2 premis originals

Amb  totes les retallades que estem patint, també s'estan veient afectats molts dels premis literaris. Per aquestes dates es tanquen sempre els Premis Literaris de Lleida (de la Paeria) i aquest any he trobat a faltar el de l'ajut a un projecte de narrativa, una llàstima. Aquest, entre d'altres, és el que més m'ha sobtat que no es convoqui. Així que he decidit buscar i presentar-me a premis diferents, premis originals, perquè em ve més de gust guanyar un cap de setmana de relax en un hotel o un ipad, per exemple, doncs els premis en metàl·lic s'estan reduint notablement o, fins i tot, desapareixent.

Un dels que he vist que em sembla interessant és el de "Relats brevíssims Mandarin", convocat per segon any per Mandarin Oriental Hotel Group de Barcelona. Es poden presentar tants relats breus com es vulguin (d'extensió màxima 150 paraules), ambientats en "l'emocionant, misteriós i fosc génere de la novel·la negra". Hi haurà 1 guanyador i un finalista, el guanyador gaudirà d'un cap de setmana de luxe a l'hotel i el finalista d'una nit i esmorzar. Tots els relats es poden enviar des del seu web fins al 15 d'octubre. Jo ja he enviat els meus. Més informació AQUÍ.

L'altre premi que he trobat és el "I Premi de Relats Pulp en català".

Què és el Pulp, la cultura Pulp? Jo també em vaig preguntar el mateix, ja que només coneixia al grup de música... La literatura Pulp és "una literatura propera, afanosa d'emoció i aventures, interessada per les grans històries de por, de ciència-ficció, de misteri etc.. i sobretot propera a la gent i humil en la seva propagació". 

L'extensió màxima dels relats és de 5.000 paraules, i s'ha de lliurar al seu web fins al 30 de novembre. El premi consisteix en un ipad. Podeu llegir totes les Bases. 

Molta sort!

*

Teta de vaca

Ara que ja puc beure una altra vegada he tornat a comprar vi. Un dels últims que he tastat és el Teta de vaca. M'agrada provar vins amb noms originals i divertits i també amb etiquetes curioses. Aquest vi té un nom divertit que li ve d'una varietat de raïm amb la que està elaborat, No sabia que hi havia un raïm que es deia teta de vaca, suposo que serà per la forma del gra.

El vi s'ha de beure una mica fresc ja que és bastant afruitat, però no té res especial a destacar.

Mirant descripcions del vi per la xarxa he trobat que diuen que és "en boca y por su juventud resulta fresco, demasiado facilón" i no m'he pogut estar d'imaginar-me un noi (o noia) borratxo, per això de fresc i facilón.... Més comentaris sobre el vi AQUÍ.

També he llegit en una altra web "con gráfica super divertida, dirigido a los nuevos consumidores de vino (jóvenes que se inician en el consumo y público femenino)". Això ja no m'ha agradat tant ja que he pensat que indirectament estan dient que el vi no és gaire bo i que per això el compraran joves sense experiència en vi, és a dir, que es beuen qualsevol cosa, i dones... dones? Mmmmm sembla que també insinuen no entenem de vi o que ens agraden molt les vaques.

De qualsevol manera, l'etiqueta és atractiva i també el disseny del tap (ecològic).

Vaig a beure-me'n una copeta. Salut.

Més informació sobre el vi AQUÍ.

*

Sóc un aeroport: Barcelona

De tant en tant vaig a aeroports. De tant en tant em sento com un aeroport. Als aeroports hi ha objectes estranys als aeroports, o inquietants, i em fascinen, per exemple aquests:

1. Ampolleta groga i blava per a xeringues. Als lavabos.

2. Pers al paper de W.C. Sembla un ovni. Al lavabo també.

3. Paret d'un mostrador. Elegant. A una cafeteria.

4. Taula i cadires decoratives. A la mateixa cafeteria.

5. Gent viatgera dissimulant. A la mateixa cafeteria.

6. Boles que pengen del sostre semblants a Xupa-Xups.

7. Caixa vermella amb ratlles, de perfil. Molt a prop d'una bola.

8. Reixa present al sostre en diversos llocs. Model petit.

9. Llums reflectides al terra. De nou, ovnis.

10. Cabina telefònica, per als que no tenen mòbil. Algú no té mòbil? I lletres per a curts de vista.

11. Paret d'ascensor. O nau espacial?

12. Ganxo per deixar la bossa. Molt útil. Sembla una cara. Al lavabo.

13. El mateix ganxo. De perfil sí que ho sembla.

14. Carrets per a les maletes, no de supermercat.

Res més per a Barcelona, properament analitzaré un altre aeroport.

*

El silenci

Es van aturar davant d'un quadre de Rothko, aquell que els hi semblava un dibuix fidel i exacte del silenci.

- Mira, el silenci-va dir L una tarda de pluja quan les dues, avorrides, miraven llibres de pintures i velles pel·lícules súper 8 de quan eren petites.

I ara eren al museu davant el silenci, el seu silenci, encara que en realitat ambdues sabien que el quadre no es titulava així.

- Sembla diferent...-assenyala M-Crec que li falta algun detall ... En el nostre llibre de làmines tenia alguna cosa més, no te'n recordes?

L no recordava cap altre detall, però de sobte va recordar on havia anat a parar aquella pàgina del llibre.

- L, crec que el que trobes a faltar és el He-Man.

- El He-Man?

- Sí, sí, el silenci va acabar convertint-se en una bella capa de noces per al He-Man. El vam casar amb la Barbie Superstar.

- Oh, és possible, sí, sí. Jo de petita volia ser un màster de l'univers, ho vaig voler ser durant  bastants anys. Però a l'escola les monges sempre em castigaven quan deia això i m'enviaven a confessar; em sembla que era pecat mortal això, segons deien. Vaja, no recordava la capa que vam confeccionar.

L i M es van quedar de nou en silenci observant El Silenci i recordant el passat.

Uns minuts més tard M va dir "ja sé que li falta"; es va pintar bé els llavis de vermell intens, va avançar unes passes i va besar amb força el quadre.

*

Sol

Sol amb mi

i amb els llavis molls.

És per tu que visc

entre dos silencis,

encadenat a una ombra,

mentre et mire, esvoranc punyent,

amb tot el cos

clavat als dits.

Del llibre Astrolabi

*

PERSÈPOLIS: Iran amb ulls de dona

Marjane Satrapi va escriure Persèpolis, un còmic autobiogràfic en 4 volums, on plasmava les seves vivències d’infantesa i joventut a Teheran. Després, l’any 2007, en va fer la pel·lícula animada, juntament amb Vincent Paronnaud.

Persèpolis és un film tràgic i irònic alhora; l’acció comença a Teheran l’any 1978 quan la nena Marjane somia ser profeta i salvar el món. Llavors el Sha és enderrocat i expulsat d’Iran, i en un principi hi regna un ambient de joia i optimisme al país. Però de seguida es veurà que tot és una sensació falsa i les esperances d’obtenir una república moderna desapareixen ja que ben aviat els fanàtics religiosos acaparen el poder.

D’un dia per l’altre la Marjane (i totes les dones) haurà de dur mocador al cap, patir la degradació de la dona, viure la mort del seu oncle, víctima de les accions de “neteja” del nou règim i carregar les conseqüències de la guerra entre Iran i Irak, fets que deixen el país agonitzant.

Per escapar de tota aquella bogeria, cap a 1986, quan la Marjane és una adolescent, és enviada a estudiar al Liceu francès de Viena, un autèntic viatge cap a un altre món, cap a una altra realitat que no havia ni imaginat. Malgrat la llibertat que aconsegueix, la Marjane haurà d’aprendre a sobreviure en un país estrany i a enfrontar-se a la soledat i a les seves pors.

Passats uns anys, decideix tornar a Teheran, a casa. Al començament el seu estat d’ànim és caòtic i depressiu fins que tria anar a la Universitat per estudiar Belles Arts. Més endavant es casa, es divorcia i marxa una altra vegada, en aquesta ocasió a França on pensa començar una nova vida i treure’s el vel definitivament.

El que finalment ens vol transmetre l’autora en aquest film excel·lent és l’angoixa que provoca haver de decidir entre pàtria o llibertat. 

*

Un home sense ombra

UN HOME SENSE OMBRA

Vaig conèixer un home que no tenia ombra.

Sovint parlava dels nombrosos viatges

on l’havia buscada. Parlava

dels vaixells del Pireu, el Pont du Carrousel,

el Jardin des Plantes, la Piazza San Marco.

Duia un barret blau foradat per una bala

i sagetes negres grapejant-li els ulls.

Deia que tot li fou donat en excés:

pells, llavis, coratge,

combats, orgasmes i fragàncies.

Però no es trobà mai en el paisatge.

Avui l’he tornat a veure vora la plaça

i excavava el terra amb una mà

buscant la seva ombra com un suïcida

que busca el gallet davant del mirall.

*De Les randes del paradís

*

1 any de llengua de gat

Avui fa un any que vaig publicar la primera entrada al bloc. Feia temps que volia començar-ne un i durant l'estiu, durant les vacances, vaig donar-li molts tombs al nom que li posaria, el to, la temàtica, etc. Finalment el dia 25 d'agost ho vaig tenir tot enllestit i vaig publicar el primer text. Ha passat volant el temps i la meva vida ha canviat molt, no per culpa del bloc ;)

Com a celebració deixo un breu resum de l'any en imatges.

Gràcies per llegir-me :)


*Sobre les fotos, als comentaris

*

Jocs imaginaris

De petits tots hem jugat amb la imaginació: no trepitjar les ratlles de les rajoles del carrer, començar a pujar les escales amb la mateixa cama, endevinar quan canviarà de color el semàfor, saber de quin color serà el proper cotxe que passi... I moltes més!

Jo el que feia quan passava per la plaça de la Vila de Vilanova era només caminar pels dibuixos blancs del terra, sense tocar els negres, i segur que no era l'única que ho feia ;)

Aquest vídeo explica aquests jocs imaginaris que vam tenir (o encara tenim?) quan érem petits:  

*

La bona confitura: bloc de microrelats

La bona confitura és un bloc dedicat al microrelat d'autors catalans i ha estat creat per en Jordi Masó Rahola (pianista i escriptor). Jo hi he col·laborat gustosament amb alguns del meus micros i ara, aquest mes d'agost, podeu llegir relats estiuencs de diversos autors, una bona idea per combatre aquesta onada de calor...

Si us agraden el relats curts aquí en trobareu una gran varietat, hi ha tot tipus de temàtiques de molts d'escriptors i escriptores. Enhorabona per la feina ben feta, Jordi.

*