Avui em ve de gust recordar una curiositat relacionada amb la gran Emilia Pardo Bazán. Segurament serà recordada sempre per Los pazos de Ulloa (1886), una gran novel·la naturalista, però crec que la seva millor obra és La Cuestión palpitante (1883), un assaig sobre el Naturalisme on demostra tota la seva genialitat i també l'admiració per Émile Zola.
Doncs bé, què li va passar a la bona de doña Emilia? Fem una mica d'storytelling.
Emilia vivia en una època on era extraordinari que un home respectés les idees d'una dona i el pare de la jove escriptora ho feia, fet que va marcar la seva vida.
Es va fer escriptora i en un viatge a Anglaterra li van parlar de John Stuart Mill, un filòsof insòlit: havia dit en públic que el mèrit de la seva obra estava en l'excel·lència de la seva esposa. Increïble.
L'Emilia es va emocionar tant que va decidir que havia de portar aquelles idees a España i el 1892 va començar a escriure-les en una col·lecció d'articles titulats "La biblioteca de la mujer".
Els primers números parlaven del llibre "La esclavitud femenina" de l'Stuart Mill, però en els últims redactava receptes de cuina; què li va passar?!?! Ella mateixa ho explica:
"Cuando fundé "La Biblioteca de la Mujer", era mi objetivo difundir en España las obras del Alto Feminismo Extranjero. He visto, sin género de duda, que aquí a nadie le preocupan gran cosa estas cuestiones. Y a la mujer, aún menos. Aquí no hay sufragistas, ni mansas ni bravas. En vista de lo cual, y no gustando de luchas sin ambiente, he resuelto prestar amplitud a la sección de Economía Doméstica de dicha Biblioteca, y ya que no es útil hablar de derechos y adelantos femeninos, tratar gratamente de cómo se prepara escabeche de perdices y la bizcochada de almendra.
Quina llàstima.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada