El gat d'Hiro Arikawa

Quan vaig veure la portada de la novel·la A cuerpo de gato de l'autora japonesa Hiro Arikawa i editat per Lumen, vaig saber que era per a mi. Per tant, ha estat una de les lectures que he fet aquest estiu.

Tot i que la meva novel·la preferida on apareixen gats és Kafka a la platja de Murakami, aquest gat blanc amb la cua en forma de set també m'ha agradat molt.

- Per què recomano aquesta novel·la?

Pel retrat de la relació que s'estableix entre el protagonista, Satoru, i el gat anomenat Nana. Crida l'atenció la descripció del gat, amb els seus atributs típics: independència, astúcia, intel·ligència ("...un gato de una inteligencia tan excepcional como la mía..."), etc. Tot i que hi ha un element que destaca per damunt dels altres i que no se li reconeix habitualment als felins: la fidelitat al seu amo. L'amor i la fidelitat de Nana per Satoru per damunt de tot, aquest és el tema del llibre.

També està molt ben traçada la relació del gat amb altres animals que van apareixent al llarg de la història, del viatge que fa amb Satoru per trobar-li una nova llar, i amb els diferents entorns: el camp, la neu, el mar, les ciutats. Les seves reaccions són sempre diferents davant de les novetats i els descobriments.

- Què m'ha agradat especialment?

Sens dubte, els flashbacks de la narració perquè ens permeten conèixer millor els personatges, i sobretot l'alternança de veus, de perspectives: l'autora utilitza la 3ª persona i la 1ª, que és la del gat. D'aquesta manera ens presenta els fets des de diferents punts de vista (el del narrador i el del gat) i el text adquireix una enorme profunditat i riquesa. Exemples: "...los humanos poseen una arrogancia sin límite."; "Nosotros, los gatos, nos ponemos bobalicones con la actinidia y los humanos se ponen bobalicones con el alcohol."  

*Altres recomanacions gatunes només aptes per al flipats pels gats (com jo):

Soy un gato de Natsume Sôseki, Gatos ilustres de Doris Lessing, Memorias de un gato de buena familia de Katy Parra.

*