Quan arriba l'estiu, la xafogor, les vacances, la platja i tota la llum que encega tot el dia, immediatament penso en les fantàstiques fotografies de la Stefanie Schneider (1968) perquè ella és la llum: és la fotògrafa de l'estiu.
l'Stefanie té un estil que es reconeix de seguida: colors desgastats com de fotos antigues i una sobreexposició a la llum que dona a les polaroids aquell efecte de fotografia cremada tan propi, efecte que aconsegueix utilitzant polaroids caducades.
Té un estil inquietant, una estètica que és una barreja ben equilibrada entre bellesa i elements inquietants i misteriosos:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada