9 anys de blog!

 

Un altre 25 d'agost i un altre vídeo per celebrar l'aniversari del blog. Aquest representa com corre el temps sobretot d'aquest any estrany, feliç i trist, calurós, penós. Imprevisible.

9 anys! Un altre cop que no se m'ha passat la data, per sort (de les agendes)  ;)

S'acaba l'estiu, les vacances i les tortures antigues, com diu la cançó.

Old Tortures by Alec Troniq & Gabriel Vitel

Deep in your heart you're trying to find all these old tortures

So far you never showed what really mattered to you

You switch between the good the bad

You fell sick in love instead of caring about yourself

The one you felt in love so bad

Turned you into a man who hates hisself

Don't take him away

Drugs torment your mind

They've got you wasted

Those dusty roads

Those nights you suffered from pain

That made you the weak

You missed your dad

These calls I screamed so bad at you

You told me that you're done with living this life

Don't take him away from me

Those who care the most about you

Your mom, your dad and all of your friends

Don't push them away from you

Oh if you fall I want to be with you

Being there for you, always

Cause deep in your heart

You're trying to find all these old tortures

Oh if you fall I want to be with you

Being there for you

Always... always...

All these old tortures... All these old tortures

About yourself

Those dusty roads... You missed your dad... Don't push them away from you...

All these old tortures... About yourself

Those dusty roads...

Oh if you fall I want to be with you

Being there for you, always... always...

Cause deep in your heart

You're trying to find all these old tortures

*

Nasio és l'espart

Nasio Arnal Berga (Olocau, 1922-2018) era el nostre veí a Olocau i era amic i era l'espart.  Nasio i Úrsula (Ursuleta), sempre.

Nasio em parlava de l'espart amb el mateix amor que el meu avi em parlava de la palma. El seu taller-museu és una obra d'art magnífica; en una de les visites a les que em va convidar em regalà unes espardenyes petites, precioses, que tinc penjades al millor racó de la casa, amb els millors moments/records:

Nasio és també l'estiu, les vacances, els amics, la família, les festes, les tradicions. El poble.

El plàstic va acabar en l'espart, em deia. L'espart, la seua passió: «Quan estic amb l’espart no pense en res. M’havia de cridar la meua dona perquè no pensava ni a menjar, passava hores i hores».

Amb l'espart era capaç de crear qualsevol cosa: barrets, espardenyes, cabassos..., o qualsevol objecte com ara una casa, un molí, un ninot, directament, sense esbossos.

Poc abans de morir, a finals de l'any passat, va ser protagonista d'aquest vídeo que recull  el seu treball, el seu art i tota la seua essència:

Nasio no se n'ha anat, Nasio és etern, com l'espart (si no es banya, dura tota la vida, repetia). I aixina el recordaré sempre:

*