Passejant per Ingolstadt també he trobat mostres d'art urbà o de missatges interessants.
Un que veig cada dia, perquè està al costat de casa, diu Stop control. Em va cridar molt l'atenció, és una queixa discreta, una reivindicació, una demanda clara i breu: alguns habitants de la ciutat (o més enllà) se senten controlats. Però ho diuen educadament, potser per aquest mateix control del que no es poden desfer.
Un missatge discret que descriu el tarannà dels alemanys. Tanmateix no deixa de ser un descontrol pintar en una paret per dir que ja n'hi ha prou.
Un altre dia, en un altre carrer, vaig topar amb una altre descontrol. Potser algú que passejava com jo, fart del control es va descontrolar deixant anar la seva imaginació i li va semblar que aquell pal, aquell tub era una tija perfecta:
Qui sap si no va ser la mateixa persona o algú que, com jo, va trobar el primer missatge i després d'interioritzar-lo va deixar anar la imaginació.
Totes dues pintades em van fer somriure i em van agradar perquè a mi tampoc m'agrada gens el control i quan m'avorreixo dibuixo flors, en paper jo, esclar.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada