Postures ideals per llegir

Quina és la millor postura per llegir? Quina és la teva preferida?

La meva és estirada al sofà o al llit amb un parell de coixins per repenjar el cap, que em pesa massa.

Hi ha mil i una maneres de posar-se còmode davant un llibre i cadascú té la seva (o seves) preferida. Mirant per la xarxa n'he descobert de ben estranyes i incòmodes, només a l'abast de contorsionistes o experts en ioga. El que està clar és que no estan fetes per a mi:

1. Típica escena quan penses, vinga, només un capítol més i plego. Tombs i més tombs, capítol rere capítol a l'estiu la suor et fa una pell nova al sofà d'escai. Si més no, t'acabes exfoliant de forma natural i inesperada.

2. Cas d'aquells que tenen una edat i experiència lectora i no volen acabar contracturats ni pagar una pasta al fisio. Llavors van canviant la postura sovint, sempre correcta, i es permeten fins i tot fer alguna filigrana apresa al curs de Kundalini ioga.

3. Quan ets jove i fashion passa això: qualsevol lloc, qualsevol postura és ideal per llegir la novel·la de moda. Però no saps que ni el millor best-seller t'estalviarà el maleït dolor de ronyons. Hipster, prepara la cartera per a l'osteòpata. 

4. Cas de la mega-hiper-súper-flexible que es creu que com ella és de xiclet pot anar presumint davant la gent de com es poden fer dues coses alhora: llegir i estar en forma sense perdre el somriure ni trencar-se la cara contra el terra (cosa que estic segura que em passaria a mi si ho intento). 

5. El meu preferit: el cas d'aquells que es pensen que la vida és una tómbola, és a dir, un circ i que ells són trapezistes o equilibristes i que mira què cuqui que sóc i que això no costa res, mira que fàcil, mira com llegeixo, mira com no em cauen les ulleres, mira que ni em despentino, mira com no m'està agafant cap rampa, mira com m'estic enterant de tot i ara et faré una síntesi súper-currada i un comentari crític, a més d'explicar-te la biografia d'aquest/a autor/a tan espiritual que m'ha entrat molt a dins. Perquè sóc guai.

Per últim, un vídeo curiós de les autèntiques postures que s'haurien d'adoptar segons la lectura triada. A gaudir-ne:

*

Recomanacions per a st. Jordi 2: Coraline

Compte enrere per Sant Jordi, o sigui, se m'acumula la feina i les recomanacions ;)

Avui vull presentar-vos Coraline de Neil Gaiman, autor molt conegut i fins i tot idolatrat pels amants de la literatura fantàstica. El Neil és considerat el creador del còmic modern, segurament per Sandman (1991) que va ser el primer còmic en rebre un premi literari, el Premi Mundial de Fantasia a la millor història curta.

Coraline és una història de terror per a nens. Terror i nens no sembla una combinació gaire encertada i és que això que el Neil ens narra és apte per a tots els públics. Per tant, és més difícil i arriscada la seva proposta; és gairebé impossible complaure i entusiasmar grans i petits. Però ell ho aconsegueix.

- Quin és l'argument? 

Només explico l'inici: Una noia anomenada Coraline (que no Caroline) passa els darrers dies de vacances d'estiu en una nova casa, a Anglaterra. S'avorreix molt perquè els seus pares tenen feina i no estan per ella. La noia es dedica a passejar pels voltants de la gran casa i visitar els veïns quan fa mal temps i no pot sortir. Un dia descobreix una porta que no du enlloc... Fi de l'spoiler. 

Jo he triat la versió de la novel·la gràfica i m'ha agradat molt: el llenguatge és clar, les il·lustracions són suggerents i em sembla una manera diferent i més visual d'apropar-se al món d'en Gaiman. Per tot això es tracta d'una bona opció per regalar doncs tota la família podrà gaudir del llibre. A més, si us agrada, podeu veure també la pel·lícula que en varen fer.

Aquí un parell de moments del llibre:

*

Premis de Literatura de Viatges de Lloret: me n'emporto dos!

Els amics de Lloret de Mar divendres a la nit em van fer un regalàs. Sí, amics perquè és la tercera vegada que em premien a la Nit de la Cultura Lloretenca amb el premi de Poesia de Viatges. Aquest any hi vaig presentar un poema en 4 parts titulat "Intrús a Babel". Però els amics de Lloret em tenien reservada una altra sorpresa: em varen premiar el blog, sí, aquest blog, Llengua de gat, en la categoria de Millor blog de Literatura. 

Com no vaig poder anar-hi, al lliurament, quan els amics que hi eren per mi em van escriure "Són 2 premis!" amb la foto dels trofeus, vaig saltar del sofà amb un crit ofegat i una alegria immensa. Oi, oi, oi, gairebé em vaig espaterrar. 

Els amics de Lloret divendres a la nit em van fer dos regals; no puc estar més agraïda.

*

Imatges literàries: escriure és una feina.

*

La feina d'escriure o de com escriure, encara que de vegades ningú no s'ho pensi, és una feina.

*

 

Recomanacions per a Sant Jordi 1: Ni puc ni vull de Lydia Davis

Com ja estem a l'abril he pensat en fer recomanacions de llibres per a regalar en aquesta diada, quina cosa tan original que ningú no fa. I he decidit que seran llibres no gaire passats de moda, és a dir, que estan encara al mercat perquè són novetat o només fa uns mesos que es van publicar, per si algú s'enamora perdudament d'algun d'aquests volums i té la necessitat de fer-lo seu.

El primer que vull destacar és Ni puc ni vull de l'escriptora nord-americana Lydia Davis.

La Lydia és escriptora de relats i els defensa sempre que l'entrevisten fins i tot afirmant que les novel·les són relats llargs, és atrevida ella.

En català només he trobat Ni puc ni vull, un volum de relats heterogenis; hi ha històries humorístiques, somnis extravagants i fins i tot falses correspondències d'escriptors com ara Flaubert. L'extensió també és variada; n'hi ha que n'ocupen pàgines i d'altres són de només dues línies.

La Lydia és tot un descobriment i una narradora excel·lent.

Aquesta és la portada del llibre, editat per Edicions de 1984 i traduït per Yannick Garcia:

Si en voleu saber més, de l'autora, aquí:

- Article de l'Ara Llegim.

- Crítica sobre Ni puc ni vull.

- Entrevista a Lydia Davis.

- Una altra entrevista.

Per últim, deixo un parell de fotos de relats de mostra que m'han captivat, "El pèl del gos" i "Una nota del repartidor de diaris":

*

Book hangover

Hem tornat a la rutina, a la feina, a matinar; però què passa quan estem de vacances i tenim molt de temps per llegir? Que quan s'acaben aquests dies feliços i literaris ens agafa una book hangover com una casa, és a dir, una ressaca tremenda de llibres. Com pots saber si pateixes aquest tipus de ressaca? Aquests són els 7 símptomes que he descobert:

1. No pots deixar de pensar en el/la protagonista del darrer llibre llegit. I ho fas com si fos un amic de tota la vida o, fins i tot, sovint hi penses com en el teu amor.

2. Comences a veure coincidències i similituds entre els teus amics i alguns personatges del llibre. De vegades és només un gest, un pentinat o el nom, oi Tirantlu?

3. Sense adonar-te'n utilitzes frases fetes que abans no deies. I són frases literals que deia aquell o aquell altre personatge que t'ha posseït, ai do!

4. És l'aniversari d'algun amic i quan al grup de whats creat per l'ocasió demanen idees per al regal escrius veloç Un llibre! O dos, o tres, i penses que millor escriure una llista llarguíssima de títols.

5. Tens a la tauleta de nit el llibre acabat fa dos mesos. No el vols desar encara i de tant en tant l'obres i l'ensumes. Molt.

6. Passes per davant d'una llibreria i t'atures inevitablement. I plores una mica només, intentes reprimir l'impuls d'entrar-hi i comprar un altre llibre que agafarà pols, molta pols a la pila de llibres No llegits.

7. T'estresses pensant que falta massa per tenir de nou vacances i temps per llegir. Però t'equivoques! Aviat vindrà un pont o un festiu sorpresa de lliure disposició i agafaràs llibres nous que en acabar et tornaran a provocar una deliciosa ressaca.

*

Dia mundial de la Poesia: Anne Michaels

Avui és el dia mundial de la Poesia. 

De vegades em pregunto si queda algun dia lliure al calendari, un dia sense celebracions, un dia lliure. Un dia. Vull un dia.

Per a celebrar-ho, penjo un poema de l'Anne Michaels (Toronto, 1958), poeta enorme, poeta essencial que recomano molt i que tampoc no podem llegir en català, així que faig la meva versió d'un dels poemes que més m'agrada:

FLOWERS

There's another skin inside my skin
that gathers to your touch, a lake to the light;
that looses its memory, its lost language
into your tongue, 
erasing me into newness.

Just when the body thinks it knows
the ways of knowing itself, 
this second skin continues to answer.

In the street - café chairs abandoned
on terraces; market stalls emptied
of their solid light,
though pavement still breathes
summer grapes and peaches.
Like the light of anything that grows 
from this newly-turned earth, 
every tip of me gathers under your touch, 
wind wrapping my dress around our legs, 
your shirt twisting to flowers in my fists.

