A casa, José Saramago

Aquest estiu vam estar de vacances a Lanzarote, una illa preciosa, petita i plena de sorpreses. El que més em va omplir va ser descobrir que al poble on ens allotjàvem, Tías, hi havia la casa on va viure (i morir) José Saramago. Va ser per casualitat, tornant d'una excursió la guia va dir "por aquí está la casa de Saramago y además se puede visitar".

Automàticament li vaig dir al guiri "Demà hi vull venir!". I cap allà que hi vam fer cap, vam visitar A casa, una casa feta de llibres.

Saramago va anar a viure-hi l'any 1993. Va construir la casa al costat de la dels seus cunyats perquè en visitar-los es va quedar enamorat del lloc (a més del poc reconeixement i censura que va patir al seu país.)

Al pati de l'entrada destaca una olivera que ell mateix va portar en una torreta entre les cames en un avió, i un gat que passeja confiat entre els turistes. La visita comença pel menjador on hi ha nombrosos objectes personals de l'escriptor i una tele amb un documental sobre la seva vida per ambientar-te mentre esperes per fer la visita guiada.

Llavors es produeix la màgia del recorregut: a més de les explicacions de la guia pots escoltar uns audios que donen detalls de cada estança i dels objectes que allà es troben. Totes les habitacions es visiten: despatx, biblioteca, habitació d'on un dia ja no es va llevar, i cuina on rebia els amics i els obsequiava amb un deliciós cafè portuguès. El mateix cafè ens el van oferir i el vam prendre al pati tot observant el paisatge singular de l'illa.

Racons personals.

L'estudi: tot està com ho va deixar.

El gat que ens acompanyava, el pati, el paisatge.

Al final del recorregut hi ha una botigueta on es poden comprar els seus llibres i altres productes dedicats al premi Nobel com ara llibretes, samarretes, tasses, bosses, documentals, postals, llapis...

Jo em vaig triar el volum de la seva poesia completa, gènere pel qual no és tan conegut.

Sens dubte va ser el lloc més especial de tota l'illa, per la sorpresa, per inesperat, per la màgia que s'olora en cada racó.

Llàstima que des del poble no li facin més publicitat al lloc perquè se'l mereix; llàstima que ens haguem d'assabentar de la seva existència per casualitat.

*