L'altre dia, a facebook, vaig participar en una iniciativa molt atractiva: seguint l'antic joc del telèfon, es proposava un/a poeta i un poema seu; aquells que deien M'agrada formaven part del joc i se'l assignava el nom d'un altre autor per seguir el fil buscant i penjant algun fragment de la seva obra. L'objectiu era omplir la xarxa de poesia.
Pensant en aquest joc se m'ha acudit afegir una secció en aquest bloc per donar a conèixer autors/es de poesia, però també d'altres gèneres, de la meva predilecció. I començaré per Amalia Bautista (Madrid, 1962), excel·lent poeta. L'Amalia fa uns poemes intimistes i senzills que captiven des del primer vers. Per saber-ne més de la persona i de la seva obra, cliqueu AQUÍ.
Un dels meus poemes preferits:
LUZ DE MEDIODÍA
Ni tu nombre ni el mío son gran cosa,
sólo unas cuantas letras, un dibujo
si los vemos escritos, un sonido
si alguien pronuncia juntas esas letras.
sólo unas cuantas letras, un dibujo
si los vemos escritos, un sonido
si alguien pronuncia juntas esas letras.
Por eso no comprendo muy bien lo que me pasa,
por qué tiemblo o me asombro,
por qué sonrío o me impaciento,
por qué hago tonterías o me pongo tan triste
si me salen al paso las letras de tu nombre.
Ni siquiera es preciso que te nombren a ti,
siempre nombran la luz del mediodía,
la fruta, el paraíso
antes de la expulsión.
*
Gràcies, Raquel. Per la secció del bloc, per la teua sensibilitat i per la de l'autora que ens has presentat. M'ha deixat una dolçor a l'ànima...
ResponEliminaGràcies a tu, Manuela, per llegir-me!
EliminaBell poema, expressió de la nostra humanitat sempre en el moment de fer-se...
ResponEliminaExacte, Teresa. Encantada que us hagi agradat :)
Elimina