La mujer bilingüe: vídeo-resum

 

Abans que acabi l'any vull fer un resum literari en imatges de totes les coses bones que m'ha dut La mujer bilingüe/ La dona bilingüe: nous amics meravellosos, llocs inoblidables, lectures, viatges, converses, presentacions, sorpreses, sopars, dinars i riures, mooolts riures. 

Així que gràcies Bartleby per acompanyar-me i per aquesta oportunitat; gràcies amics per llegir-me, escoltar-me, per recomanar-me sempre. M'ho he passat taaan bé! Espero continuar ensenyant el llibre porai i desitjo que el 2022 sigui igual o millor, literàriament parlant.

Amunt la poesia!

*

10 anys de blog i un nou llibre!

 

Un altre cop 25 d'agost, això vol dir que avui el blog fa anys, 10 anys!!

I com sempre que tinc alguna novetat literària m'agrada anunciar-la per celebrar meravellosament bé l'aniversari: aquesta tardor publico La mujer bilingüe a l'Editorial Bartleby, una de les meves editorials de capçalera. 

Es tracta d'una edició bilingüe castellà-català del poemari La dona bilingüe (Viena Edicions, 2008) i que ja tenim a punt.

Em fa moltíssima il·lusió aquesta publicació, en parlo en detall en aquesta entrevista que em va fer la Cristina Mula per a l'Eix Diari:

L'edició ha quedat preciosa (mil gràcies, Pepo!), l'hem treballat moltíssim: la traducció l'he fet conjuntament amb el també poeta Alberto Tesán, el José Ángel Cilleruelo ha escrit un pròleg increïblement currat i la coberta és de la Ivet Moreno, la crack. Un equipàs i un orgull estar al catàleg de Bartleby tan ben acompanyada.

Aviat, el llibre 🧡

*

4 recomanacions poètiques en 4 ratlles

Avui comento 4 poemaris, els 4 que més m'han agradat dels darrers que he llegit. Podrien ser-ne més, però em sembla perfecte escriure 4 ratlles de 4 llibres bons. Un altre dia escriuré sobre 4 de narrativa.

1.Vertical. Teresa Pascual (Premi Ausiàs March de Gandia, 2018. Ed. 62). 

Els poemes que formen aquest volum giren al voltant de 2 eixos principals: tot allò vertical que ens envolta, com ara les arrels que ens lliguen a la terra (i al mar) representat per penyals, murs, costures, parets de pedra o boscos de pineda; i tot l’horitzontal, com ara el tall dels solcs o de les tisores, els marges dels camins, les ciutats i els fils (de la vida) que uneixen la gent. Aquest contrast s’aconsegueix a través d’unes imatges potents: "Hem aprés de la llum/ com anar a les fosques"; "i per damunt, sobre els rictus del dies,/ ens vam posar un vestit a pedaços". Per altra banda també trobem descrita l'absència en forma de distància: "La distància ocupa cada oblit"; "Amb tots els noms que s'han tornat estranys/ he calibrat l'últim fons de l'absència". 

2. Canvi de guàrdia. Pere Antoni Pons (Premi de Poesia López-Picó, 2018. Viena Ed.). Presenta el canvi d’expectatives que produeix el pas del temps, dels anys. Els poemes que millor ho mostren són De terror i d’amor, Pintoresquismes de la pena o Un de crítica literària, poema que funciona com a síntesi del llibre i que acaba amb “El que és aquest poema, i el que volia ser". Els canvis inevitables es produeixen a través dels cops dels pas del temps: “homes deformats pels cops de tants dies”. Així veu la vida de vegades l’autor, com una caiguda, com un cop: “la caiguda/ definitiva -plaf!-: la de la vida”. I es resigna i accepta els cops, aquest pas del temps rotund: “menges el pa calent de la conformitat". Però de tant en tant no pot evitar comparar el present amb el passat -la joventut amb l’edat adulta-, i fins i tot amb el futur: “el passat és una perla (...)/ el futur, un mapa imprecís (...)/ només compta (ara aquí)/ aquest present de verdet”; “I vosaltres caient per l’abisme que separa/ el que volíeu ser del que sou, sense llàstima”. 

3. La nit transeünt. Joan Navarro (Lleonard Muntaner Ed., 2019).

En Joan és especialista en el domini de les paraules i les imatges, i aquí ho torna a fer: ha escrit un poemari que es llegeix com un homenatge, un poema d’amor al llenguatge, a la paraula, a la parla, al silenci. I a la terra. Si l’heu llegit abans reconeixereu el seu estil característic (Magrana és un dels meus poemaris preferits de sempre i crec que és l’únic poeta a qui podria reconèixer en llegir el primer vers). De nou trobem poemes en prosa que lliguen clarament amb la seva obra anterior. Tot ho atrapen aquests poemes: el temps (“el temps atrapat als plecs d’aquest poema”), l’espai (“Els ecos dels ecos dels ecos”), paisatges (“Tot és mar dins la mar”), al propi autor (“jo, peix, travessant les mars. Jo, que també soc un aquari”), a nosaltres (“nosaltres, meravellats transeünts”).  Acaba el darrer poema així: “Tot és silenci dins el clot: Tot és paraula”. 

4. La paciencia de los árboles. María Sotomayor (La Bella Varsovia, 2018).

Es tracta d'un poemari ple de records punyents, de memòria que es manté ferma, com els arbres: “los árboles siempre se mantienen en pie”, malgrat ser el record d’un temps extremament dur, el de tenir cura d’un ésser estimat malalt (“lloras un llanto mustio”). El llibre se centra en la descripció lenta d’aquest anar desapareixent d'un cos que s'acaba i, en general, de la gent que l'envolta: “Solo los que te aman duro se quedan a tu lado”. Per tant, l’autora incideix en la força i la paciència que calen per a superar-ho, per això es diu, en imperatiu ,“aprende de la paciencia de los árboles”. Perquè, en definitiva, “Es cierto que la soledad es siempre/ lo que sujetamos en el último recuerdo”.

*

Microcontes: alguns exemples i consells

Consells sobre com escriure n'hi de tot tipus, i de com escriure microcontes també. El microconte ha tingut molt d'èxit entre autors de totes les llengües. En català segurament els més coneguts són els de Pere Calders, per si no us sona de res, podeu llegir aquests 5:

Nota biogràfica
Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans d’ahir i ja som demà passat. Ara només penso com passaré el cap de setmana.

Història castrense
Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.
Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Discreció
Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

El mirall de l’ànima
No ens havíem vist mai, enlloc, en cap ocasió, però s’assemblava tant a un veí meu que em va saludar cordialment: ell també s’havia confós.

L’exprés
Ningú no solia dir-li a quina hora passaria el tren. El veien tan carregat de maletes, que els feia pena explicar-li que allí no hi havien hagut mai ni vies ni estació.

En castellà, estic segura que tothom ha llegit, escoltat, imitat, repetit, pensat, avorrit i criticat el d'Augusto Monterroso, sí, el del dinosaure. I què n'opinava dels microcontes l'escriptor considerat com a mestre d'aquesta modalitat narrativa? Això:

"Si a uno le gustan las novelas, escribe novelas; si le gustan los cuentos, uno escribe cuentos. Como a mí me ocurre lo último, escribo cuentos. Pero no tantos: seis en nueve años, ocho en doce. Y así. Los cuentos que uno escribe no pueden ser muchos. Existen tres, cuatro o cinco temas; algunos dicen que siete. Con ésos debe trabajarse. Las páginas también tienen que ser sólo unas cuantas, porque pocas cosas hay tan fáciles de echar a perder como un cuento. Diez líneas de exceso y el cuento se empobrece; tantas de menos y el cuento se vuelve una anécdota y nada más odioso que las anécdotas demasiado visibles, escritas o conversadas. La verdad es que nadie sabe cómo debe ser un cuento. El escritor que lo sabe es un mal cuentista, y al segundo cuento se le nota que sabe, y entonces todo suena falso y aburrido y fullero. Hay que ser muy sabio para no dejarse tentar por el saber y la seguridad".

Si en voleu escriure algun, podeu seguir, a més, aquests consells, que també són breus:

*

Avui el blog fa set anys i...

Que avui el blog fa 7 anys! Un número preciós i a més no m'he oblidat que avui era avui :)

Són 7 anys on ha passat de tot; perquè són anys de comentaris, lectures, opinions, poesia, contes, premis, recomanacions, humor, celebracions, curiositats...

I per celebrar-ho res millor que una boníssima notícia: aquesta tardor estarà carregada de novetats literàries en català i una d'elles serà meva, seeeeeh!!

La foto, de la Ivet Moreno, n'és una pista. Aviat, més.

Gràcies per llegir-me i un brindis a la vostra salut ;)

*

La poètica d'Alidé Sans

Un dia, per casualitat, vaig ensopegar amb una cançó en que parlava de poesia, però no entenia bé què més deia. Això és occità!, vaig exclamar, i de seguida li vaig demanar a Siri qui ella aquella dona que cantava una cançó tan fantàstica. Es deia 'Vèspe d'òli d'oliva' d'una tal Alidé Sans, em respongué, cantant aranesa que acabava de treure un treball. I era la cançó més preciosa que escoltava en molt de temps.

Les casualitats no apareixen d'una en una i uns dies més tard vaig veure que venia a Vilanova a tocar, a presentar les cançons noves de l'album Henerècla, perfecte! 
Em va encantar escoltar-la en directe (a ella i al guitarrista Paulin Courtial), conèixer més temes i parlar-hi. 

És admirable que un algú tan jove triï aquesta llengua, que deuen parlar potser deu mil persones, per a expressar-se musicalment.
Estic segura que un talent tan gran com el que té ell no assarà desapercebut i la podrem gaudir molt, moltíssim.

Gràcies per la paciència amb les fotos ;)

La lletra de la cançó que em va captivar és per a llegir-la (i escoltar-la) una i altra vegada. Inspiradora:


VÈSPE D’ÒLI D’OLIVA Vèspe d’òli d’oliva, canèla, cacau... demore encara haraga, solei e vapor. Se mos connècte era existéncia, subrevolam eth pas deth temps e tornam a encarnar era nòsta istòria. Ère captiua en d’autes vides, d’autes vides que viuérem. Captiua enes d’autes vides, vides que viuérem e compartirem. Recorrem enes nòsti còssi passat, present e futur. Damb era magia deth moment, auem era magia deth moment. Sentes coma ven, coma va, coma rage, coma transpire quan cor er òli, er òli ena pèth? Guarda coma què, com escriu, coma esguitle, coma revele mistèris er òli, er òli ena pèth? Era poesia ei hèta vida, era poesia ei viua en tu, era poesia ei hèta vida, poesia viu en jo. Èm poesia. E atau s’escriuen es milhors òbres literàries, son sense dobte es milhors, legendes, faules, mites... es qu’an dus nòms: eth tòn e eth mèn. Sentes coma ven, coma va, coma rage, coma transpire quan cor, er òli, er òli ena pèth? Guarda coma què, com escriu, coma esguitle, coma revele mistèris, er òli, er òli ena pèth?

Es pot escoltar aquí, al seu web i al CD amb totes les altres perles:

*

Literatura infantil per països

L'altre dia vaig trobar aquest mapa d'Europa que recull els millors llibres de literatura infantil per països (i llengües). N'hi ha uns quants de clàssics coneguts per tothom i d'altres que no ho són tant.

No podia faltar el Petit Príncep en francès, Pinoccio en italià o Platero y yo en castellà.

Llavors em vaig preguntar quin seria en català el llibre triat... Vaig pensar-hi bastant i al final vaig tenir clar que el llibre infantil que devem tenir totes les famílies a casa és qualsevol versió de la llegenda de Sant Jordi; n'hi ha tantes! Segur que el mapa tindria una bella il·lustració del cavaller carregant-se el drac.

Nosaltres tenim aquest i cal recordar que com és d'aquests pop-up al pobre drac li falta part del cap i de la cua. I potser alguna cosa més en d'altres pàgines... Visca Sant Jordi!

*

Per què escrivim?

Per què escrius és una pregunta que sovint ens fan. I també, Encara escrius?, com aquell qui ha passat la grip i en trobar-te'l li demanes si encara tus. Com si fos una malaltia, una dèria adolescent o una mania que caduca.

Per que escriu la gent? Alguns diuen que tenen la necessitat d'escriure cada dia, d'altres que han de treure allò que els bull al cap o fins i tot n'hi ha que ho tenen com un repte, com una obligació. També n'hi ha que ho fan per lligar o fins i tot perquè està de moda, és a dir, com a simple "postureig". 

Per què escric? Escric perquè m'agrada llegir. Escric perquè m'encanta fer-ho i perquè em diverteix. Si en un futur no m'ho passo genial escrivint, no ho faré més.

*Altres motius pels quals escrivim:

*

I Catcon

El cap de setmana passat es va celebrar a Vilanova la primera convenció de literatura de ciència ficció, fantasia i terror en català, la I Catcon.

Com van assenyalar en la presentació l'actual president de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF) Eloi Puig, i l'anterior, Antoni Munné-Jordà, existeixen diferents convencions de Ci-Fi arreu del món (com per exemple l'Eurocon) però encara no se n'havia fet cap en llengua catalana.

El programa es va dur a terme entre dissabte i diumenge amb xerrades tan interessants com els viatges en el temps o els 35 anys que han passat des que es va estrenar Blade runner.

També es van lliurar els premis Ictineu que premien la millor novel·la en i el millor conte  (de temàtica ci-fi) en català, entre d'altres categories.

Paral·lelament hi havia paradetes de llibres, presentació i signatura d'obres, lectures dramatitzades i un vermut literari final per tancar la trobada.

Com va ser un èxit de públic i participació, l'any vinent tenim assegurada la segona edició. Tant de bo la tornin a celebrar aquí.

*Resum de la Catcon (i d'alguns llibres que em vaig comprar) en imatges:

*

Persecució infinita

Les persecucions són com els fils: hi ha persecucions infinites i infinites persecucions.


Hi ha fils més llargs que d'altres fils.
Hi ha infinits més grans que d'altres infinits.

I deserts que no estan deserts.
I deserts com fil.
Com un fil infinit.

infinit

• Que no té fi, sense límit. 
• Infinitament, moltíssim. 
• En mat., més gran que qualsevol quantitat assignable de la mateixa espècie.
• Inconcebiblement gran, immens. 
• En gram., que no presenta morfemes de temps i de persona. 
• Allò que és infinit.
• Magnitud inabastable.
• Signe que serveix per a designar aquesta magnitud.

Tsondoku

Fa un temps vaig ensopegar amb una paraula japonesa molt interessant. Ja sabeu que els japonesos són molt així de tenir paraules per a tot. La parauleta és Tsondoku i no n'hi ha cap en català (no castellà ni anglès) que signifiqui el mateix: comprar llibres i no llegir-los, sinó amuntegar-los, apilar-los en prestatgeries, al terra o en tauletes de nit. A qui no li passa? A mi molt, massa. Tinc piles escampades i les vaig movent i variant, enganyant-me visualment a mi mateixa, de fet; llibres i llibres nous, llibres i llibres que vells, llibres llegits, per llegir, per comentar, per rellegir, per col·locar, per repassar, per rebuscar... Tot un art això meu. I ara que tinc vacances m'he proposat desfer-me de les piles, no de totes, o si més no, liquidar-ne algunes abans de tornar a entrar a una llibreria. Quin vici tinc, sisplau! Llibreries del món, i sobretot, llibreries que tinc a prop: deixeu d'alimentar-me el tsondoku.

*

Dia mundial de la Poesia: Anne Michaels

Avui és el dia mundial de la Poesia. 

De vegades em pregunto si queda algun dia lliure al calendari, un dia sense celebracions, un dia lliure. Un dia. Vull un dia.

Per a celebrar-ho, penjo un poema de l'Anne Michaels (Toronto, 1958), poeta enorme, poeta essencial que recomano molt i que tampoc no podem llegir en català, així que faig la meva versió d'un dels poemes que més m'agrada:

FLOWERS

There's another skin inside my skin
that gathers to your touch, a lake to the light;
that looses its memory, its lost language
into your tongue, 
erasing me into newness.

Just when the body thinks it knows
the ways of knowing itself, 
this second skin continues to answer.

In the street - café chairs abandoned
on terraces; market stalls emptied
of their solid light,
though pavement still breathes
summer grapes and peaches.
Like the light of anything that grows 
from this newly-turned earth, 
every tip of me gathers under your touch, 
wind wrapping my dress around our legs, 
your shirt twisting to flowers in my fists.

*

FLORS

Hi ha una altra pell dins la meua pell
que s'ajusta al teu tacte com un llac a la llum;
que llisca la seua memòria, el seu llenguatge perdut
dins la teua llengua,
esborrant-me per a fer-me de nou.

Just quan el cos creu saber
els camins per conèixer-se a si mateix,
aquesta segona pell segueix buscant les seues respostes.

Al carrer -les cadires dels cafès abandonades
a les terrasses, les parades dels mercat buides
de la seua llum viva,
encara que el paviment encara respire
raïm i bresquilles-
com la llum de tot el que creix
a la terra acabada de remoure,
cada partícula de mi s'ajusta al teu tacte,
el vent embolicant-nos les cames al meu vestit,
la teua camisa desfent-se en flors per les meues mans.

**

De The Weight of Oranges / Miner's Pond. McClelland & Stewart, 1997.
Versió en castellà El peso de las naranjas & Miner's Pond. Bartleby Editores, 2001.

Els llibres catalans més traduïts

L'altre dia, pensant en llibres, llengua i traduccions em preguntava quins serien els llibres catalans més traduïts, quins els autors preferits per portar a d'altres llengües. Sabia quina era la novel·la més vegades traduïda perquè sovint se'n fan ressò els mitjans de comunicació, però la curiositat de quins serien els altres em va fer cercar-los. No són tots clàssics, encara que no se n'escapen, així que allà va la llisteta, aquests són els afortunats, els top five catalans:

1. La pell freda. Albert Sánchez Piñol: traduït a 37 llengües.

2. La plaça del diamant. Mercà Rodoreda: traduït a 34 llengües.

3. Pandora al congo. Albert Sánchez Piñol: traduït a 15 llengües.

4. Mirall trencat. Mercè Rodoreda: també a 15.

5. Camí de Sirga. Jesús Moncada: també a 15.

6. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell: empat a 15.

Evidentment, l'èxit del Sánchez Piñol és indiscutible; és un autor que triomfa a casa i a l'estranger, així que haurem de llegir-lo. De La pell freda s'ha fet fins i tot un còmic (imatge de dalt); quan falta per a la pel·li?
Que hi aparegui la Rodoreda no és res d'estrany, com podria no ser-hi (encara que penso que Mirall trencat és superior en qualitat a La plaça del diamant), només crida l'atenció potser el fet que sigui una dona qui estigui en segona posició i amb 2 obres. Si fos la namberuan de la llista ja seria tot un festival.

La llista continua amb un parell més. Què em sorprèn? Em sorprèn en positiu que hi hagi un poeta:

7. Salvador Espriu: com no especifiquen l'obra, imagino que hauran traduït alguna mena d'antologia poètica. Autor traduït a 24 llengües.

8. Jo confesso. Jaume Cabré: traduït a 23 llengües.

Segurament, amb el pas del temps el número de llengües a les que s'han traduït aquestes obres anirà en augment i fins i tot algun dia apareixerà algun poeta més, algun narrador breu, com ara Borges en castellà, o potser algun autor teatral. Però no, no ho crec, només cal mirar quants poemaris, relats o quant teatre es publica al cap de l'any. Així doncs, seguirem traduint i comprant novel·les.

*

Comprensió lectora

Fallem en comprensió lectora, i molt. Ho diuen els resultats de totes les proves diagnòstiques, tant les de primària com les d'ESO. No en sabem més, què hi farem. I a sobre tenim la pell molt fina i a la mínima insultem. 

Aquesta setmana li ha tocat rebre a la Dolors Miquel per atrevir-se a llegir un poema publicat a Missa pagesa (llibre premiat amb el 'Gabriel Ferrater') fa 10 anys. Com si no l'haguessin llegit mai, com si no l'haguessin sentit recitar mai. Però potser és que ara toca escandalitzar-se, culpar els polítics de torn i insultar l'autora, la dona sobretot, per haver escrit i dit cony o vagina en un poema. Què s'haurà cregut ella, que té dret a expressar-se lliurement? Jo he escrit pit i cul en més d'un poema; quin atreviment també.

És que a sobre ho ha fet en forma de pregària, d'oració catòlica i, com molts sabem, això és pecat mortal. Al segle XXI la religió no es toca, encara que el poema no parli ni de déus ni de religions: és que fallem en comprensió lectora. A tot hora. Des de primària.

Tampoc no és la primera, ni l'última, que ha utilitzat la forma, l'estructura d'una oració per a crear una nova composició: 

- Més poemes: 

PADRE NUESTRO

Padre nuestro que estás en el cielo  Lleno de toda clase de problemas  Con el ceño fruncido Como si fueras un hombre vulgar y corriente  No pienses más en nosotros. Comprendemos que sufres Porque no puedes arreglar las cosas. Sabemos que el Demonio no te deja tranquilo  Desconstruyendo lo que tú construyes. El se ríe de ti Pero nosotros lloramos contigo:  No te preocupes de sus risas diabólicas. Padre nuestro que estás donde estás Rodeado de ángeles desleales Sinceramente: no sufras más por nosotros Tienes que darte cuenta De que los dioses no son infalibles Y que nosotros perdonamos todo. (Nicanor Parra)

                         

- En publicitat alcohòlica:

- Sobre xarxes socials:

 - I no oblidem les versions musicals de grups punk, rock, hip-hop o rap:

Hi ha moltíssimes paròdies més a la xarxa, en podeu buscar d'altres si en teniu ganes. N'hi ha de bones, fins i tot, i també versions d'altres pregàries i d'altres religions, esclar. Em pregunto, doncs, així en veu alta: és que ningú no recorda ja el famós "Ave María, cuááááándo serás mía...". Molts diners va guanyar el Bisbal amb la cançoneta, molts, i no recordo cap membre del PP marxant de cap concert ni cap denúncia. Llavors per què hi ha ara tot aquest escàndol? Per què els insults...? On és la llibertat creadora? Tot això no em sembla més que censura.

Va, Gina, anem.

*

Traduir, trair?

En buscar per la xarxa poemes de Ronsard al català per al meus alumnes de Literatura Universal, m'he adonat de la manca de material. L'únic que apareix una i altra vegada és aquell que comença "Quan siguis molt velleta...", de Sonets per a Helena; en canvi n'he trobat bastants en castellà. Hi ha alguna antologia breu també, sí, però res que es pugui consultar a la xarxa. Primer m'he enfadat per la manca de material en la nostra llengua; després he decidit posar la versió en castellà del Madrigal ("Que es trenqui el mirall en què es mira...") perquè de seguida m'he adonat d'aquell tòpic del traductor, traïdor (Traduttore, traditore) i no he gosat a fer-ne una adaptació del castellà al català, doncs no en sé, de francès. M'ha semblat massa distorsionador. Finalment he recordat també que hi ha qui creu que la poesia, i tot l'art, és impossible de traduir. Però, què faríem sense les traduccions?

Quan siguis molt velleta, de nit, amb llum d’espelma,
a la vora del foc, cabdellant i filant,
diràs, meravellada, uns versos meus cantant:
Ronsard va celebrar-me quan jo era una bellesa.

I les teves criades, ja mig endormiscades
damunt de la labor, en sentir dir Ronsard,
aniran despertant-se, i aixecaran el cap
beneint el teu nom, d’una immortal lloança.

Jo seré sota terra i, fantasma sense os,
a l’ombra de la murta trobaré el meu repòs;
tu seràs a la llar una vella encongida,
lamentant l’amor meu i el teu cruel desdeny.
No esperis fins demà, viu ara, tingues seny:
cull des d’avui mateix les roses de la vida.

Versió catalana de Pere Rovira del sonet número XXIV de “Sonnets pour Hélène” (1578), de Pierre de Ronsard (1524-1585).

Made in Galiza

Aquest dies he llegit la versió catalana de Made in Galiza de Séchu Sende, traduïda per Mònica Boixader al català amb el títol La venedora de paraules (RBA LA Magrana), un llibre de relats escrits des de l'amor a la llengua, a la llengua gallega en aquest cas. Però aquest homenatge que fa l'autor es pot traslladar a qualsevol llengua en minoria.

En gairebé tots els contes la llengua, les lletres, la parla n'és la protagonista des de diversos punts de vista. Fins i tot algunes històries són una mena de manifest literari a favor de l'ús del gallec en tos els àmbits, de la seva difusió, de l'ensenyament i aprenentatge, i sobretot de la negació a acceptar la seva desaparició.

També hi ha algun relat més poètic o fantàstic on la llengua ja no és la protagonista sinó els personatges que hi apareixen, com per exemple aquí:

En alguna altra història es barreja tot, com en "Una dona i un home pel camí". Un petit fragment: 

-I com és això de tornar al país on ja ets?

- És com veure-ho tot per primera vegada. Mira aquella muntanya, és com si acabés de descobrir-la, com si mai no l'hagués vist abans, com si retornés d'un viatge molt llarg, i això que visc aquí des de sempre. La meva emoció és intensa, com si estigués descobrint alguna cosa inesperada i, amb tot, estic tornant a casa meva. Aquest és el meu país, mai no vaig dir-li adéu, mai vaig marxar amb vaixell mar enllà. Sempre he viscut aquí. I ara hi retorno.

