L'any ha començat tan bé literàriament que gairebé no m'ho crec.
He rebut el premi Joan Alcover de poesia dins els Premis Ciutat de Palma 2019 per l'obra Estimar Nick Kamen, un llibre centrat en
l’adolescència. Gairebé no hi ha poemes publicats que tractin aquest tema, i molt menys poemaris, així
que d’entrada resulta fresc i original. I com l'he escrit? Tal i com és característic en
aquesta etapa vital, els versos estan escrits també amb gran intensitat perquè així
mostren perfectament els canvis, tant físics com mentals, que es produeixen
durant aquests anys decisius. L’amor, representat en la imatge idealitzada del
cantant Nick Kamen, és contínuament present en una mena de diàleg imaginari i
apassionat amb l’artista (Ajuda’m a
deshabitar-me,/ a des-vestir-me,/ a des-tocar-me,/ a des-estimar-te). Però
també apareix la mort, el dolor, la por a tot allò a què s’enfronta un cos de
dona adolescent, com ara les mirades de desig dels desconeguts, la
disconformitat, la pèrdua de la innocència, el desassossec pel futur i la
decepció (El dolor de ser pedra clavada/
a l’ala/ d’anar de puta a verge
sempre infiltrada). Per a poder aconseguir l’efecte desitjat, tant els
versos dels diferents poemes com el llenguatge es presenta deliberadament
desestructurat com si es rebel·lés, com si oposés resistència a les normes,
talment un cos adolescent. Tot i que en el fons allò que es busca és una
sortida o un refugi (trobaré un lloc per
als dos, Nick,/ un punt en un mapa,/ un nom on explotar) perquè com diu la cançó més coneguda d’en Nick Kamen “How many of us out there/ feel the need/ to run and look for shelter”.
Això més o menys és el que he explicat als mitjans que m'han entrevistat per saber de què va el poemari.
De nou vull agrair aquest guardó tan prestigiós i ben dotat als membres del jurat, a l'Ajuntament de Palma per seguir convocant els premis en llengua catalana i a tots/es els qui fa anys que em segueixen, em llegeixen i comparteixen els èxits. És un orgull per a mi haver rebut el Joan Alcover doncs feia 20 anys que no el guanyava cap dona.
I ara vaig a fer-me una foto amb el trofeu, que és preciós, (i em va donar problemes en passar el control a l'aeroport, hahahaha!!) i la posaré de perfil a les xarxes com vaig prometre a la gala de lliurament de premis.
Aviat Estimar Nick Kamen.
Resum de la festa en imatges:
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada