Què cal per publicar un text bo?

Què cal per publicar un text bo? Això desitjaríem saber escriptors i editors.

Així resumeix Gardner Botsford, editor de la revista The New Yorker durant gairebé 40 anys, la feina de l'editor a les seves memòries titulades Una vida de privilegi, en general (2003): Botsford dóna 5 regles bàsiques útils (i interessants) per a qualsevol editor i recorda que com menys competent sigui l'escriptor més grans seran les seves protestes per l'edició.

Les 5 regles són aquestes:

Regla general nº 1: Per ser bo, un text requereix la inversió d'una quantitat determinada de temps, per part de l'escriptor o l'editor. Wechsberg era ràpid; per això, els seus editors havien d'estar desperts tota la nit. A Joseph Mitchell li costava moltíssim temps escriure un text, però, quan el lliurava, es podia editar en el temps que costa prendre un cafè. 

Regla general nº 2: Com menys competent sigui l'escriptor, més grans seran les seves protestes per l'edició. La millor edició, li sembla, és la manca d'edició. No s'atura a pensar que aquest programa també li agradaria a l'editor, ja que li permetria tenir una vida més rica i plena i veure més als seus fills. Però no duraria molt de temps en nòmina, i tampoc l'escriptor. Els bons escriptors es recolzen en els editors; no se'ls acudiria publicar alguna cosa que ningú no ha llegit. Els mals escriptors parlen de l'inviolable ritme de la seva prosa. 

Regla general nº 3: Pots identificar un mal escriptor abans d'haver vist una paraula que hagi escrit si utilitza l'expressió "nosaltres, els escriptors". 

Regla general nº 4: En editar, la primera lectura d'un manuscrit és la més important. A la segona lectura, els passatges pantanosos que vas veure en la primera semblaran més ferms i menys tediosos, i a la quarta o cinquena lectura et semblaran perfectes. Això és perquè ara estàs en harmonia amb l'escriptor, no amb el lector. Però el lector, que només llegirà el text una vegada, el jutjarà tan pantanós i avorrit com tu a la primera lectura. En resum, si et sembla que alguna cosa està malament en la primera lectura, està malament, i el que es necessita és un canvi, no una segona lectura. 

Regla general nº 5: Hom no ha d'oblidar mai que editar i escriure són arts, o artesanies, totalment diferents. La bona edició ha salvat la mala escriptura amb més freqüència del que la mala edició ha danyat la bona escriptura. Això es deu al fet que un mal editor no conservarà la seva feina molt de temps, mentre que un mal escriptor pot continuar per sempre, i ho farà. La bona escriptura existeix al marge de l'ajuda de qualsevol editor. Per això un bon editor és un mecànic, o un artesà, mentre que un bon escriptor és un artista.

*