9 minuts (X)

DIA 10: 14 de setembre 

Hi ha una frase de la pel·li d’ahir que m'havia passat desapercebuda el primer cop que la vaig veure, però avui m’ha estat colpejant amb insistència. No me la puc treure del cap i per això he decidit començar les classes comentant-la amb els meus alumnes: “La atmosfera terrestre es en un 80% nitrógeno. Nosotros no respiramos nitrógeno. La plaga sí, y a medida que se propaga, el aire recibe cada vez menos oxígeno. Los últimos en pasar hambre serán los primeros en asfixiarse. La generación de tu hija. Será la última que sobreviva en la tierra”. 

Ara la repeteixo: penso en el meu fill, en la seva generació i en tot allò que no coneixeran.

*

9 minuts (IX)

DIA 9: 13 de setembre

El nen ja dorm i com és aviat li he proposat al meu home obrir una ampolla de cava i veure una pel·li. Primer s’ha estranyat i m’ha dit, Cava un dimecres? Bé, per què no? 

Brindaré per avui i sobretot brindaré per demà, l'últim primer dia dels meus alumnes. Espero que vinguin feliços i que no notin la tristor que duc tatuada sota els ulls.

El meu home està consultant les opcions i m’ha deixat anar, I si tornem a veure “Interestellar”? No podia proposar-ne cap de més adient. 

Deixo el mòbil i agafo la copa: la pel·li està a punt de començar. 

*

9 minuts (VIII)

DIA 8: 12 de setembre 

El nen ha començat el cole aquest matí, però no m'he emocionat com altres anys perquè estic ratllada. No em rendeixo, no em conformo amb els resultats i cada dia torno a recalcular el desastre amb el simulador. 

Encara que introdueixi noves dades, una i altra vegada em diu el mateix: la Terra sortirà de la seva òrbita i començarà a desplaçar-se en línia recta. Inevitablement. Quin desastre, joder...!!! 

Això significa que en 8 minuts i 20 segons, el temps que triga la llum a desplaçar-se des del Sol, ens envairà una foscor absoluta. Una foscor letal.

*

9 minuts (VII)

DIA 7: 11 de setembre 

La vida a la Terra té els dies comptats i per això no puc dormir. A més, faig esforços enormes per mantenir la calma i no plorar davant ningú. L’altre dia, aprofitant que encara no hi ha alumnes a l'institut, en una reunió d’equip docent vaig estar a punt d’explicar-ho tot a un company astrofísic, però estava tan orgullós i feliç explicant-me com la seva nena havia dit “papa” per primera vegada que em vaig fer enrere i vaig parlar-li de les vacances d’estiu i dels grups que faig aquest any.

*

Cat people: 1942 vs 1982

Aquesta setmana  vaig recordar una pel·li que em va agradar i espantar de petita: Cat people (1982) traduïda per "El beso de la mujer pantera". A més, recordava que era una adaptació d'un clàssic del gènere negre del mateix títol però de quaranta anys abans. Aquí es va anomenar "La mujer pantera". 

Vaig buscar per la xarxa les dues dones/panteres protagonistes (Simone Sime i Natassja Kinsji) i he fet una comparativa de coincidències, homentages o influències, com més agradi anomanar-ho als directors.

Aquestes són les meves comparacions felines:

1. Rebuig per la gàbia

2. Dibuixant panteres engabiades

3. La mirada cap amunt

4. Esquenes

5. Posició felina

6. Somnis

7.  Mantenint la mirada

8. Primer pla: l'elegància felina

9. Esquenes nues

*

9 minuts (VI)

DIA 6: 8 de setembre 

Vam ser massa optimistes, a classe, aquell any i no vam predir correctament la trajectòria que està seguint l’IGR J17091-3624  (o no la vam voler encertar). Aquest forat negre cabró seguirà el seu camí, el puto camí de la destrucció. 

No absorbirà cap planeta del nostre Sistema perquè no passarà tan a prop. Però segons els càlculs definitius que he tornat a fer aquest matí amb el simulador Petrov, la seva tirada gravitatòria modificarà la trajectòria del Sol i tots els planetes que hi giren al voltant descarrilaran... 

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

D-E-S-C-A-R-R-I-L-A-R-E-M!!!

*

9 minuts (V)

DIA 5: 7 de setembre 

El meu home diu que aquest estiu he estat bastant murri i distreta. I que miro massa el mòbil. Li he dit que estava buscant roba i demanant cosetes cuquis per al nen perquè si sabés la veritat no em creuria, no m'ho crec ni jo de vegades. De moment s’ho ha empassat, però per si de cas aquesta tarda no perdré el temps cercant informació a la xarxa, ni em miraré més el mòbil i, d'aquí una estona, tots tres podem anar a picar qualsevol cosa porai, una mena de sopar improvisat de dijous amb el crepuscle de fons. 

No ho podrem fer tota la vida, això; en realitat no ho podrem fer durant gaire més.

*

9 minuts (IV)

DIA 4: 6 de setembre

Avui, quan he tornat de l'insti, m’he dedicat a mirar a la xarxa si algú en parla del tema, si s’ha filtrat algun tipus d’informació o temor. És increïble però els mitjans de comunicació segueixen sense comentar res de la proximitat del forat negre, ni la premsa internacional, ni la ràdio, ni evidentment la tele perquè sempre és l’última en explicar les coses. Les xarxes socials tampoc... 

He estat hores mirant Twitter i Facebook on sempre hi ha qui publica xorrades conspiranoiques, però d’això res de res. Per què? Els mitjans nacionals estan molt ocupats amb el tema de Catalunya, per exemple. El que més m’estranya és que tampoc no en mencioni res des del 2011 la Nature Astronomy; vaig a fer-hi un altre cop d’ull al seu web i repassaré amb atenció els darrers articles.

*

9 minuts (III)

DIA 3: 5 de setembre 

Segurament ningú no ho recorda a hores d'ara, però l’any 2011 la NASA va detectar L’IGR J17091-3624 a la constel·lació d’Escorpí. No el van veure de seguida perquè estava amagat rere un núvol de gas molecular i tampoc no li van fer gaire cas: el van considerar massa petit. En canvi, a mi em va captivar la seva estructura i l’he estat espiant des de llavors. Fins i tot el vaig presentar als meus alumnes de Física 1 d’aquell any i van fer un projecte durant el segon trimestre que consistia en traçar els diferents rumbs possibles que podia seguir. Els va encantar la idea, tant que van realitzar uns treballs molt bons, tan bons que ens vam presentar al concurs "El recorregut de l'energia" i vam guanyar el 1r premi. Encara ara estan exposats per tot l’insti els productes finals (i el trofeu).

*

9 minuts (II)

Dia 2: 4 de setembre

Avui no he pogut escriure fins ara, he estat pendent del nen i dels canvis mínims que comença a mostrar el cel. 

Dissabte al capvespre vam anar amb el nen i el telescopi fins al Montgròs. Vam portar una mica de pícnic per sopar allà i després vam estar una estona observant les estrelles mentre taral·lejàvem "Kelly Watch The Stars" dels Air. Sempre me la canten, és inevitable, i a hores d'ara s'ha convertit en una tradició, una mena d'himne familiar excursionil. 

Ens encanta anar-hi allà i mirar com brillen les constel·lacions. 

Crec que ja es poden veure modificacions del cel a la nit, si t’hi fixes molt. És gairebé imperceptible per als qui no estan acostumats a observar les estrelles amb telescopi. De fet, a simple vista tot sembla igual, però tot és diferent.

*