li van parlar de John Stuart Mill, un filòsof insòlit: havia dit en públic que el mèrit de la seva obra estava en l'excel·lència de la seva esposa. Increïble.

L'Emilia es va emocionar tant que va decidir que havia de portar aquelles idees a España i el 1892 va començar a escriure-les en una col·lecció d'articles titulats "La biblioteca de la mujer".

Els primers números parlaven del llibre "La esclavitud femenina" de l'Stuart Mill, però en els últims redactava receptes de cuina; què li va passar?!?! Ella mateixa ho explica:

"Cuando fundé "La Biblioteca de la Mujer", era mi objetivo difundir en España las obras del Alto Feminismo Extranjero. He visto, sin género de duda, que aquí a nadie le preocupan gran cosa estas cuestiones. Y a la mujer, aún menos. Aquí no hay sufragistas, ni mansas ni bravas. En vista de lo cual, y no gustando de luchas sin ambiente, he resuelto prestar amplitud a la sección de Economía Doméstica de dicha Biblioteca, y ya que no es útil hablar de derechos y adelantos femeninos, tratar gratamente de cómo se prepara escabeche de perdices y la bizcochada de almendra.

Quina llàstima.

*