Bodas de sangre

 

Torno a llegir Bodas de sangre de Lorca amb els alumnes de 4º d'ESO. 

Llegim en veu alta, compartim la història i la comentem mentre m'imagino les adaptacions que els nois i noies d'aquest any en faran. Segur que em sorprendran, sempre ho fan. És la màgia de la lectura, de la bona literatura.

He revisat alguns treballs de l'any passat (i el muntatge que vaig fer amb els seus booktrailers) i torno a estar orgullosíssima d'ells.

Demà més Novia, més Novio i més Leonardo. Quan acabem, a més de fer els booktrailers, mirarem l'adaptació que en va fer la Paula Ortiz i compararem ambdues històries.

"La navaja, la navaja... Malditas sean todas y el bribón que las inventó".

*

Literatura carnavalera

Fa una setmana que es va acabar el Carnaval, i ara que ens hem recuperat de tanta celebració he rebuscat entre la literatura aquells llibres que estan ambientats en la festa carnavalera, amb més o menys presència, per si encara hi ha ganes de gresca. N'hi ha molts que tracten el tema al llarg de la història de la literatura, començant pel fragment de El Libro del Buen Amor de l'Arcipreste de Hita on s'enfronten Don Carnal i Doña Quaresma, i acabant pels llibres infantils que expliquen les diferents maneres de celebrar-lo.

Entre els llibres per a adults, m'agraden aquests:

1. Martes de Carnaval de Valle-Inclán: El títol recull 3 'esperpentos' (Las galas del difunto, Los cuernos de don Friolera i La hija del capitán) que donen una visió de mirall deformat de la vida espanyola.

2. Carnaval y otros cuentos d'Isak Dinesen: Conjunt d'onze relats que l'autora va escriure en diferents moments de la seva vida, entre els quals destaquen "Caballos fantasmas" o "El oso y el beso".

3. El carnaval i les seves figures de Teresa Costa-Gramunt i Adelaida Murillo: Volum format per diversos textos inspirats en el Carnaval de diferents contrades i cultures. El de Vilanova i la Geltrú per descomptat. Tampoc no hi manca en aquest recull el relat de Carnavals llunyans quant a espai geogràfic, cultural, i fins i tot exòtic. 

4. Fiesta al noroeste d'Ana María Matute: És la nit de Carnaval i plou a la profunda vall de les persones que no coneixen cap altra festa que la del Noroeste. La mort d'un nen als afores d'un poble serveix de punt de partida per a la recreació de la vida d'uns camperols sotmesos als poderosos.

5. El carnaval de Roma de Goethe: Tot i que les festes no són el tema principal de l'autor, hi va haver de participar en diferents celebracions; en aquest llibre explica les seves impressions. A més, el llibre va acompanyat de 20 il·lustracions.

6. L'iceberg de la punta d'Òscar Mercadé: Aquesta novel·la és un exemple de sàtira i heroi menipeus, ambientada al Carnaval, que ataca actituds mentals en lloc d’individus específics: la història d’una culpa i de l’absurd de la justícia.

7. Carne de carnaval de David Montiel: El protagonista de la història rep un encàrrec  per al proper carnaval que el traurà de la situació difícil per la que passa.

*

Les tragedies de Shakespeare: spoiler

Avui, faig spoiler amb les tragedies de Shakespeare:

*

Bodas de sangre: 4 booktrailers i un booktuber

Aquest curs he tornat a demanar booktrailers com a treball de lectura als alumnes de 3r i 4t d'ESO. Amb els de 4t vam llegir Bodas de sangre, de Lorca, obra molt relacionada amb el temari de Literatura i amb el projecte de Memòria històrica que realitzen aquest darrer trimestre.

Com a novetat els vaig deixar triar: o feien un booktrailer (com el curs passat perquè ho van gaudir moltíssim) o podien fer de booktubers, és a dir, explicar i recomanar el llibre davant la càmera. La majoria van triar fer de nou booktrailers i m'ho he passat tan bé mirant-los... Per això en deixo una petita mostra aquí, un reconeixement i felicitació a aquestes interpretacions personals i originals d'una gran obra clàssica:

*

Mar i cel

He anat al teatre Victòria a veure Mar i cel, de Dagoll Dagom, 25 anys després de la primera vegada que la vaig veure. En aquella ocasió ens hi va portar la professora de Música de l'Institut i vam quedar tots tan fascinats pel vaixell i per les cançons que ens vam passar mesos (si no anys) cantant l'himne dels pirates. He de confessar que les noies, com típiques adolescents, cantàvem més Per què he plorat?, la romàntica, no ens enganyem, i ens vam enamorar secretament d'un moro, del Saïd.

Dagoll Dagom ha recuperat l'obra per celebrar els 40 anys de la companyia. La primera representació de Mar i cel va ser la temporada 1988-1990, posteriorment van fer una reposició l'any 2004-2005, que em vaig perdre, coincidint amb la celebració del 30è aniversari.

Per què han triat de nou Mar i cel? Escriuen al fulletó: "La resposta és senzilla: perquè MAR I CEL és l'espectacle més demanat pel nostre públic, el que ha aconseguit un major nombre d'espectadors i, també, el major nombre de representacions i, per tant, ens ha semblat que en aquest any 2014, tan ple de commemoracions històriques dins de les quals -i de forma modesta- convé recordar que la companyia Dagoll Dagom fa quaranta anys, era un moment adequat per tornar-lo a portar a l'escenari amb una companyia renovada i uns mitjans tècnics que eren impensables els anys en què fou creat".

El més demanat, el més celebrat, el més esperat pels catalans perquè després de 27 anys la història que va escriure Àngel Guimerà l'any 1888 i que va adaptar Xavier Bru de Sala amb la magnífica música -i orquestració encara avui- d'Albert Guinovart ja forma part de l'imaginari dels catalans. Una història de pirates i d'amor impossible entre una cristiana i un musulmà que ha esdevingut gairebé mítica.

En aquesta darrera representació vaig gaudir dels avenços tècnics, dels músics, dels actors, entre ells vull destacar en Carlos Gramaje que des de la primera representació, i una vegada més, es posa a la pell del capità pirata, d'en Saïd, paper que comparteix amb Roger Berruezo (el representa els caps de setmana) i sobretot de la història.

Impossible no emocionar-se amb l'himne dels pirates:

Espero que per als 50 anys de Dagoll Dagom, si no pot ser abans, es tornin a trobar en l'horitzó el mar i el cel.

Abans d'entrar

Asseguda esperant el començament de la funció

Sobre els actors:

Personatge	Actor/actriu 1988	Actor/actriu 2004	Actor/actriu 2014
Saïd	Carlos Gramaje	Carlos Gramaje	Roger Berruezo i Carlos Gramaje[10]
Blanca	Àngels Gonyalons	Elena Gadel	Ana San Martín
Hassen	Joan Crosas	Xavier Ribera-Vall	Xavi Lite
Idriss	Isabel Soriano	Pili Capellades	Júlia Jové
Joanot	Pep Cruz	Ferran Frauca	Pep Cruz
Mare de Saïd / Teresa	Teresa de la Torre	Anna Argemí	Mireia Dolç
Ferran / Arquebisbe Ribera	Miquel Peralta / Xavier Ribera-Vall	Sergi Albert	Toni Viñals
Don Carles	Miquel Periel	Xavier Fernández	Xavier Fernández
Osman / soldat	Òscar Mas	Salvador Racero	Víctor Arbelo
Malek / soldat	Eugeni Soler	Òscar Mas	Rubén Yuste
Margarida d'Àustria / Carme / dona morisca	Carme Cuesta	Joana Estebanell	Lucía Torres
Felip / Duc de Lerma / caporal	Daniel Ramos	Miquel Cobos Torné	Dídac Flores
Felip III Rei / Salam / capità	Juan Antonio Vergel	Antonio del Valle	Marc Vilavella
L'holandès / baró de Dénia / soldat	Fulgenci Mestres	Carles Alexandre	Xavi Navarro
Maria / dona morisca	Roser Batalla	Anna Moliner	Elena Tarrats
Mohamed / pare Saïd	Emili Ametller	Xavier Esparrach	Luis Moya i Dimas Bozzo (Mohamed i Soldat)
Abderrahim / Idriss II	Joan Torres	Raúl Grau	Raúl Grau
Mut / soldat	Xavier Calderer	Joan Català	Enrique Navarro (Mut i Pare de Saïd)
Rosa / dona morisca	Maria Rosas	Isabel de Llano	Paula Vives
Saïd nen / Montserrat	Muntsa Rius	Júlia Sesé	Clara Moraleda

*