*

FLORS

Hi ha una altra pell dins la meua pell
que s'ajusta al teu tacte com un llac a la llum;
que llisca la seua memòria, el seu llenguatge perdut
dins la teua llengua,
esborrant-me per a fer-me de nou.

Just quan el cos creu saber
els camins per conèixer-se a si mateix,
aquesta segona pell segueix buscant les seues respostes.

Al carrer -les cadires dels cafès abandonades
a les terrasses, les parades dels mercat buides
de la seua llum viva,
encara que el paviment encara respire
raïm i bresquilles-
com la llum de tot el que creix
a la terra acabada de remoure,
cada partícula de mi s'ajusta al teu tacte,
el vent embolicant-nos les cames al meu vestit,
la teua camisa desfent-se en flors per les meues mans.

**

De The Weight of Oranges / Miner's Pond. McClelland & Stewart, 1997.
Versió en castellà El peso de las naranjas & Miner's Pond. Bartleby Editores, 2001.

Els llibres catalans més traduïts

L'altre dia, pensant en llibres, llengua i traduccions em preguntava quins serien els llibres catalans més traduïts, quins els autors preferits per portar a d'altres llengües. Sabia quina era la novel·la més vegades traduïda perquè sovint se'n fan ressò els mitjans de comunicació, però la curiositat de quins serien els altres em va fer cercar-los. No són tots clàssics, encara que no se n'escapen, així que allà va la llisteta, aquests són els afortunats, els top five catalans:

1. La pell freda. Albert Sánchez Piñol: traduït a 37 llengües.

2. La plaça del diamant. Mercà Rodoreda: traduït a 34 llengües.

3. Pandora al congo. Albert Sánchez Piñol: traduït a 15 llengües.

4. Mirall trencat. Mercè Rodoreda: també a 15.

5. Camí de Sirga. Jesús Moncada: també a 15.

6. Tirant lo Blanc. Joanot Martorell: empat a 15.

Evidentment, l'èxit del Sánchez Piñol és indiscutible; és un autor que triomfa a casa i a l'estranger, així que haurem de llegir-lo. De La pell freda s'ha fet fins i tot un còmic (imatge de dalt); quan falta per a la pel·li?
Que hi aparegui la Rodoreda no és res d'estrany, com podria no ser-hi (encara que penso que Mirall trencat és superior en qualitat a La plaça del diamant), només crida l'atenció potser el fet que sigui una dona qui estigui en segona posició i amb 2 obres. Si fos la namberuan de la llista ja seria tot un festival.

La llista continua amb un parell més. Què em sorprèn? Em sorprèn en positiu que hi hagi un poeta:

7. Salvador Espriu: com no especifiquen l'obra, imagino que hauran traduït alguna mena d'antologia poètica. Autor traduït a 24 llengües.

8. Jo confesso. Jaume Cabré: traduït a 23 llengües.

Segurament, amb el pas del temps el número de llengües a les que s'han traduït aquestes obres anirà en augment i fins i tot algun dia apareixerà algun poeta més, algun narrador breu, com ara Borges en castellà, o potser algun autor teatral. Però no, no ho crec, només cal mirar quants poemaris, relats o quant teatre es publica al cap de l'any. Així doncs, seguirem traduint i comprant novel·les.

*

Alguns mètodes criminals per a escriptors moderns

Quan escrivim una novel·la de misteri, terror o qualsevol temàtica on aparegui un mort sempre ens preguntem com fer desaparèixer dignament el personatge. No pot ser de qualsevol manera, com per exemple ensopegar i obrir-se el cap, però tampoc no es pot repetir una i altra vegada el típic assassinat per enverinament a la sopa, ofegament a la banyera, atropellament, ganivetada per l'esquena, o mort natural per ictus, atac de cor, sobredosi al·lucinant o tuberculosi. Així que avui us ofereixo alguns mètodes originals  i il·lustrats per carregar-vos els vostres personatges:

1. Emmetzinat amb un pastisset artesà.

2. Atropellat per un cotxe d'auto-conducció.

3. Enverinat amb cianur orgànic d'origen local.

4. Per explosió de cigarret electrònic.

5. Escanyat amb el cable del carregador del mòbil.

6. Colpejat amb llenya sostenible.

7. Per la picada d'un escorpí amagat a les botes de pell de cabra (es pot substituir per qualsevol calçat de moda).

8. Empès penya-segat avall mentre instagrameja (una selfie).

Algun mètode més original?

*

Ramones

*

Dilluns d'imatges literàries: els Ramones.

*