Nou any, dia de Reis. Per celebrar aquest dia, us deixo un dels contes del meu darrer llibre Balcons que escupen mitges (El Cep i la Nansa Edicions) que es titula precisament 'Regal de Reis'. Espero que us hagin portat regals més típics:
Quan el pare es va aixecar, el va trobar enmig del
menjador. Va pensar que era el regal de Reis més inesperat de la història.
Havia sortit de la caixa i estava mossegant el paper que embolicava els altres
regals. Amb el soroll es van despertar la dona i els fills: “Què és això,
papa?” Als nens els va encantar
l'animaló, ni es van mirar els altres paquets; la dona va fer cara de sorpresa
infinita... Qui l'havia comprat, doncs?
Ja no era un cadell, tenia una mida considerable, el
pèl llarg, de color crema. De seguida li van donar una mica de menjar i aigua.
S'ho va cruspir tot ràpidament i es va quedar adormit davant del sofà. Els nens
el van estar acaronant una estona mentre la dona i ell esbrinaven d'on venia.
—Potser és dels Reis, no pot ser de ningú més.
—Però els Reis no exist...
—Sssstttt!!!,—va interrompre’l la dona—que et
sentiran, home!
Els nens van preguntar si se’l quedaven per sempre, i
encara que seria bastant incòmode compartir el pis amb el bitxo, van respondre
que sí, que s’estaria a la terrassa fins que li trobessin un espai més
confortable i definitiu. Una estona més tard el petit va preguntar si quan es
despertés podria pujar-hi al damunt. Com que el pare no ho tenia clar, es va
apropar, li va mirar les dents, li va palpar bé les gepes i li va respondre que
de moment el camell havia de descansar un dies.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada