diumenge, 25 d’agost del 2013

L'uniforme

De bon matí, S treu l'uniforme de l'armari. Els dies de pluja s'avorreix a casa i es distreu retirant la bossa de plàstic que el conté; l'observa detingudament, l'olora, l'acarona i li treu suaument algunes arrugues invisibles. No l'ha estrenat encara. És un bell uniforme de vellut negre, fet a mà, una obra mestra. Aquests minuts, com una addicció, són les breus dosis de satisfacció que obté quan plou i pot anar més tard a treballar. A S li agradaria canviar la seva vida, atrevir-se a creuar aquell pont immensament llarg, beure vi, posar-se sempre l'uniforme, cantar-li a la gent pel carrer i sobreviure a la nostàlgia d'un nou dia sense pluja. No obstant això, a la seva habitació (cada dia més estreta), se li apilen tots els somnis. S mira el rellotge. Ha de marxar ja. Hi ha alegria a l'autobús i se li encomana un somriure gris. Avui és l'aniversari del conductor.




*

diumenge, 18 d’agost del 2013

Tràveling

Un home amb barret i guants negres surt de l’habitació del costat sense acomiadar-se. L’home se sent completament desterrat i només desitja admirar el pas vulnerable de les dones. Al cap del carrer, l’Audrey s’atura un segon i es pregunta si un cartier d’or pot ser tan antielegant com una sola de sabata. Mentrestant, l’home arriba al mateix carrer, observa aquell àngel imprevist i la segueix fins a la cantonada. Allà li estira el braç, es treu un ganivet estèril de la cintura i li diu: -Perdoni, senyora, els seus passos fan olor de pólvora i m’he adonat que el meu cor té la mida exacta de la seva mà. 
Com que era la primera vegada que l’atracaven, l’Audrey li va respondre que havia après a parlar francès amb les cançons romàntiques.





*

diumenge, 4 d’agost del 2013

Expediente Warren: The Conjuring





Quan vaig veure el tràiler a la tele em cridar l'atenció: una pel·lícula basada en fets reals que tenia pinta de fer por de debò. I d'això es tracta quan es va a veure una d'aquestes, d'espantar-te unes quantes vegades, mossegar-te les ungles, aguantar-te algun crit i deixar escapar més d'un riure nerviós.





La pel·lícula fa por de veritat i per això em vaig animar a anar al cine a veure-la ja que si és de terror vull que almenys em faci donar salts a la butaca. I així va ser, i per què si no explica res d'original? Quantes pel·lícules parlen d'esperits, cases amb fantasmes, dimonis i possessions? Moltes, moltíssimes, des dels clàssics dels '60 i '70 fins a l'actualitat (El exorcista, la Profecía, La semilla del diablo, entre les millors per a mi).
L'èxit, doncs, està en l'atmosfera, en l'estètica i en la tensió. Com està ambientada a l'any 1971 tota la roba, pentinats, cotxes, estris, són de l'època, un punt molt a favor a l'hora de ser captivat pel film. L'atmosfera i la tensió estan molt ben aconseguides gràcies a les pauses, al seguiment acurat amb la càmera i al domini del zoom del director James Wan que va ensenyant i amagant progressivament i perfecta, en els moments més precisos, per tant anem obrint i tancant els ulls i aguantant la respiració al ritme que ens marca el James.
Els actors també estan ben triats i fan un bon paper.
Lorraine a l'actualitat
L'argument és d'allò més típic, cap sorpresa: una família, els Perron, (matrimoni i 5 filles) es traslladen a una nova i gran casa on comencen a passar successos estranys que van empitjorant amb el pas dels dies. Llavors decideixen demanar ajuda a Lorraine i Ed Warren, coneguts especialistes en fenòmens paranormals. Aquest és un altre element angoixant: la Lorraine i l'Ed són els qui expliquen, 30 anys després, aquest cas que van investigar, i no ho havien fet abans perquè era massa terrorífic. Així que ja vas al cinema predisposat a veure quelcom aterridor i real, encara que estiguis davant d'una pantalla i tot el que això significa de fals. Però tant la família Perron com la Lorraine (l'Ed va morir al 2006) han col·laborat amb la pel·lícula.
A la xarxa podreu trobar molta més informació sobre els casos que van investigar els Warren i sobre l'estranya història de la família Perron. I si us agraden les pel·lícules de por, us la recomano.



Les filles i les actrius


*

dissabte, 3 d’agost del 2013

De Festa Major

Estem de Festa Major.
Vestiu-vos de blanc.





Així d'esplèndidament ens ho ensenya en Jan Latussek. Si voleu veure més dels seus vídeos, AQUÍ.



*