L'altra carta d'Ikea: prou de fer-nos sentir culpables

Aquesta setmana tothom parla del mateix, de l'anunci "La otra carta" que ha fet IKEA. L'he vist un munt de vegades a Facebook, també reiterades mencions a Twitter, me l'han enviat per Whats més d'un cop i tothom coincideix en com n'és de bonic, sensible, tendre, real  i com se'ls ha escapat la llagrimeta.

La història de l'anunci és aquesta: uns nens, molt ben triats, fan una típica carta al Reis i quan l'han acabat se'ls demana que en facin una altra per als seus pares. Un cop escrites totes dues els hi diuen que només en poden enviar una, i esclar, els nens perfectes i afectuosos trien la dels pares, plena de desitjos com "vull estar amb tu més estona, "vull que juguis més amb mi" (estic segura que algun -o alguns- van dir que preferien la dels Reis, la de les joguines, però això no es veu a l'anunci, no interessa, no és políticament correcte i menys en aquestes dates). Després fan llegir la carta amb les demandes a les mares/pares. En arribar aquí em vaig sentir pressionada i estressada i amb un enorme sentiment de culpabilitat. A més, estic segura que ens ha passat a moltes mares, mares que no volem ser perfectes, que treballem i dediquem el màxim de temps als fills, però que no ens agrada GENS que ens recordin que no passem prou temps amb ells. Què és això? Un anunci dels anys '50? Una manera indirecta de dir que ens hem de deicar exclusivament als fills i a la casa i que treballin els homes? Així ja no queixarien -pobrets- que no estem el temps suficient amb ells. 
Quin model caduc de mare estan transmeten?
Fixeu-vos que són les MARES les que parlen, les que ploren, les que es justifiquen, les que estan plenes de remordiments. Ja n'hi ha PROU, de veritat. 

Només ens faltava IKEA atacant! Segur que vol que passem més temps a casa amb els nens per adonar-nos que necessitem més mobles per desar més joguines.

No vull sentir-me culpable ni un dia més per treballar, per fer la meva feina -que m'encanta, per estar cansada i posar-li la tele i així tenir una mica de descans, per donar-li xocolata com a premi, per deixar-lo amb els avis per fer coses amb la parella o els amics, per donar-li pasta per dinar quan no tinc ganes de cuinar, per ser, en fi, la millor mare per al meu fill.


Per si encara no l'heu vist:





*