No coneixia la Mary Jo Bang (1946) fins que vaig llegir Elegía, publicat per Bartleby Editores en versió original (anglès) i traducció al castellà. Bartleby és una de les meves editorials de poesia preferides perquè puc consultar els poemes originals i perquè comparteix i dóna visibilitat a molts autors/es essencials.
Elegía és un poemari trist: la Mary Jo escriu el llibre després de la mort del seu fill per sobredosi. Un tema molt delicat, un llibre que fa mal, un llibre necessari, un llibre que purga, un llibre que cura. Un llibre tan lúcid:
"...es como si/ las ventanas de la noche estuvieran cosidas a sus ojos".
"Tú, tan singularmente tú. Y te volviste/ invisible".
"Fuera estaban en fila/ todas las cosas que recordaba".
El temps i la llum apareixen freds, congelats pel dolor, i així ho he volgut assenyalar amb aquestes imatges:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada