Los Ignorantes. Étienne Davodeau

A la trobada de desembre del club de lectura 'Dijous entre Lletres' vam llegir i comentar Los ignorantes (Ediciones La Cúpula, 2017), una novel·la gràfica (còmic) d’Étienne Davodeau centrada en el món del vi i del còmic. Seguint el fil conductor d’aquest curs, en aquest llibre destaquen molt els 5 sentits i hi apareixen, sobretot, el gust i l’olfacte pel que fa al món del vi, i la vista i el tacte en el del còmic. Los ignorantes no és una novel·la gràfica històrica sinó que més aviat és un reportatge realitzat durant tot un any i explicat en temps real: Étienne Davodeau no sap res del món del vi i Richard Leroy, viticultor, gairebé no ha llegit còmics. D’aquí ve el títol, de la ignorància en el treball de l’altre, tot i que els protagonistes siguin experts destacats en el seu camp. Després d’un any de compartir el dia a dia amb l’altre, segurament ja no ho seran tant, d’ignorants. Des del començament els protagonistes (l’autor del còmic i el viticultor) deixen clar als lectors de què va la història: “Quieres venir a trabajar gratis en mis viñas para poder hacer tu libro... ¿Es eso? / También quiero que tú me expliques lo que ocurre en tu bodega y que me inicies en la degustación (...) A cambio, tú descubrirás el mundo del cómic”. Un intercanvi de coneixements curiós i profitós entre dos professionals que dediquen la seva vida a l’ofici, a una feina evidentment molt estimada. 

 - Temes que van sortir a la conversa: 

 El primer que comentem és el format de novel·la gràfica ja que no és tan popular o habitual entre els lectors. Coincidim en la originalitat de la forma per explicar la història i que cal una altra manera de llegir, cal entretenir-se observant els dibuixos perquè contenen informació addicional al text. Aquest aspecte agrada perquè, per exemple, no cal posar cares als personatges (en aquest cas, persones reals) perquè ja et ve donada. Sobre un dels temes que tracta el llibre, el del vi, comentem que ens és familiar per la zona on vivim (quin no ha anat alguna vegada al terreny d’un familiar o conegut a veremar?). El que no coneixíem tan bé és el procés (o processos diversos que existeixen) sobre l’elaboració del vi, des del principi (triar una bona terra és essencial) fins al final, quan ens bevem el resultat. El Richard Leroy, viticultor, ens sembla un enamorat de la terra. És molt respectuós amb la natura i fins i tot innovador perquè torna als orígens de la feina. Treballa contracorrent com a elecció personal, ell tria amb cura tots els elements, des del tipus de barril al sistema de conreu: “Siempre he llevado a cabo mi trabajo de viticultor de forma normal... Es decir, sin herbicidas ni pesticidas... Naturalmente”. “La proximidad física, y por tanto mental, del viticultor con su trabajo es fundamental… Piensa en eso cuando bebas vino”. Tot el llibre està ple de decisions, d’eleccions personals. I a mida que avança la història i el temps (hivern, tardor, primavera i estiu) ens adonem del canvi, físic i mental, dels protagonistes: canvien al ritme de la terra i de les vinyes. 

Per altra banda, assistim al mateix recorregut iniciàtic amb el propi llibre i veiem com avancen les vinyetes, alhora que assistim a una reunió en una editorial, a una impremta, a salons de còmic de diferents ciutats, i fins i tot a xerrades o entrevistes amb autors reconeguts que expliquen com és la seva feina o el seu estil dibuixant. De la mateixa manera ho han fet, abans, alguns viticultors del país (França). I això, l’autor ho fa utilitzant contínuament analogies entre la literatura i el vi: “¿Qué esperas de esta visita? / Pues lo mismo que tú en la imprenta… Asegurarme de que el tipo que se va a responsabilizar de mi trabajo no lo vaya a desnaturalizar. / ¿Así que buscas toneles “neutros”? / Mmmm… Es más complicado. La barrica es una excelente herramienta de vinificación. Pero hay que evitar que su madera marque demasiado mi vino. Digamos que busco… una neutralidad activa y benéfica, ¿lo entiendes? / Perfectamente. Es como el papel que hemos escogido para mis últimos libros en color. Es de tonalidad marfil. Entonces falsea mis colores, pero es lo que busco, así que me anticipo”. A més, Davodeau li diu a Leroy quan demana que necessita que els llibres li expliquin alguna cosa, que alguns còmics, tot i que no t’agradin o no els entenguis, també t’expliquen coses sobre tu mateix. Una reflexió molt interessant. Per altra banda, quan Davodeau no entén gaire el sistema de la biodinàmica i acaba dient-li a Leroy que li sembla molt subjectiu, li respon, com a justificació: “¡Pero es que todo es subjetivo en el vino!” 

Al final del llibre hi trobarem, com a curiositat, una llista molt útil de tots els vins que anomenen i que han begut. També de tots els còmics recomanats i llegits, per si ens ve de gust fer algun tastet de literatura o de vi. 

Al cap i la fi, com a resum podem afirmar que Los ignorantes és una història atractiva sobre el beure i el veure, però sobretot és un gran llibre sobre el vi. 

*