Hi ha històries crues, i belles, i també tendres com la titulada "El paracaigudes" on la protagonista és una iaia amb poca memòria que només desitja un paracaigudes per marxar a algun lloc on encara parlin com ella i l'entenguin, on encara parlin en gallec.

Aquesta obra va ser publicada per primer cop en gallec l'any 2007; és tot un clàssic a la seva terra i es llegeix a les escoles. També ha estat traduït al basc, kurd i turc. No m'estranya l'èxit perquè l'autor mostra amb orgull la seva preciosa llengua.

*

Com escriure un poema de qualitat en 5 passos

Sovint ens preguntem com s'escriu un poema, un bon poema. He estat pensant molt sobre al tema i he trobat les claus per aconseguir-ho en 5 passos:

1. Abans de començar a escriure has de triar un tema i millor que sigui un tema sentimental universal com l'amor, l'amistat, la felicitat, la soledat (millor solitud si feu un poema).

També es pot escriure de temes menys transcendents, com ara les fantàstiques vacances d'estiu, la neu blanca i freda que s'obsrva a la muntanya o la caiguda de fulles daurades a la tardor.

Tanmateix, jo recomano algun tema menys suat, com per exemple, la pudor que fan els peus després d'una marató, la vida monòtona i solitària de l'escarabat comú o la vida de la dona que s'enamorà d'un tiranosaure rex.

2. El vocabulari és molt important en poesia, has de triar les paraules correctes: amor, passió, llum, foscor, tristesa, eufòria, gatet, floreta, rosa, llavis, sol, lluna, melangia, dolçor, vida, ... No poden faltar mai! I si et sembla que el poema està quedant repetitiu, utilitza el diccionari de sinònims i tria la més estranya, no importa si no entens el seu significat.

*Recomanació: escriu sempre els adjectius davant dels noms, fa molt de poeta.

3. El títol: ha de ser descriptiu i mega-evocatiu. Oblida't de posar només una paraula que el resumeixi, millor una frase senzilla, útil i precisa, com ara La lluna pàl·lida del capvespre; Tarda suau d'enamorats; Passeig per la riba del riu tranquil; Primavera dolça i trista; Petits ocells canten de bon matí a la finestra; La felicitat du el teu nom dolç; Mirant les gotes de pluja per la finestra; Petites flors blaves dins la sina; Besar uns llavis molsuts de maduixa; La llarga llum que m'enlluerna de lluny els ulls i els lliris.

4. Si domines les estrofes, et recomano que t'atreveixis amb un tercet encadenat o quartets infinits amb rima consonant. Oblida't del sonet que està molt vist i és molt fàcil de construir.

Si no ets tant de rima, si ets més aviat un hipster de la poesia, et pots arriscar amb els versos lliures sense rima, però amb bon ritme; ritme de rap, per exemple.

5. Figures retòriques, és a dir, recursos estilístics: a tope.

En poesia no val allò del "menys és més". Un poema sense figures és prosa, així que no et reprimeixis i posa'n pertot arreu. Si no ho sabies ja t'aviso que la reina és la metàfora, com no n'hi posis 5 o 6 no has escrit un poema. A més és ultra-important utilitzar anàfores, catàfores, al·literacions, sinestèsies, hipèrbatons, quiasmes, comparacions, personificacions i oxímorons. Tots junts, però un rere l'altre, esclar. 

Per on començar? Millor escriure els recursos per importància, de més a menys. Així quedarà un poema ordenat i precís.

*Recomanació: no oblidis posar, com a mínim, un correlat objectiu, sens dubte li dóna una qualitat excepcional al poema.

Per últim, quan tinguis enllestit el poema, llegeix-lo en veu alta, molt alta, a crits si pot ser.

Quan en tinguis uns quants d'aquests poemes de qualitat, els pots agrupar en un conjunt i tindràs un poemari, el podràs presentar a premis i ja seràs poeta; fàcil, oi?

**Consells:

- No esperis la inspiració, surt a buscar-la.

- A l'inici del poema, sota el títol, posa una cita d'algun autor/a de moda en estranger o, millor, d'algun autor desconegut, estranger també; així demostres que ets una persona llegida i culta.

- No oblidis els lectors principiants, aquells que s'inicien en la lectura de poesia i no en saben tant com tu: per a ells inclourem descripcions visuals, frases curtes i vocabulari senzill per facilitar-los la comprensió lectora.

*